A partir d'un cas històric real, que tracta sobre un assassinat, els alumnes han de deduir qui va ser l'assassí probablement. Es treballa en 4 o 5 sessions.

A la primera sessió s'instrodueix l'activitat: s'ha de segueir una pàgina web (https://montsepiqrub.wixsite.com/jocdinvestigacio1t) en la que hi ha 5 pestanyes que s'han d'anar passar ordenadament:

1a pestanya: hi ha un article publicat a la revista Muy Historia. És el següent:

Algunos episodios de nuestra historia deben ser revisados. Es el caso de la muerte de Juan de Escobedo, cuyo asesinato en la noche del 31 de marzo de 1578 comprometió al propio monarca Felipe II, envolviéndole en una maraña de intrigas palaciegas y secretos de alcoba.

Juan de Escobedo, secretario personal del entonces gobernador de los Países Bajos y hermanastro del rey, don Juan de Austria, fue asaltado hacia las 21.00 horas del mencionado día en la madrileña calle Mayor, muriendo a causa de numerosos cuchilladas. Pero, ¿por qué? Demostrado queda que Escobedo había sido nombrado secretario personal de don Juan de Austria, con la secreta misión de espiar sus movimientos. Sin embargo, lejos de seguir las indicaciones, Escobedo se convirtió en su principal defensor y, a partir de aquí, los historiadores ya no se ponen de acuerdo.

Para algunos, la muerte fue ordenada por el secretario personal del rey, Antonio Pérez, al descubrir Escobedo que éste se enriquecía robando a las arcas públicas. Para otros, lo que realmente averiguó es que Pérez era amante de Ana Mendoza, la controvertida princesa de Éboli, a su vez también supuesta amante de Felipe II.

Tanto en uno como en otro caso, lo descubierto comprometía seriamente el futuro político de Pérez. Y aún queda otra posibilidad: que la orden de ejecutarlo partiera del propio Felipe II. De hecho, en la época se habló de la existencia de varias cartas que reflejaban los planes de Escobedo y don Juan para invadir Inglaterra a espaldas del rey, con el deseo de formar un Estado propio.

Sea como fuere, tras su muerte nadie hizo nada por esclarecer el crimen. Fue Antonio Pérez quien cargó con todas las sospechas, teniendo que exiliarse a Francia para eludir una posible pena capital. Y ni siquiera así Felipe II se atrevió a denunciarle en público, ya que el antiguo secretario estaba en posesión de documentos comprometedores para la Corona española... y quizá de algún que otro secreto aún más oscuro.

2a pestanya: hi ha una descripció dels que es proposen al joc com a possibles sospitosos. De cada personatge es posa una imatge d'un quadre en el que se'ls va pintar a la seva època.

La relació de sospitosos i el seu possible mòbil del crim és aquesta:

Sospitós A: Princesa d´Éboli

Mòbil del crim: Escobedo va descobrir que Pérez i ella eren amants. Però la Princesa deÉboli era l´amant del rei Felipe II;  si aquest hagués descobert la realció sentimental amb Pérez, hagués perdut el favor reial, amb greus conseqüècies socials i familiars per a ella.

Sospitós B: Juan de Áustria

Mòbil del crim: va descobrir que Escobedo era lleial al rei Felipe II

Sospitós D: Antonio Pérez, secretari de Juan de Austria

Mòbil del crim: Escobedo va descobrir que A: Pérez s´estava enriquint robant diners de les arques públiques i el podria delatar, fet que implicaria la seva possible condemna a mort.

Sospitós C: Felipe II

Mòbil del crim: els serveis secrets van descobrir que Escobedo volia envair El regne d´Anglaterra amb Juan de Áustria, fet altament perillós per a la corona espanyola. És molt poc probable que executés l´assassinat directament. No obstant, el mòbil del crim podria haver sigut descobrir la relació sentimental entre la princesa de Éboli i Pérez, cas en el que ell mateix podria haver comés el crim per venjança.

Sospitós E: Queen Elisabeth.

Mòbil del crim: els seuss serveis d´espionatge van descobrir la intenció de Pérez i Juan de Austria d´envair Anglaterra. És impossible pensar que hagués executat el crim directament.

3a pestanya: es descriu una situació fictícia:

Les robes que portava Escobedo el dia del seu assassinat van quedar plenes de sang. A l´època en que es va cometre el crim, els policies poca cosa podien fer amb aixó, però en l´actualitat, l´anàlisi de les restes de sang permet deduir que la sang que tacava tota la roba corresponia a dos individus: un d´ells era del grup A+ i l´altre 0-

​

Es van poder analitzar les restes biológiques de la princesa d´ Éboli. La seva sang es va diluir en aigua i, a continuació, es van posar 3 gotes sobre 3 portaobjectes. Sobre el primer porta es va afegir una gota de solució amb anticossos anti-A; sobre el segon amb anticossos anti-B i sobre el tercer anticossos anti-H. En cap cas es va observar l´aglutinament de la sang.

També es va poder trobar i analitzar sang d´alguns personatges històrics, familiars dels sospitosos:  Henry VIII d´Anglaterra era del grup 0 +; Ana Bolena era A -; Carlos I d´Espanya era A - i la seva dona, Isabel de Portugal, va resultar ser del grup AB -.

​

 Les despulles d´ Escobedo, estaven enterrades amb alguns familiars; l´anàlisi de grups sanguinis va mostrar que hi havia 4 individus al mateix nínxol, dels grups A - , AB -, AB + i 0 -

A continuació, es fa les següents preguntes, que s'han de contestar a través d'un formulari de Google:

De quin grup sanguini era l´assassí?

De quin grup sanguini era Escobedo?

Quines persones NO poden ser ´assassí d´Escobedo?

Si les respostes són correctes, a l'enviar el formulari, els alumnes obtenen un codi amb el que poden accedir a la següent pestanya, que està protegida per contrasenya.

4a pestanya: només es pot accedir amb contrasenya. El títol és "Anàlisi de tintes". S'explica el següent:

Al segle XVII s´escribia amb ploma i tintes anomenades ferrogàliques.

Aquestes tintes s´elaboraven utilizant les agalles d´algunes espècies vegetals - com les que pots veure a l´imatge-, aigua, goma aràbiga, i caparrosa verd (font de FeSO4.7H2O).

Les tres classes d´agalles mostrades es poden trobar per tota Europa. També es podien utlitzar plantes amb tanins, com és el cas del tè.

A les robes que portava Escobedo el dia del crim, es van observar taques de tinta, cosa bastant normal donat que era secretari. Una observació més detallada va permetre detectar empremtes dactilars, també tacades de tinta, sobre el coll d´Escbedo.

​

Es van portar a un laboratori mostres de tinta aïllades de les robes d´Escobedo i de les empremptes dactilars. També es van portar analitzar petites mostres de tinta utilitzada pels sospitosos, obtingudes de pergamins i llibres escrits per aquests personatges a la seva època i que es conserven en l´actualitat.

​

Al següent gràfic es pot observar el resultat de les cromatografies de les tintes. La primera i segona tires corresponen a les tintes obtingudes de les robes d´Escobedo,

Després hi ha un qüestionari a on s'ha d'escriure quines persones NO poden ser l'assassí d'Escobedo.

Si els alumnes encerten la resposta, reben una contrasenya per poder accedir a la 5a pestanya.

4a pestanya: només es pot accedir amb contrasenya. S'explica el següent:

Encara que l´ADN d´una persones s´assembla molt al de les altres persones, existeixen unes seqüències anomenades repeticions curtes en tàndem (STR pel seu nom en anglès, short tandem repeats). Els STR són seqüències curtes que es repeteixen moltes vegades.

La policia científica utilitza l´anàlisi dels STR en casos d´assassinats, violacions, etc. ja que cada persona té unes STR característiques i diferents a les de les altres persones.

 També s´utilitzen en el cas de proves de paternitat. En aquest cas els científics comparen l´ADN del fill amb el de la mare i el pressumpte pare. Els STR del fill han de venir necessàiament o del pare o de la mare.

L´ADN a estudiar es pot obtenir quasi de qualsevol tipus de mostra (mucosa bucal, sang, semen..). Un cop aïllat s´utilitza la tècnica de la PCR (plimerase chain reaction o reacció de la polimerasa en cadena). L´enzim polimerasa fa moltes còpies de l´ADN.

El següent pas consisteix en tallar l´ADN en fragments més petits mitjançant enzims de restricció. Finalment la mostra d´ADN se sotmet a una electroforesi.

En una electroforesi, les mostres d´ADN són sotmeses a un camp elèctric. Com que l´ADN té càrregues negatives, es mou. Els fragments més grans migren més que els més petits. Així, els fragments d´ADN queden separats segons la seva mida.

Es van obtenir mostres d´ADN a partir de restes biològiques trobades a l´escena del crim, que corresponen a dos individus i es va fer una electroforesi (imatge A)

Per una altra banda, es va obtenir ADN dels personatges dels quals es coneix la ubicació de les tombes i dels que, per tant, es podien agafar mostres de teixits:  A. Pérez, pricesa de Éboli, Carlos I, Felipe II i Juan de Austria (el resutat de l´electroforesi es mostra a la imatge B).

El problema és que un tècnic del laboratori a on es van portar les mostres per ser analitzades va liar les etiquetes i ara no se sap a qui correspon cada mostra. Donat el cost que suposa tot el procés i tota la burocràcia per a demanar els permisos necessaris per a la recollida de mostres,  s´opta per no repetir tot el procés, ja que de fet no cal.

Habitualment, els alumnes fan aquesta activitat en 4 sessions i treballen en grups de 3 o 4 persones.  Per passar la primera prova reben 400 punts, per passar la segona 200 punts i per la tercera 200 punts. Per tal d'evitar que uns grups es copiïn d'uns altres, la puntuació que rep el primer grup que acaba és de 200 punts extra, i el segon 100 punts extra. Si s'envien formularis que no estan bé, es decompten 100 punts. A la primera prova, la de l'anàlisi de sang, si els alumnes van perduts, es dona la següent pista:" mireu les relacions de parentesc entre els personatges". Saber que Felipe II i Juan de Àustria eren germans és imprescindible per tal de poder passar aquesta prova.