Gustau Vila i Berguedà 

Una breu biografia (1893-1955)

Gustau Vila i Berguedà, nascut a Sabadell el 18 de setembre de l'any 1893, al domicili familiar del carrer de Riego, va ser un dibuixant i caricaturista satíric, qui, després de dedicar la seva vida al llapis i experimentar els dolors de la Guerra Civil espanyola i de l'exili, va morir a Madrid, el dia 16 de gener de l'any 1955, a l'edat de seixanta-un anys. 

Fill de Josep Vila i Tiga i d'Antònia Berguedà Marimón, Gustau Vila era el més petit dels tres germans que conformaven la família. Va cursar els seus primers estudis a l'Escola Pia de Sabadell, on va començar a mostrar la seva afinitat per l'estudi, a tal punt que els mateixos Escolapis van proposar a la seva família costejar-li una carrera universitària, pel fet que, dit prodigi per l'estudi no es podia desaprofitar. Malgrat l’oferta, els seus pares no van acceptar i, per aquest motiu, Gustau Vila va dedicar-se a fer d'aprenent de manyà, especialitzant-se com a mecànic carder, ofici que va desenvolupar a l’empresa industrial de cardes del patró sabadellenc Francesc Mutlló i Noguera situada al carrer de Manso.

Aviat, però, Gustau Vila es va sentir fortament atret cap al món artístic, quan va néixer, deia la seva mare, ja portava el llapis sota l’aixella. Es va interessar pel cinema infantil, els dibuixos animats, l’escultura i la pintura. Vocacionalment, esdevindrà un dels dibuixants sabadellencs amb l’obra satírica més corrosiva i punyent. Va iniciar publicant dibuixos i caricatures a setmanaris infantils, a revistes locals i al famós Almanac de les Arts de Sabadell, col·laboració que va propulsar la seva carrera, que trobarà el seu punt àlgid durant la dècada dels anys trenta. 

També es va dedicar a realitzar diferents exposicions, principalment, a l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, on va familiaritzar-se amb l'entorn artístic de la seva ciutat nadiua i va començar a establir relacions d'amistat amb altres artistes locals, amb els quals va treballar en diverses ocasions. 

Ràpidament, va esdevenir reconegut dins l'elit cultural sabadellenca, gràcies a la seva qualitat pictòrica respecte a la caricatura i l'aiguafort, tècniques que va aprendre de forma autodidàctica i que el van portar a ser vist com a mestre per artistes de la mida de Joan García Junceda i Supervia o Josep Narro i Celorrio. 

Sota el pseudònim de Grapa va saber com moure's socialment i va establir amistat amb altres intel·lectuals que el van influir, tant de manera artística com personal. Cal mencionar, dins les seves relacions més properes, l'escriptor Josep Castells i Candiri, director del diari local Vertical, el reconegut pintor Manuel Martínez i Hugué i els germans Feliu i Lluís Elias i Bracons.

Gustau Vila es va unir en matrimoni amb la sabadellenca Carme Pujol i Cornudella. El 2 de març de 1924 va néixer la seva filla Araceli Vila i Pujol, qui anys més tard va casar-se amb el també sabadellenc Antoni Soldevila i Canalís. Al si d’aquesta família va néixer Donina Soldevila i Vila, la seva primera i única neta. 

Grapa va continuar amb la seva producció artística, on cada cop realitzava caricatures més emmetzinades amb les que va arribar al límit de la repulsió i la sàtira. En la seva obra mai van faltar representacions grotesques dels eclesiàstics i líders polítics més conservadors, ja que, com obrer i militant de la Federació Local de Sindicats (FLS), va elaborar una dura crítica contra les polítiques clericals i de dretes. Va difondre la seva opinió i els seus pensaments polítics a través dels seus dibuixos en, aproximadament, una vintena de periòdics arreu dels Països Catalans. 

Per aquests motius, quan els sollevats entren a Sabadell el febrer de 1939, Grapa va haver d’exiliar-se a França, on va moure's entre el camp d’Argelès-sur-Mer i el camp de Bram. Com a testimoni de la seva estada es conserva la correspondència amb el seu amic Apa. 

Gustau Vila va poder regressar al país acollint-se a la Operación mandos rojos para la CNS (Central Nacional Sindicalista) juntament amb Josep Castells i Candiri. Tanmateix, al seu retorn, va ser rebut per una Sabadell hostil, que el va portar a marxar cap a Madrid per refer la seva vida. 

Uns anys després de la seva arribada a la capital, el dia 16 de gener de 1955, el conegut artista satíric, va morir rodejat dels seus familiars a un pis prop del Manzanares, lluny de la seva tan estimada Sabadell.