Embedded Files
Carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a Teodor Garriga. Argelés sur mer, 7 de gener de 1940.
Autor desconegut / AHS.
Carta 1, dirigit a Teodor Garriga i Osca, 07/01/1940Argelès s/mer 7/1-40Distingit Sr. Teodor Garriga.Mestre Apa, m’acava de notificar el seu desinteressat interès per tal de colocar els meus dibuixos sorgits de la dolor del “Camp de Concentració”.El seu gest altruista queda reconegut i mai oblidat pel seu servidor i amic:Grapa
Carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a "Apa i esposa". Conté una il·lustració titulada "Sarna". Argelés sur mer, 27 de novembre de 1940.- [AP 108/10].
Autor desconegut / AHS.
Carta 2, dirigit a Feliu Elias i Bracons i Emília Cornet i Palau, 27/11/1940Argelès s/mer 27-11-40Estimats Apa i Esposa.Estava enguniós pel vostre estat de salut, puix he rebut primer el paquet que la carta, i per aquest motiu temia pel vostre bronquitis. Els frets és comencen à fer sentir, i aquest remalaït clima de Tuluse és força nociu per la vostra malaltia. Resistir!!...Les coses és posen cada dia més insoportables pels nostres familiars; ara, amb motiu d’haver dut totes les dones del camp de “Bram” les han tret d’aprop nostre per juntar-les à un altre “Quartier”; és ha dir, que ja s’ha acavat de donar-los-hi el “bon dia”; tan sols un permís de quan en quan i gracies. A més, ha començat à prendrer peu la malaltia de consuetut “La Sarna”, que tota la maïnada en va provehida, i la manca de salubritat farà que l’hivern sigui quelcom tragic. Per altra part, la meva filla; per manca d’aliments vitaminosos ja fà 4 mesos que s’he l’hi ha estrocat la regla; això, amic Apa, em té bastàn preocupat, i serenament els hi ordenat que paressin llur resistencia, i que retornin à Casa, on almenys tindran un bon llit. La meva Esposa no vol marchar de cap manera, però la inclemencia del tracte i del temps, penso que faràn canviar-l’hi l’opinió. Les coses s’han d’acceptar com son, i no com voldriem. A l’estiu tota cuca viu, però l’hivern, és altrament un altre cosa el Camp de Concentració.He rebut el Paquet, sempre esperat i mai prou regraciat amb els cacauets, les figues i el PA. Tot ha arrivat molt bé.Del vostre cusi Bracons, rès de nou en sé, i per aquest Camp no ha pás aparegut encara.Cada dia estic més convençut que’l nostre exili s’acava. La marcha dels aconteixaments obliguen à el feixisme emprendrer un camí rabiosament extramista, quin resultat obligarà a obrir-nos les portes de casa à tots els exiliats i empresonats. Dugues tendencies actualment juguen fort à casa nostra; per quin motiu la repreció és més virolenta que mai, pel motiu de desacreditar els falangistes. Els carlins, amics d’Anglaterra, i assessins com els altres, juguen aquest rol que, molt aviat en sabrem el resultat. Cal esperar serenament la segona part de la nostra tragedia, i ja n’anirem parlan. També tinc bones referencies sobre l’embarco, pel moment, els que han tingut la sort de tenir un conforme del “Consulat Mexicà”, han sigut cridats pel Comissariat, i penso que almenys gaudiràn de llibertat i un xic més de bona alimentació.Per aquí, com sempre, amic Apa, aigua i pastanagues… i para de comptar; el treball no’t mata, pero, en prou feines t’aguantes dret.¿Sabeu bones noves de’ls vostres fills? espero que m’en parleu à la vinen-ta lletra.Per tal de no perdrer la costum de mareixar-nos tots els dies, ara ens han tornat à canviar de barraca, per tan, és com segueix:CAMP Nº 1 - BARAQUE 377Amb mil records de la meva Esposa i Filla per la vostra soferta Esposa, podeu manar i disposar sempre del vostre vertiable amic:(DIBUIX: SARNA!!.)Grapa
Carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a "Apa i esposa". Conté una il·lustració titulada "el jueu d'el Colis". Argelés sur mer, 10 de desembre de 1940.- [AP 108/10].
Autor desconegut / AHS.
Carta 3, dirigit a Feliu Elias i Bracons i Emília Cornet i Palau, 10/12/1940Argelès s/mer 10-12-40 Sempre recordats Apa i Esposa: Avans que tot, el que ens plau més à tots és que les noves dels vostres fills siguin ben falagueres i que durin i si pot ésser que es multipliquin.Tots els paquets han arrivat perfectament, amb tots els aliments formidables que contenien. Aquest darrer amb aquell "Pastell de vedella", és de tal magnitut que la meva filla l’hi ha fet il·lució que ja estava alliberada del fatidic "Camp"; les arengades, formidables, les panses de Corint esquisides i el tabac, la meva rabiosa passió. Aneu apuntan bons amics, la Ilista de mercés reconegudes. De fet, la meva Esposa i filla, ja tenen empaquetats tots els futils de refugiades, per tal de guillar à la primera crida. Són tantes les que marchen que tots els dies hi ha expedició; pertàn, jo crec que qualsevol dia els hi tocarà el torn, i penso que serà probablement aquesta setmana, o principis de I'altra. Aquest darrer pa, s’el reserven pel viatge à can pataquilla, amb l’il·lució de poguer-Io fer tastar al seu pare. Per aqui anem seguin i vivín la grisor aclaparadora del "Camp"; les il·lucions son mil vegades millors que'l rancho; puix els porcs ja mengen millor que'ls refugiats; però tots creiem que aquest calvari està tocan à lIur fi, per mil conductes que diariament arríven i quasi tots coincideixen. Son molts però, que diariament s'allisten per tornar à Espanya; el que no té cap amic i no rep cap ajut, és una situació cruel que desmoralitza. Jo tinc la convicció bon amic Apa, que molt aviat retornarem à la nostra estimada Catalunya, i amb seny i experiencia, la farem més rica que mai. Encara lluitarem, malgrat vivim uns moments tan negres els homes liberals del món, cal no perdrer la fé. Procureu cuidar-vos i no ésser massa treballador, puix aquests climes son fatidics pels pulmons. Qualsevol dia us enviaré 8 dibuixos amb notes palpitants del "Camp". Procuraré fer-ho de manera directe per evitar la censura del "Camp". Aquí, ningú creu amb embarcs; els mutilats han rebut un petit subsidi (fan llàstima); nosaltres, pestanagues amb aigua per tot gasto... és una cosa incomprensible!!... en fi, no podem perdrer la fé. Mil records de tots nosaltres per la vostra gentil Esposa que tan ha fet per nosaltres, i vos maneu sempre al vostre cinser amic: Grapa¿Sabeu rès del vostre cusí? (DIBUIX: El jueu del “Colis”)
Carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a "Apa i esposa". Conté una il·lustració titulada "refugiado". Argelés sur mer, 17 de desembre de 1940.- [AP 108/10].
Autor desconegut / AHS.
Carta 4, dirigit a Feliu Elias i Bracons i Emília Cornet i Palau, 17/12/1940Argelès s/mer 17-12-40Sempre recordats Apa i Esposa.He rebut com sempre el vostre formidable paquet amb la grossa butifarra, les simpàtiques arengades, el dessitxat tabac i llibret i el formós PA de 2 kilos…. mercès, mercès, i mercès.Dissabte à les 6 del mati, la meva Esposa i Filla, donaven fi à aquest suplici “concentrat” per anar à un altre que al menys serà més passable sense filferrades. A les 3 de la tarda rebia la vostra lletra i segells donan-me l’encarrec pel vostre cunyat i germanes; però, no temeu que és cumplirà, puix ja he adressat una lletra à Espanya que tan bon punt arrívin i rebin dita lletra sereu atès com el càs requereix.Disortadament, ahir varetx rebrer una lletra de casa, notifican-me la mort de la meva volguda Mare; diu que morí demanan-me. Tal volta la meva Esposa i Filla s’han estalviat la nova d’aquest trasbals, per rebrer-la més punyeta à la arrivada.Gracies als vostres aliments, això és un xic més passable, puix amb els vents i frets això comença à fer perdrer la moral dels més abrandats. Malgrat tanta disort, jo resistiré fins à la fi.Per aquí corren els “bulos” més estrabagants i variats sobre la anormal situació de Casa Nostra ¿Sabeu rès en concret?Digueu-me si heu rebut jà els 8 dibuixos que varetx fer-vos enviar personalment. Cas de no haver-los rebut encara, notifiqueu-m’ho tot seguit. Estic fraturós de saber el vostre cinser paré, i estaloneu-me les falles que estic prest à seguir-vos i à corretgir-me.Malgrat el fret i les disorts, jo vull continuar dibuixant de valent tan com pugui. L’ambient és aclaparador per fer aquesta tasca, més si hom es deixa vencer està completament perdut. Treballaré.No em dieu rès dels vostres fills, això és senyal que tot marcha bé.Celebro que els vostres pulmons, estiguin à l’alçada de la vostra ferma voluntat.El cor em diu que l’any “41” serà benefactor per a tots nosaltres; espero abraçar-vos a Barcelona.Grans han sigut les nostres disorts; grans seràn en el futur les nostres alegries. La familia és el càs més depriment è ingust per nosaltres. ¡¡Quan ha tingut de sofrir la vostre bona Muller!!. La meva ha sofert un gròs calvari. Digueu-me noves falagueres que tal volta ja comensen à tenir forma de la anormal situació de Casa Nostra. Rès de nou puc notificar-vos des de radera la filferrada iniqua i depriment. Mil records per la vostra Esposa i Fills i maneu al vostre sincer amic.Grapa(DIBUIX: BONES Festes i BON ANY NOU us desitge el “REFUGIADO”)Repareu que he canviat de BarracaCamp nº 1 - Baraque 389
Dors de la carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a "Apa i esposa". Argelés sur mer, 31 de desembre de 1940.- [AP 108/10].
Autor desconegut / AHS.
Carta 5, dirigit a Feliu Elias i Bracons i Emília Cornet i Palau, 31/12/1940Argelès s/mer 31-12-40 Volguts amics Apa i esposa. El vostre providencial "paquet" ha arribat sa i complet amb les simpàtiques arengades, el formidable pastel de tocino el tabac, paper i llumins. El que'm notificaveu de papers i envelops, encara no he rebut avís. El “PA”, la nostra salvació, també ha arrivat rialler i cobejat com sempre. No sabeu pàs el favor que m'heu fet amb les quatre paraules d'eloji que m'adreseu pels meus dibuixos. Hi han moments en la vida d’eIs homes que l'estimulant els hi és tan necessari com el menjar. Vos no sabeu amic Apa el que és el "Camp de Concentració"; la vida disortada que's viu, aplana i aclapara a l'home més ben disposat. Aixecar l'esperit per damunt de tan dolor, és un esforç titànic que rarament hom pot aguantar-ho dugues hores al dia; i malgrat tot cal aixercar-l’ho per no caure à aquest buit llisquent i negre com la gola d'un llop. Per aquí pasturen homes de lletres, abogats, intel·lectuals i altres oficis nobles que ahir amb llur vida normal cerbaven l'equilibri; avui, aquí al “Camp”, han quedat convertits amb veritables ex-homes; han perdut la fé en el pervindre i s'han deixat engolir per aquesta gola negra i llisquen que us parlava. Per això us repeteixo que les vostres paraules d'eloji les he cregudes perque tinc necessitat de creurer-Ies pel motiu de saber per boca d'altri que encara no he socumbit, ni he caigut a la gola del llop. Gracies bon amic Apa. D'aquests dibuixos feu-ne el que us plagui; el més esencial ja està cumplit; malgrat les forces materials siguin part del conducte per la conservació moral deIs individuos. He llegit el retall de La Depèche que és molt falaguer arrel deIs embarcs; més jo crec encara que, en el nostre assumpte, d’el que és tracta és de salvar-nos la pell à tots plegats, i poca cosa més. Sembla que l'any que'nsatem és pIé de promocions i bons auguris pels refugiats espanyols. Les darreres noves de Catalunya, palesen el començ del daltabaix que tenen en porta; Anglaterra encerta mol bé els objectius amb llurs bombes diplomàtiques, i sembla que ho fà à gran velositat, pel motiu de salvar el cataclisme que determina aquesta cruenta temporada repressiva. La desfeta inevitable deIs italians farà caurer el sistema falangista que encara no ha començat, però, que les lleis ja son dictades amb un buit general. Jo opino que ara és hora d'actuació "maquiavélica" per part deIs treballadors que senten un ideari edient al sentir del nostre poble. Si la C.N.T. no fòs un andicap, ara tindria uns moments formidables per lluir-se; més tots han marchat en els darrers embarcs; tots bolen salvar la pell, aquesta pell que s’els hi arrugarà com bufeta de llar ranci en el exili. Manquen homes "polítics" en els quadros sindicals per fer el que cal per arrebassar de les mans de falange el poder sindical. Vivim moments historics que si és ratarden determinen un enrederiment formidable per la clase treballadora. Anglaterra vol evitar aquest avenç i posible daltabaix que això determinaria, i per aquest motiu treballa à grans gambades la caiguda dolça del sistema "Franco". Naturalment que, l'influencia alemana costará molt de treure; més, jo crec també que no tindrà temps d'arrelar, i el que farà serà precipitar els aconteixaments. L'Inteligent Service treballa de valent à casa nostra i no és lluny el jorn de les topades i canvis en el sistema que actualment pateix el nostre disortat poble. Amics suara vinguts d'allà, expliquen detalladament aquest
Vers de la carta de Gustau Vila Bergadà (Grapa) a "Apa i esposa". Argelés sur mer, 31 de desembre de 1940.- [AP 108/10].
Autor desconegut / AHS.
procès de descomposició. Encara durarà una temporada i no és pàs recomenable anar-hi; la fera al morir és quant pega amb més ferocitat; més jo, em plauria força contemplar d'aprop els darrers badalls del sistema pel motiu de fer-li un bon enterro. Cregueu amic Apa que tinc moltes ganes d'actuació i d'aprofitar els tantos en bé del nostre Poble; tinc un amic que ba i torna; pot ésser algun dia m'arrisqui en aquesta empresa; encar que jo preferiria jugar amb més diplomàcia. Penso que molt aviat sabré noves de la familia; tan bon punt m'escriguin, us ho notificaré. DeIs vostres fills no m’en parleu; això vol dir que no hi ha novetat sobre aquest assumpte tan viu per Vos i la vostra heroica Esposa. Malgrat tanta misseria i dolor, soc obtimista en aquest any que comença; i penso que Vos també n'estareu per la referencia de la marcha deIs aconteixaments.Del vostre cusi i bon xicot Bracons, ¿no en sabeu rés? Malaltis com és, si cau al "Camp" pasarà un hivern terrible, puix les comoditats i abrics que ell necessita, aquí al "Camp" no existeixen.Els que hem caigut al "Camp" no podem queixar-nos; tan soIs recordarem fervorosament i per sempre a aquells esperits nobles que ens han allargat la mà….. De tot parlarem à no trigar. N'hi han molts que sense ésser feixistes no podran retornar mai més a Catalunya.Be, bons amics; no vull cansar-vos més; tingueu la meva fé en el vinent any 41, que ell és esponent de victoria i final d'aquest exili tan crú on els homes ens hem vist llençats pitjor, però molt pitjor que les vesties domèstiques.I us tomo à recordar que els vostres elojis m'han fet molt de bé.Maneu sempre i paseu un bon any que el cor em diu que’ns abrassarem molt aviat à Casa Nostra Vostre agraïdissim: Grapa
Page updated
Google Sites
Report abuse