En aquests darrers anys 15 anys s'han anat generant en el nostre context experiències en Educació Infantil i Primària centrades inicialment en una nova organització i distribució dels espais del centre. Aquesta proposta de transformació dels espais implica en molts casos un replantejament del projecte educatiu, de manera que l'escola es va transformant en un sistema més obert, flexible i dinàmic. La implementació del treball per ambients o espais d'aprenentatge suposa organitzar l'espai, el temps i els recursos de manera que s'aconsegueix un espai més ric, grups més reduïts i heterogenis i això permet ampliar les oportunitats d'experimentació, investigació, joc i relació.

Partim del convenciment que la transformació dels espais acompanya també la transformació educativa i que els espais són fonamentals per crear contextos adequats per a l'aprenentatge i el benestar. Sens dubte, parlar d'espai-ambient és també parlar dels valors, de la imatge d'infant, dels aprenentatges que es volen promoure i de les relacions que es van a establir. Pensam amb una escola viscuda i pensada com a laboratori, on s'aprèn de forma cooperativa en contextos atractius, suggerents i innovadors. Si pensam l’escola com un sistema orgànic que va canviant i transformant-se segons les necessitats i els interessos dels infants i la vida de l’escola, es poden plantejar maneres diferents per adequar els espais a cada una de les etapes en funció del moment i les dinàmiques dels grups; espais inclusius on cada infant pot trobar el seu repte d’aprenentatge, obrint-se així un mosaic multiforme d’escenaris.

Els nostres referents principals on dirigim la mirada i a partir dels quals ens hem format i hem fet recerques relacionades, són les escoles d’Educació Infantil de Reggio Emilia, els serveis educatius de Pistoia, l’experiència d'Emmi Pikler i l’institut Lóczy, l’escola El Martinet de Ripollet. També els darrers estudis sobre neurociència i neuroeducació ens confirmen que hi ha una relació directa entre ambient, desenvolupament i aprenentatge, que aprendre amb plaer allibera dopamina en diverses parts del cervell (Bueno, 2016), es van ampliant les recerques que cerquen la relació entre les característiques dels espais, l’estrès i l’estat anímic.

Entenem que qualsevol canvi dirigit a una millora de la pràctica requereix una visió crítica, un saber llegir la realitat on estam ubicats, i reflexionar cap on volem anar. Una innovació és un procés, i com a tal requereix temps per aprofundir, repensar, debatre i, progressivament, transformar la pràctica educativa. La nostra intenció és acompanyar aquest procés de canvi, sense donar models estandarditzats, sinó ajudar els equips educatius a engegar aquesta reflexió, que ha de ser la base per a una millora compartida que es pugui anar consolidant. Les innovacions requereixen, projectes de centre, evitant caure en la improvisació. Suposa una implicació en projectes col·lectius i actituds obertes davant els reptes que es generen, percebent la innovació com a necessitat per a la millora.