Garantir una educació infantil de qualitat de 0 a 3 anys no és un luxe, sinó una necessitat. És imprescindible assegurar unes condicions òptimes que protegeixin els drets dels infants, amb espais acollidors, materials adequats i, sobretot, professionals amb una formació específica i un reconeixement econòmic just. Perquè l’educació infantil no és només un servei per a les famílies, sinó una inversió en el futur de la societat.
El passat 31 de maig va tenir lloc, a la ciutat de Vic, la jornada 0-3: On tot comença, organitzada per l’Ajuntament de Vic i la Universitat de Vic, entre altres institucions, amb la finalitat de presentar la proposta d’ILP (Iniciativa Legislativa Popular) que s’acaba de registrar al Parlament de Catalunya per modificar el marc normatiu que regula el cicle 0-3 a Catalunya.
En aquesta jornada hi van participar més de mil persones: educadores de les escoles bressol de Catalunya, representants institucionals i professionals experts. Aquest text ha estat redactat conjuntament amb més de quaranta escoles bressol de la comarca d’Osona i el Lluçanès, i està pensat per a totes les escoles bressol de Catalunya, independentment de les seves característiques o models de gestió.
En aquesta entrada us volem compartir una mostra de com hem treballat per la transformació dels espais de l'Escola d'Infants Son Roca.
Revisar i crear espais amables i coherents amb l’educació passa per la reflexió i construcció d'idees coherents de la infància, l’escola i l’espai desitjat. Els espais no són neutres, cal entendre els espais com a font de benestar i com a generadors d’aprenentatges, propiciant el joc lliure dels infants.
Com ha estat aquest camí?
FORMACIONS REALITZADES:
Formació sobre espais d’aprenentatge introducció i Justificació
(2015-2016)
Objectiu principal:
Oferir als infants propostes metodològiques que provoquin situacions de relació a través dels ambients i espais de joc.
Crear ambients i climes que afavoreixin la gestió de les emocions i l’establiment de vincles entre els infants i els adults.
Objectius
Reflexionar sobre què significa l’acompanyament respectuós, els ritmes individuals i l’atenció a la diversitat.
Qüestionar quina idea d’infant tenim.
Conèixer les necessitats reals de l’alumnat en les diferents etapes de desenvolupament per poder donar respostes adequades i respectar els ritmes individuals.
Analitzar les actituds docents i reflexionar sobre la pràctica educativa.
Analitzar l’organització del centre, dels equips docents, dels espais i materials.
Reflexionar i definir quins ambients d’aprenentatge són els més adequats segons les edats, necessitats dels infants i la realitat del centre (espais).
Consensuar horaris i la participació dels adults de l’escola.
Reflexions
Entenem l’escola com un espai d’acompanyament i respecte pels processos de vida dels infants.
És necessari crear situacions de relació entre els infants, a través dels espais i materials de l’escola.
Entendre l’espai com a ambient d’aprenentatge implica veure’l com l’escenari on es generen condicions favorables per al desenvolupament i l’aprenentatge dels infants.
Els espais han de ser generadors de múltiples experiències per als que hi participen i propiciar el joc lliure dels infants.
Cal apropiar-se de l’espai i fer-lo part del projecte educatiu, considerant la seva organització, distribució, materials i recursos com a instruments d’intervenció educativa.
El canvi metodològic implica un canvi en la documentació:
Revisar les programacions, els documents de centre i l’avaluació.
Adequar les programacions per laboratoris i ambients.
Actualitzar la informació que es dóna a les famílies, com informes i presentacions.
FONAMENTS TEÒRICS I REFERENTS:
Loris Malaguzzi Fundador de les escoles de Reggio Emilia, Malaguzzi va posar un gran èmfasi en l'ambient com a tercer mestre, destacant la importància de crear espais que fomentin l'exploració, la creativitat i la relació entre infants i amb l'entorn.
Célestin Freinet Pioner en metodologies actives i en l'ús de l'espai com a eina d'aprenentatge, Freinet va defensar la importància de l'entorn natural i social com a context d'aprenentatge signific
Jean Piaget. Conegut per les seves teories sobre el desenvolupament cognitiu en els nens. Piaget va revolucionar la manera com entenem com aprenen i pensen els nens, destacant que el seu desenvolupament passa per diferents etapes i que aprenen a través de la interacció amb el seu entorn.
Maria Montessori. Principis clau: L’infant com a centre de l’aprenentatge, l’entorn preparat, la importància de l’autonomia, el respecte pel ritme de cada infant.
Vea Vecchi, que va treballar durant més de 30 anys com a tallerista a l’Escola Infantil municipal Diana, a Reggio Emilia. La seva tasca es va centrar en la investigació pedagògica i en la documentació relacionada amb els múltiples llenguatges dels infants, així com en aspectes d’estètica i aprenentatge.
Alfredo Hoyuelos que utilitza la metàfora de l’entorn com a tercer educador. Això vol dir que l’entorn no només és un espai físic, sinó que també funciona com un llenguatge que comunica i expressa, influint en l’aprenentatge i el desenvolupament dels infants.
Maria Antònia Riera. Metodologia sobre observació, documentació intervenció educativa en l'etapa d'Educació Infantil.
ARTICLES I PUBLICACIONS RELACIONADES:
“El bienestar en la escuela infantil: sintonía entre el sentir, el pensar y el hacer”
Ángeles Medina de la Maza, Luisa Fernanda Estrada Gómez y Rosa Barrantes Torrús
“La cualidad del espacio-ambiente en la obra de Loris Malaguzzi”
Alfredo Hoyuelos
Tomado de Cabanellas, Isabel y otros. Barna Ed. Graó 2005, p. 154-166
“D’una aula a un espai generador de benestar i aprenentatge. Relat d’un procés de millora.”
Anna Salvans Casas
Escola Barnola, Avinyó.
“El espacio de la escuela infantil. Un espacio potente y plural”
Maria Carmen Silveira Barbosa.
Revista Infància 143. p. 6-11
El dossier que us presentam vol ser una eina útil i inspiradora per als equips educatius de l’etapa 0-3. Proposam una mirada centrada en la importància dels objectes i materials com a elements clau per dissenyar propostes riques i significatives. En un context on l’ús dels espais i els materials ha estat revisat i qüestionat, volem reivindicar que la qualitat no es pot veure compromesa.
Tenim clar que l’espai parla, acull i cuida. És una extensió del projecte educatiu, un reflex de la imatge d’infant que defensam: un infant actiu, capaç i ple de potencial. A través dels paisatges matèrics, volem oferir escenaris estètics i estimulants que respectin els ritmes individuals, i que promoguin l’exploració, l’autonomia i el plaer de descobrir.
Inspirats per les paraules de Malaguzzi i les aportacions de pensadors com Hoyuelos i Vecchi, entenem la infància com una etapa poderosa i creativa. Apostam per una cultura de la infància que reconeix als infants com a éssers que pensen, senten i transformen, capaços d’establir connexions singulars amb el món.
Per aprofundir en com els objectes, la matèria i l’estètica dels mateixos poden enriquir els ambients, les descobertes i la curiositat dels infants, us convidam a la lectura d'aquest dossier que el GAEB, en col·laboració amb el Patronat Municipal d’Escoles d’Infants de Palma, va elaborar amb aquesta mateixa intenció: oferir referents i idees per construir entorns educatius rics en possibilitats.
Va començar a treballar a Reggio Emilia l’any 1970, primer com a pedagogista i després com a directora pedagògica dels serveis municipals d’educació infantil. El 1994 va passar a ser consultora de Reggio Children, i posteriorment, va ser presidenta de l’organització des del 2007 fins al 2016.
Des de l’any 2011, any en què es va fundar, va exercir com a presidenta de la Fundació Reggio Children – Centro Loris Malaguzzi ETS fins al desembre de 2024, quan va ser nomenada presidenta honorària.
Des del 1999, ha estat professora del curs “L’enfocament de les escoles municipals d’infantil de Reggio Emilia” a la Universitat de Mòdena i Reggio Emilia.
També ha estat professora visitant a la Webster University (St. Louis, Missouri, EUA) i a la Universitat de Colorado (Boulder, Colorado, EUA). Des de 2012, és una de les col·laboradores internacionals del projecte “Thinkers in Residence” del Department of the Premier and Cabinet del Govern d’Austràlia Meridional, a Adelaide (SA).
En totes aquestes funcions, Carla Rinaldi ha impartit nombroses conferències a Itàlia i arreu del món, ha concedit moltes entrevistes i ha escrit diversos articles que documenten l’evolució de l’experiència de Reggio Emilia durant més de quaranta anys, tant a Itàlia com a nivell internacional.
L’any 2015, va ser guardonada amb el Premi LEGO 2015. Va ser guardonada amb aquest premi per la seva contribució a l’educació infantil, i va formar part del consell assessor de la LEGO Foundation, col·laborant en projectes com el P.E.R. (Play, Explore, Research).
Al febrer de 2020, va ser convidada a participar en el “Taller sobre Educació: El Pacte Educatiu Global”, celebrat al Vaticà, a la Casina Pio IV, seu de l’Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials, els dies 6 i 7 de febrer de 2020.
Conferències internacionals: Participació en conferències internacionals, com la Conferència Presidencial sobre Educació i Cura de la Primera Infància a Budapest (2011) i la Conferència Mundial de la UNESCO sobre Educació i Cura de la Primera Infància a Moscou (2010). Fins al 2024, va continuar impartint conferències arreu del món, compartint la seva visió sobre l’educació infantil i la importància de l’escolta activa i la participació dels infants en el seu propi aprenentatge. En el Maig de 2024 va intervenir en una cimera sobre el clima, abordant la transició de la crisi climàtica cap a la resiliència climàtica, juntament amb investigadors, professors i líders religiosos.
Publicacions destacades
Entre les seves obres més destacades publicades a Espanya es troben:
Rinaldi, C. (2011). En diálogo con Reggio Emilia: Escuchar, investigar y aprender. Grupo Editorial Norma.
Cagliari, P., Castagnetti, M., Giudici, C., Rinaldi, C., Vecchi, V., & Moss, P. (Eds.). (2016). Loris Malaguzzi y las escuelas de Reggio Emilia: Una selección de sus escritos y discursos, 1945–1993 (J. McCall, Trad.). Routledge.