Glossari

Enquadrament → Fa al·lusió a la porció d'escena que com a fotògraf, utilitzes a les fotografies. És la porció d'escena que capturaràs a la teva fotografia; com l'escenari on es du a terme la fotografia.

Fora de camp → Part de la escena que no forma part de l'enquadrament delimitat per el camp òptic de la càmera. Pot ser variable o invariable.

Profunditat de camp → Es refereix a la quantitat d'escena que apareix enfocada a la fotografia.

Composició → És la forma en la que s'ordenen els objectes a dins de l'enquadrament.

ISO → És la sensibilitat a la llum de la imatge.

Diafragma → És la part de l'objectiu que limita el raig de llum que penetra en la càmera, funciona com l'iris de l'ull humà.

Ràfega → És un mode de dispar a la càmera que dispara fotos contínuament, com una ràfega de fotografies.

Velocitat d'obturació → Període durant el qual està obert l'obturador d'una càmera fotogràfica

Collage → Tècnica pictòrica que consisteix en enganxar materials com paper o tela a sobre d'una superfície del mateix o d'un material diferent. També pot ser una composició pictòrica.

Efecte Kuleshov → Fenòmen del muntatge cinematogràfic creat pel cineasta rus Lev Kuleshov.

Happening → Esdeveniment artístc d'objectiu reivindicatiu presentat amb una obra d'art, típic als anys 60.

Càmera objectiva → Quan la càmera adopta un punt de vista neutre, com el que adoptaria un espectador extern que simplement mira des de fora què està passant.

Càmera subjectiva → La càmera adopta un punt de vista intern, imitant la mirada d'un personatge per col·locar l'espectador al lloc d'aquest personatge.

Càmera fixa → La càmera roman immòbil sobre un suport i registra tot el que passa per davant. Als primers anys del cinema, la càmera fixa era molt habitual en totes les produccions.

Panoràmica → És el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblic. Generalment, la panoràmica s'utilitza per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena, però que no apareixen al mateix quadre.

Travelling → És un moviment que desplaça la càmera d'un lloc a un altre, normalment sobre uns raïls. Segons els moviments distingim entre tràveling lateral o frontal.

Moviment lliure → És quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret. Pot ser amb grua o sense grua (quan porta la càmera una persona a sobre).

L'angle d'enquadrament → És el punt i la direcció on col·loquem la càmera respecte de l'objecte filmat (o fotografiat). Segons l'alçada des d'on enquadrem l'objecte o el personatge distingim diversos angles d'enquadrament: normal, picat, contrapicat i zenital.

• Angle normal → És quan la càmera se situa a l'altura dels ulls del personatge.

• Angle picat → És aquell en què la càmera se situa per sobre de l'objecte.

• Angle contrapicat → És aquell en què la càmera se situa per sota de l'objecte.

• Angle zenital → És aquell en què la càmera se situa totalment perpendicular a terra i per tant ens dona una perspectiva totalment aèria dels personatges.

Síndrome del vídeo vertical → És una divertida aproximació a la pràctica habitual i tan poc encertada de gravar en vertical amb el mòbil.

Pla general → Pla on veiem la figura humana sencera i també l'escenari on es desenvolupa l'acció. Depenent de com sigui l'escenari, la figura humana apareixerà en més o menys proporció.

Pla americà → Apareix la figura humana aproximadament des dels genolls.

Pla mitjà → Apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

Primer pla → Només apareix el rostre humà. Se sol utilitzar per captar al màxim les expressions facials.

Pla de detall → Es fa servir per captar un detall de l'escena, bé del personatge o de l'escenari. També es fa servir barrejat amb la càmera subjectiva per explicar a l'espectador en quin detall es fixa un personatge.

Muntatge → Combinacions de plans.

Muntatge dialèctic → És aquell que pretén que de dos successius plans en sorgeixi una idea, que no està en cap dels dos per separat. També se'n diu muntatge ideològic, muntatge expressiu o muntatge d'atraccions. Es tracta d'obligar l'espectador a participar-hi fent una elaboració intel·lectual de les imatges que veu.

Muntatge alterna → Consisteix en dues o més accions que es produeixen al mateix moment, però en llocs diferents i que, finalment, convergiran. Les escenes de persecució en serien un exemple.

Muntatge paral·lel → Dues o més escenes, que passen en moments i llocs diferents, se'ns van mostrant als espectadors per crear un estat d'ànim o una associació d'idees.

Pla seqüència → Anomenem pla seqüència a aquell pla que es manté durant tota una seqüència. És a dir, l'escena no està formada per una suma de plans diferents, sinó que un sol pla ininterromput segueix tota l'acció. Per això, el temps cinematogràfic coincideix amb el temps real, cosa que no passa amb la combinació de plans.

Continuïtat o Raccord → Relació entre un pla i el següent al muntatge. Sovint, els diferents plans que componen una escena han estat filmats en realitat en diferents moments i, per tant, cal vigilar que hi hagi coherència entre ells en elements (la llum, el vestuari, els detalls del decorat, la posició dels personatges...) per no trencar la il·lusió de continuïtat a l'espectador. Quan això no passa es parla d'error de raccord. Generalment, l'espectador no se n'adona perquè està pendent de la trama, tret que sigui molt greu.

Direcció de la llum:

• Llum creuada → Entre dos focus o reflectors sobre un personatge aconsegueix nitidesa a la figura perquè no es produeixen ombres.

• Llum picada → És un recurs expressiu que s'aconsegueix col·locant el focus de llum sobre l'objecte i així podem donar a la persona l'aspecte de cansada, per exemple.

• Llum contrapicada → Des de baix, ressaltarà les ombres exageradament, com passa per exemple a les pel·lícules de terror.

• Contrallum → El focus instal·lat de cara a la càmera, d'esquena al personatge que volem gravar-se aconsegueix transferir un toc misteriós i una imatge poc definida.

• Llum frontal → Situada darrere de la càmera, tendeix a aixafar o deixar plans l'objecte o persona filmats.

• Llum lateral → Remarca les siluetes i el contorn, donant més relleu al pla, deixant una part de l'objecte a l'ombra.

Qualitat de la llum → La llum interior molt baixa transmet la impressió d'un ambient de pobresa o angoixa, una llum amb focus és pròpia d'un ambient carregat, mentre que la llum natural busca el realisme. A exteriors, al migdia, amb un sol caient a plom no es pot gravar perquè els objectes no tenen cap matís i la llum tan forta els difumina, mentre que les hores preferides per gravar exteriors són la primera del matí o la darrera de la tarda.

Briefing → És un document que serveix com a eina de comunicació entre una empresa i els seus proveïdors de màrqueting. L'empresa ha d'explicar què està buscant aconseguir amb un projecte en concret, per què, en quin termini temporal i amb quins mitjans.

Segmentació → És un mètode pel qual es poden dividir els clients potencials en diferents grups, els quals permeten que les empreses puguin enviar missatges personalitzats a les audiències correctes.

Públic objectiu → És el grup de persones al qual està adreçada una marca, producte o campanya.

Director d'estratègia (Planner) → Persona o departament destinat/da a dur a terme o dissenyar l'estratègia i la planificació d'una campanya publicitària.

Idetificació → Estratègia publicitària que consisteix a fer que l'espectador se senti identificat amb el protagonista de l'anunci i senti la necessitat d'adquirir/comprar/consumir el producte anunciat.

• Identificació real → Es produeix quan l’espectador s’identifica amb el protagonista de l’anunci perquè és semblant a ell: té el mateix aspecte, situació, característiques i pateix els mateixos problemes quotidians que ell. Un exemple seria els anuncis de detergents

• Identificació ideal → És un mecanisme molt més subtil: quan es busca la identificació amb el jo ideal el protagonista no representa allò que l'espectador és, sinó allò que voldria ser o, si més no, allò que l'atrau; l'aspecte físic, el decorat, les actituds, les qualitats, el glamur... no són pròpies del món real de l'espectador, sinó que el traslladen a un món ideal.

Posicionament → Estratègia publicitaria que consisteix a determinar el posicionament de qualitat del producte anunciat d'entre els altres d'altres marques a la ment del consumidor; fer pensar que el producte anunciat és millor/pitjor/igual que la resta de productes semblants d'altres marques.

Eslògan → Frase breu, expressiva i fàcil de recordar, que es fa servir en publicitat, normalment col·locada al final de l'anunci, amb finalitat de què el consumidor se'n recordi del producte/marca quan escolti la frase fora de l'anunci.

Publicitat emocional → És aquella que apel·la a les emocions dels consumidors per incentivar-los a comprar productes o adquirir serveis. Quan algú decideix comprar un producte ho fa de manera subjectiva. No es tracta d'una decisió sempre racional, sinó que també és una cosa emocional.

Publicitat viral → A l'internet, són vídeos curts que fan reflexionar i que estan dissenyats perquè els seus destinataris vulguin reenviar-los a moltes altres persones. Funcionen com una mena de tècnica d'«autopropagació».

Jocs publicitaris → Anuncis a l'internet en forma de jocs en el que el logo de la marca està destinat a ser el centre d'atenció del consumidor.

Publicitat enganyosa → És aquella que en l'afany de vendre més, falseja o tergiversa informació, promet qualitats incomprovables, pregona com a úniques característiques del producte que en realitat comparteix amb tots els del tipus, etc.

Postproducció → Fase posterior al rodatge d'una pel·lícula on es du a terme la realització d'un producte audiovisual o radiofònic, en què es duen a terme les operacions que li donen la forma definitiva.