Cinema d'autor

Enllaç presentació: https://www.canva.com/design/DAFP73dxW1Q/0XayNQaaPtYKzoGvEaql8Q/edit?utm_content=DAFP73dxW1Q&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

Context històric

Es creu que l'origen es remunta a França als anys 40 quan es crea el corrent per a poder diferenciar el cinema de la idea que hi havia amb el de Hollywood, on la pel·lícula era vista com un producte. Amb aquest corrent es va voler representar al director com a autor màxim de l'obra i com a artista, com si es tractés d'un escriptor i el seu llibre.

Quan oficialment el cinema d'autor va ser definit com a tal va ser a la dècada dels 60, on en contra del neorealisme italià, on es proposava un cine més real i natural, l'onada francesa del cinema d'autor proclamà la importància de la visió de l'autor (director o guionista) per a modelar la història, donant-li forma a la realitat de la qual parlen altres autors.

Característiques del corrent

Cinema on l’autor crea la seva obra sense cap mena de limitació.
No és tan important el que s’explica sinó com s’explica.
Surten de la norma buscant noves formes de dir les coses.
Utilitzen plans estranys i tècniques de muntatge arriscades.
Busca imprimir el segell personal del director a les pel·lícules.
Visió particular de la societat que ens envolta.
Tractament de temes conflictius que conviden al públic a reflexionar.
Treball recurrent amb els mateixos actors i actrius.

Pel·lícules representatives del corrent

"Eraserhead" (David Lynch, 1977)

L’amic americà (Wim Wenders, 1977)

Amarcord (Federico Fellini, 1973)

Andrei Rubliov (Andrey Tarkovskiy, 1966)

"Zelig" (Woody Allen, 1983)

"The Pillow Book" (Peter Greenaway, 1996)

"Smultronstället" (Ingmar Bergman, 1957)

"La Nuit américaine" (François Truffaut, 1973)

Eraserhead - David Linch

Gènere: Terror i fantasia
Corrent cinematogràfic o moviment: surrealisme i cinema d'autor
Format: 35 mm i blanc i negre
Influencies: Cinema mut i expressionisme alemany
Sinopsis:

El protagonista, un jove depressiu i espantadís, pateix uns estranys malsons dels quals intenta alliberar-se a través de la seva imaginació. Un dia, la seva amiga Mary el convida a sopar a casa i s'assabenta aleshores que ha estat pare d'un bebè prematur que no és humà.

Escenografia:
- Ambient de malson
- Ambient industrial
- Dissenys estranys de mobles
- Natura morta
Llum:
- Ombres violentes
- Poca llum de fons
- Fort contrast blanc i negre
So:
- Gran importancia narrativa
- Sorolls industrials

Amarcord - Federico Fellini

Gènere: Comèdia dramàtica
Corrent cinematogràfica o moviment: Cinema d'autor i neorealista
Format: 35mm esfèric
Duració: 127 min
Sinopsis:

Es relata un any a la vida d'un poble de la Itàlia feixista als anys trenta, la fictícia ciutat de Borgo basada a la ciutat de Rímini, ciutat natal de Federico Fellini, abans de la Segona Guerra Mundial. Passen escenes no continuades d’aquell any i no hi ha més línia argumental que la que marca el pas del temps en un mateix espai.

Guionista: Tonino guerra
Música: Nino Rota
Plans: Plans basats en emocions, utilització travelling
Posada en escena: Infancia Fellini caricaturesca
Continuïtat: No hi ha més línia argumental que la que marca el pas del temps en un mateix espai
Escenografia: Carlo Centolavigna
Banda sonora: Nino Rota
To del llenguatge: Burla, sàtira, tendresa i humanisme
Llum: Algunes naturals i quitidianes i d'altres recarregades
Color: A color
Vestuari: Danilo Donati

Actors:
- Gradisca: Magali Noel
- Estanquera: Maria Antonieta Beluzzi
- Prostituta Volpina: Josiane Tanzilli
- La família Biondi (el matrimoni Aureli i Miranda, l'oncle Patacca i els fills Oliva i Titta)
- Advocat: Luigi Rossi
- Etc

Escena: https://youtu.be/aOJmbi6AbSg

Zelig - Woody Allen

Gènere: Comèdia / Documental
Corrent cinematogràfic o moviment: Cinema d'autor
Format: Fals documental
Sinopsis:

"Zelig" se sitúa a l'inici dels anys 20 i segueix la biografia de Leonard Zelig, un caixer de New York que un dia desapareix misteriosament, i comença a ser identificat a tot arreu en varies personalitats diferents. Zelig pateix una condicció que li dona la capacitat de convertir-se en les persones que el rodejen, fins el punt de tenir canvis corporals, pel que la medicina, la premsa i el món acaben anomenant-lo "L'home Camaleó". "Zelig" pretén ser un documental on veiem l'evolució d'aquest personatge tan peculiar dins de la societat consumista i plena de prejudici en la que viu.

"ZELIG" ALTERNA ENTRE DUES NARRATIVES:

1. Diferents experts i testimonis comenten el cas de Zelig ( temps "actual") = fotografia a color

2. Registres audiovisuals de la vida de Zelig = fotografia en blanc i negre

Recursos visuals de la narrativa 1

Color: Per contrastar la fotografia de la narrativa 2, Woody Allen fa us del color = efecte de pas del temps (més actual)
Llums i ombres: Naturals
Textura: La saturació del color i la textura de la imatge ens volen situar com si estiguessim veient una televisió vella
Plans: Plans mitjans o primers plans, estàtics
Escenografía: Despatxos, sales d'estar, espais tancats i ordenats = professionalitat
Diàleg: Parlen directament a l'espectador (trenca la 4a paret)
So: En aquesta narrativa s'acostuma a interrompre la música i el diàleg pren protagonisme. So gravat amb poca qualitat (textura, eco...)

Recursos visuals de la narrativa 2

Color: blanc i negre = aspecte antic
Llums i ombres: pronunciades però naturals
Textura: objectes poc definits, fotografia tremolosa i amb talls, com si es tractés d'una cinta antiga. Transicions abruptes. Pocs fotogrames.
Plans: plans generals i sencers, tràvelings lents = gravacions informals, ocasionals
Escenografia: escenaris variats
Diàleg: poc diàleg, interaccions entre personatges o amb l'entorn
So: La música de l'època en què volen ambientar a Zelig acompanya les escenes, i sovint s'interromp sobtadament. Algunes accions es respalden per efectes de so (comicitat). So amb menys qualitat.

Maduixes salvatges - Ingmar Bergman

Gènere: Drama / vellesa
Corrent cinematogràfic o moviment: cinema d'autor
Format: 35mm esféric
Color: Blanc i negre.
Argument:

Maduixes Salvatges és una pel·lícula que explora la fredor humana en un moment vital i delicat com és la vellesa, a través d'un viatge existencial íntim, amb el recurs de la comparació metafòrica de la medicina, amb aquest distanciament i indiferència cap als sentiments, l'afecte i la calidesa. Tot això es veu reflectit als somnis i flashbacks del protagonistes, afegint les conversacions que tenen sobre el tema entre personatges.

Escenografia: Per Gittan Gustafsson. L’escenari més freqüent és el cotxe del protagonista, on hi transcurreix la majoría de la història.
Llum: Natural.
Plans: Pla conjunt, Pla detall, Primeríssim pla, Pla mitjà…
Moviment de la càmera: Travelling horizontal, Càmera objectiva...
Actors: Victor Sjöström, Bibi Andersson, Ingrid Thulin...
Escena: https://www.youtube.com/watch?v=zIQ-s6hwykM&ab_channel=mostofthetime1

Autors del corrent

Christopher Nolan (1970)

Woody Allen (1935)

Quentin Tarantino (1963)

Guillermo del Toro (1964)

Tim Burton (1958)

Sofia Coppola (1971)

David Lynch (1946)

Cartellisme

El cinema d'autor és aquell en què el director plasma la seva visió particular per tant passa el mateix amb els seus cartells.

Influència

Va tenir una important influència en el cinema asiàtic, consolidant figures de la talla de Nagisa Oshima amb pel·lícules com Violència al capvespre (1966), Històries cruels de joventut (1960) i L'imperi dels sentits (1976).

El contrari es pot veure, per exemple, a l'actual Marvel, on s'espera que totes les pel·lícules siguin coherents i estiguin cohesionades. Fan que els directors compleixin una sèrie de directrius i es desviïn el mínim possible.

Reflexió personal

Page updated

Google Sites

Report abuse