Les nostres reivindicacions
Des de Feminisme a l’escola sabem que l’única eina real per acabar amb la xacra de la violència masclista és la seva prevenció: la coeducació. De fet, aquesta va ser la raó principal per a constituir la nostra associació.
Ens hem criat tots i totes en un món on la nostra socialització per raó de sexe ens condiciona profundament. Un món on les dones tenim menys valor social pel fet d’haver nascut dones. Un món que, cada dia i constantment, ens desposseeix de la nostra humanitat per a reduir-nos a objectes: ens cosifica. Un món que, des de ben petites, ens redueix, ens valora i ens classifica segons el nostre aspecte extern i que remarca constantment els nostres atributs sexuals: ens hipersexualitza. Un món que condiciona la nostra sexualitat convertint-la en objecte de consum: ens prostitueix i pornifica. Un món on es mutilen els genitals de les nines, on aquestes són casades a la força, i on són molt freqüentment abusades i violades. Un món on, també, els nins i al·lots són criats en la competitivitat, l'agressivitat i en tants altres estereotips que els perjudiquen emocionalment i castren moltes de les seves potencialitats.
La coeducació és clau per a canviar la mirada. Per a treballar per un món més just. Per a que tots, nins i nines, puguin desenvolupar al màxim el seu potencial humà amb independència del seu sexe.
Cal invertir-hi esforços. Els nostres, per suposat. Ho feim i ho continuarem fent. Cal invertir-hi diners. Necessitam que la coeducació vertebri cada una de les àrees i programes de la Conselleria d’Educació. Necessitam més formació, per al personal de l’administració educativa, per al professorat i per a les famílies. Necessitam més hores per a poder-nos-hi dedicar, de forma continuada i amb la qualitat que la feina exigeix. Necessitam més mitjans per a actuar quan detectam un cas: serveis socials, menors, serveis de psicologia. Necessitam que els materials educatius editats i distribuïts a les Illes, especialment des de l’administració, deixin d’una vegada de promoure el sexisme, els estereotips, la cosificació i la hipersexualització. Necessitam una educació afectiva i sexual que treballi d’arrel la desigualtat i intenti compensar la socialització diferenciada amb la que creix el nostre jovent. Necessitam un llenguatge que ens nombri i ens valori. Necessitam uns currículums on de forma directa i indirecta s’hi incloguin les dones al 50%. Necessitam més professors homes compromesos amb la coeducació, que promoguin models igualitaris i corresponsables. Necessitam tot això. I ho necessitam ja.