En aquesta unitat adquirirem coneixements bàsics sobre narrativa i llenguatge audiovisual. Aprendrem el procés videogràfic a partir del treball de construcció del coneixement col·laboratiu. A través de la teoria i la pràctica, durem a terme els processos de creació audiovisual: ideació, la producció i la realització de diferents peces i un petit projecte audiovisual. Posarem en pràctica els mètodes, els processos i les competències dels diferents perfils de la professió audiovisual.
T'atreveixes a ser director/a de cinema, actor/a, càmera o productor? Doncs..., llums, càmera... i acció!
El llenguatge audiovisual és un mitjà de comunicació que ens permet construir un missatge a través de la interacció del so i la imatge amb la finalitat de despertar múltiples emocions als espectadors.
Està format per:
Música
Silenci
Soroll
Veu
Està configurada per:
Formes
Color
Textures
Composició
El cinema és un art i una tècnica.
Consisteix a projectar fotogrames de forma ràpida i succesiva, per a crear la il·lusió de moviment.
El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, un cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que componen un moviment cíclic; de manera que quan gira el tambor, si es mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la impressió de moviment.
Com tota història, una filmació ha de tenir una continuïtat narrativa on es desenvolupa l'acció.
L'estructura clàssica d'una pel·lícula es divideix en tres parts anomenades actes:
L'arrencada o primer acte: És la part on es presenta a l'espectador el plantejament de la història. Ens diu a quin lloc i a quina època se ses desenvolupa la història, presenta el conflicte, els personatges que hi intervenen, els seus problemes, i allò que constituirà el nucli d'atenció de tot el desenvolupament de l'argument de la història. Cal que contingui tensió emotiva, caràcter visual, dinamisme, perquè capti l'atenció de l'espectador.
El desenvolupament o segon acte: Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història. És la part més llarga del relat.
La culminació i el desenllaç: El "clímax" és el moment culminant de la narració i el desenllaç la conseqüència lògica de tot l'anterior.
Curtmetratges on podem analitzar i esbrinar les tres parts en que es divideix una història.
Aquesta proposta consisteix en la visualització dels curtmetratges The present, Snack attack i Ian. Una vegada visualitzats hauràs d'identificar els punts de la història on es troba el gir que fa que passem d'un acte al següent acte. Una vegada identificats aquests dos punts podràs determinar els tres actes en què es divideix la narració: arrencada, desenvolupament i culminació o desenllaç. Després hauràs d'analitzar si en cadascun dels actes hi ha les característiques que ha de tenir i que estan descrites al punt 3 de la unitat.
L'activitat l'hem començat a classe fent el curtmetratge The present, on entre tots hem esbrinat els punts de gir de la història, hem identificat els tres actes i hem comprovat en quina mesura es compleixen les característiques de cadascun dels tres actes.
L'activitat es completa fent el mateix que hem fet a classe dels altres dos curtmetratges: snack attack i Ian, però de manera individual. El resultat de l'anàlisi de l'estructura narrativa dels curtmetratges en un full A-4 i es lliurarà el dia pactat amb el professor.
Conèixer l'estructura clàssica de la narrativa d'un film i les seves característiques.
Identificar punts de gir de la història i que marquen el final i principi dels tres actes amb què compta un film.
Conèixer les característiques de cada acte, saber identificar-les i descriure-les.
Mostrar gust i interès per realitzar i presentar una activitat correctament executada, seguint les pautes marcades.
Sovint utilitzem terminis com escena, pla, toma o seqüència, però sabem realment en què consisteixen o quina diferència hi ha entre aquest conceptes?
Escena. Un projecte audiovisual està format per diferents escenaris i hi caben diferents moments en el temps. Per tant l'escena està marcada per un mateix espai i temps i quan a la pantalla es modifiquen aquest dos, vol dir que es tracta d'una escena diferent. Però com aquesta pot durar minuts, cal saber que l'escena està formada per diferents plans.
Pla. És la unitat més petita d'un rodatge. Consisteix en la gravació d'una acció d'una forma determinada: enquadrament, enfocament i posició concrets. Pot durar un segon quan la càmera a penes ens deixa visualitzar la imatge o fins i tot minuts, quan per exemple veiem un pla seqüència.
Presa. L'espectador quan està veient un projecte audiovisual acabat no és capaç de determinar les preses que s'han fet durant la gravació. I és perquè una toma està formada per diferents plànols i és el director el que més endavant determina quines utilitza o quines no fa servir en el muntatge final.
Per tant hem de saber que l'escena està formada per diferents plànols. Aquest són la unitat mínima del rodatge. I per últim, per fer una escena s'han realitzat diferents tomes i en la post-producció es decideix quines són aptes per incloure-les en l'edició definitiva.
L’enquadrament és la porció d'escena o de realitat que volem que entre en una fotografia. Però també és important el punt de vista des d’on es veu la imatge i l'angle que forma amb l'observador.
El pla és la forma en què s'encaixa tot el que es desitja col·locar a una imatge. Existeixen diferents tipus de pla, però aquesta és la classificació més comuna:
En aquest tipus de pla no destaca cap objecte en particular. El més important és el conjunt en la seva totalitat. En el cas que apareguin persones en aquests plans, no reconeixerem les seves expressions, perquè no té importància. Situa l'acció en un context determinat i situació geogràfica.
Mostra amb detall el context que envolta el subjecte. S'utilitza per a definir a les persones en el seu entorn.
Es percep un grup de figures en la seva totalitat. Es poden distingir algunes de les seves característiques i expressions i presenta la relació entre els personatges.
És aquell on el personatge o cosa delimita l'espai i és l'objecte central, pel què fa a l'entorn, aquest queda reduït a un espai xicotet que sols serveix per a donar a entendre on està ubicat el personatge o cosa.
És aquell on la figura es talla més o menys per els genolls. Es tracta d'un pla on es mostra el moviment del personatge i la seva gesticulació, a més de mostrar alguns trets psicològics.
Mostra des del cap fins a la cintura del subjecte. S'utilitza per a mostrar la relació entre dos subjectes.
Mostra des del cap fins al pit del subjecte. És una mica més tancat que el pla mig llarg.
El personatge es talla a l'altura de les clavícules. El cos i l'entorn ja no són importants i serveix per a mostrar el rostre. S'utilitza per a expressar pensaments, sentiments i emocions íntimes.
És aquell on el cap del subjecte està tallat per el front i el mentó. La seva funció és accentuar encara més l'estat psicològic i les emocions.
Aquest pla presenta una part del cos –ulls, mans, boca, etc.- i serveix per a emfatitzar certs elements que d'altra manera podrien passar desapercebuts. També pot ser un pla de detall d'un objecte.
Existeixen diversos tipus d'angulacions a l’hora de representar una imatge o prendre una fotografia, per aquest motiu podem diferenciar tipus de plans segons la posició de pressa en el qual col·loquem la càmera. L'angulació és un recurs que permet donar-li una intenció determinada a la imatge.
En aquest angle la càmera es troba en paral·lel a la línia de terra. És el més normal i dona la sensació d’estabilitat i sempre s’ha de fer a l’altura dels ulls.
La càmera està completament d’alt i perpendicular al subjecte. És la típica imatge que es veu des d'una helicòpter o un avió o els mapes dels satèl·lits.
És quan la imatge està presa des d'una altura superior a la dels elements de l’escena. És molt típica en les escenes urbanes per captar millor els cotxes i vianants en moviment. Si fem un retrato d’una persona, aquest angle representa a un subjecte dèbil o inferior.
En aquest angle passa tot el contrari que al picat. L’espectador està a una altura inferior a la dels elements de l’escena. Amb el contrapicat aconseguim que els objectes o persones tinguin una semblança de personatge fort o superior.
La càmera està col·locada completament de baix del subjecte, de manera perpendicular a terra. Aconseguim un efecte més exagerat que l’angle picat.
És un angle que es fa a l'inclinar la càmera, on els eixos horitzontal i vertical no coincideixen amb els límits de la imatge. És un pla que produeix certa inestabilitat i falta d’equilibri. Sols utilitzar-se per augmentar la tensió en pel·lícules de terror o suspens.
A continuació veurem dues escenes de dues pel·lícules, Un monstruo viene a verme (2016) i Toy story II (2000). De cadascuna de les escenes hi ha diversos vídeos que són talls d'aquestes escenes. Hauràs de dir quin tipus de pla es fa servir, quin tipus d'angulació i moviment de la càmera és.
Identificar els diferents tipus de pla, angulacions i moviments de càmera.
Conèixer les característiques dels diferents tipus de pla, angulacions i moviments de càmera.
Saber per què els diversos tipus de plànols, angulacions i moviments de càmera són fonamentals per expressar allò que es vol transmetre.
Mostrar gust i interès per realitzar i presentar una activitat correctament executada, seguint les pautes marcades.
Cada escena és un exercici diferent i cadascuna es valorarà sobre 10:
Exercici 1: Toy story 2
Exercici 2: Un mostruo viene a verme
La nota final de l'activitat serà la mitjana dels dos exercicis.
Escena completa Toy story 2: la reparació de Woody.
Vídeo 1
Vídeo 2
Vídeo 3
Vídeo 4
Vídeo 5
Vídeo 6
Vídeo 7
Vídeo 8
Vídeo 9
Escena completa de: Un monstruo viene a verme.
Vídeo 1
Vídeo 2
Vídeo 3
Vídeo 4
Vídeo 5
Vídeo 6
Vídeo 7
Vídeo 8
Vídeo 9
La mobilitat de la càmera és, històricament, un dels recursos formals que han contribuït més a convertir el cinema en una forma d'expressió diferenciada. A continuació es detallen els diferents tipus de moviments:
1. La panoràmica és el gir de la càmera sobre el seu propi eix.
Vertical
Horitzontal
2. El travelling és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails.
Vertical
Horitzontal
Travelling IN
Travelling OUT
3. El moviment lliure (EX: Seguiment d’un personatge - Steadycam)
Clicant sobre el següent enllaç, podràs veure diferents vídeos sobre pel·lícules on es fan servir els diferents moviments de càmera descrits:
És, en el procés de muntatge de les imatges d'una pel·lícula, el registre dels diferents components d'un pla: la llum, posicions…
Entre pla i pla tots els registres han de ser semblants de forma que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència ni la credibilitat de la narració.
És una línia imaginària que uneix els dos personatges que actuen com a interlocutors.
Quan només hi ha un personatge, l'eix d'acció ve definit per la direcció de la seva mirada.
Storyboard o guió gràfic és un conjunt d'il·lustracions mostrades en seqüència amb l'objetiu de servir de guia per a entendre una història, previsualitzar una animació o seguir l'estructura d'una película abans de realitzar-se o filmar-se. L'storyboard és el modo de previsualització que constitueix el modo habitual de pre-producció en la indústria audiovisual.
La seva funció és narrar la història amb imatges seqüenciades i acompanyades de text, per tant serveix de guia per la realització d'una pel·lícula. Ha d'incloure:
El detall dels plànols, angles de visió, moviments de càmera i duració del rodatge.
Els personatges, els diàlegs i un breu resum del que està passant a la presa.
Els efectes sonors, visuals i especials
La música
L'storyboard amb tots aquests elements serveix de guia per tots els que participin en la producció i post-producció del producte audiovisual.
Aquí tens un exemple d'storyboard de la saga de Harry Potter.
Realitzar un vídeo-autoretrat de no més d'1 minut de duració on has de tenir en compte els següents aspectes:
Ha de mostrar o transmetre una part de la teva persona, tant física com emocional (què t’agrada o no, aficions, somnis, desitjos, manies…).
Ha d’aparèixer almenys els següents cinc plans: pla general, pla sencer, un pla mitjà, primer o primeríssim pla i pla de detall.
Hi ha d’haver so: música i veu en off.
A la pàgina de la unitat, pots visualitzar diversos exemples de vídeo-autoretrats.
Mostrar part de la teva persona, tant física com emocional, per transmetre un videoretrat de tu mateix.
Utilitzar l'storyboard com una eina per facilitar i visualitzar el rodatge. Anotar informacions necesàries com la localització, els personatges, diàlegs, música, efectes visuals i/o sonors, etc.
Fer servir diferents tipus de plànols adients a l'escena (pla general, pla sencer, un pla mitjà, primer o primeríssim pla i pla de detall) amb la finalitat de transmetre de manera clara i eficaz el missatge.
Saber afegir una veu en off que aporti informació de manera clara i original, complementant-se correctament amb les imatges.
Utilitzar música i altres efectes sonoros que puguin transmetre eficaçment la teva personalitat.
Mostrar gust i interès per realitzar i presentar una activitat correctament executada, seguint les pautes marcades.