Esdevé barcelona  

Aquest acte pretén reflexionar sobre la tasca del sistema universitari i la seva situació actual. Per aquest motiu, parlarem del que significa ser estudiant avui dia. També volem obrir una conversa sobre el paper i el valor de la universitat pública en el context social, polític i cultural contemporani. És realment un espai de tots els estudiants? La política dona prou valor al sector acadèmic superior? Ens agradaria que tothom es pogués expressar lliurement i que, en el debat, els ponents poguessin posicionar-se com a professors davant dels enfrontaments violents que han tingut lloc recentment a la universitat entre ideologies diverses. Altres qüestions que voldríem tractar són: per què els estudiants cada vegada s’impliquen menys en els afers universitaris? Per què, en tants casos, el grau universitari és percebut com un simple tràmit? Per abordar aquestes darreres preguntes comptarem amb el professor i doctorand de la Universitat Politècnica de Catalunya, Germán Fañanás, que ens explicarà per què decideix quedar-se a la universitat i què hi troba. D’altra banda, per respondre i debatre sobre la resta de temes, la taula rodona estarà formada pel professor Jorge Larrosa, pedagog i professor jubilat de filosofia de l’educació de la Universitat de Barcelona, i per Soledad Poggio, educadora social a l’Uruguai i docent a l’IFD de Paysandú. 

Aquest acte té com a objectiu fer un viatge des del més petit fins al més immens, explorant com la matèria —des dels àtoms i els cristalls fins a les estrelles i les galàxies— comparteix un mateix ordre i bellesa. A través del diàleg entre la ciència i la contemplació, es vol reflexionar sobre l’estructura profunda de la realitat i sobre el misteri d’aquest gran ordre que sosté l’univers. Es proposa una conversa entre una cristal·lògrafa, Cristina Puigjaner —doctora en Química i entregada a la investigació en els centres científics i tecnològics de la UB— i Marco Bersanelli -astrofísic Italià especialitzat en cosmologia observacional destaca pel seu treball en la missió espacial Planck de l'ESA i professor en la Universitat Estatal de Milà— que ens ajudaran a mirar amb ulls nous allò que és invisible i allò que és infinit 

El cervell és un univers en miniatura on bilions de neurones donen forma a la consciència, la identitat i la vida. Des del seu funcionament intern fins a la construcció del “jo”, ens preguntem com l’activitat elèctrica esdevé consciència i com aquest sistema s’autoregula amb una precisió sorprenent. Però aquesta perfecció és radicalment fràgil: un petit error pot alterar-ho tot. Quan el cervell falla, què passa amb el “jo”? Som només el nostre cervell o alguna cosa més? 

Aquest acte té com a objectiu pensar sobre l’essència de l’educació. Avui dia la paraula educació s’utilitza constantment, però… sabem realment què és l’educació? L’educació i l’ensenyament són el mateix? Què promou moralment l’educació? Quina és la seva finalitat? Aquestes són algunes de les preguntes que es volen aprofundir en aquest acte, amb la intenció de recuperar la reflexió sobre un fet tan quotidià i important com és l’educació. Es proposa fer una taula rodona amb dos ponents i establir un diàleg entre elles, del qual puguem extreure conclusions sobre el tema que ens ocupa. Actualment, comptem amb la presència de Margarita Mauri, doctora en Filosofia i catedràtica de ètica per la Universitat de Barcelona, on exerceix actualment com a professora. 

Aquesta exposició vol endinsar-nos enla figura d’Antoni Gaudí i descobrir per què, cent anys després de la seva mort, continua ben viu a Barcelona i arreu del món. Volem entendre què fa perdurable la seva obra i, en definitiva, qui va ser i qui és avui Gaudí. A través dels panells, ens hi apropem a partir del testimoni de persones que el van conèixer en vida: deixebles, companys, obrers i amics.