HISTÒRIES DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ

CONCEPTE

LA MÚSICA EN VALENCIÀ AL LLARG DEL TEMPS

L'espectacle no és un repàs exhaustiu sinó que està narrativitzat. Les cançons i els grups estan triats per a conformar un relat coherent. Les tries s'han fet en funció del temps, de la trascendència o la instrascendència injusta, de la repercussió o de la modèstia. És una selecció pròpia per a contar històries en minúscules no per a contar la història amb majúscules.

Durant la interpretació fem reflexions sobre com ha anat evolucionant la música en valencià al llarg del temps des del punt de vista creatiu però també des del punt de vista industrial i de públic. El repertori inclou cançons de Raimon, Al Tall, Ovidi Montllor, Obrint Pas, Quatre Mil Som prou, Aspecant, La Gossa Sorda, Arthur Caravan, Litoral, Sant Gatxo, Smoking Souls, Camilo Sesto, Tardor…

REPERTORI

RAIMON

Al vent

Al vent és un dels majors èxits del cantautor valencià, nascut al carrer Blanc de Xàtiva, Ramon Pelegero Sanchis, més conegut com a Raimon.

Creada el 20 d'octubre de 1959, a dies d'avui encara és una de les cançons més sonades al panorama musical de cantautors en català. Aquesta cançó que ja té més de 50 anys, ha estat traduïda a nombrosos idiomes i segueix plenament vigent, ja que es tracta d'una cançó de caràcter pacifista i internacionalista. És considerada com una part de la banda sonora del procés de transició.

AL TALL

Tio Canya

El Tio Canya és una de les cançons més conegudes del musicòleg valencià Vicent Torrent, i cançó homònima del grup Al Tall. Creada la primavera de 1976, hui en dia s'ha convertit en un himne per a diverses generacions de valencians i un dels símbols del grup Al Tall. Explica una història contada a l'estil trobadoresc dels clàssics valencians. El Tio Canya, és un vell entranyable protagonista de la cançó, explica a través d'una història d'humiliacions lingüístiques durant el franquisme, el procés de substitució lingüística al País Valencià a través de la història d'un home de poble i els seus problemes per no entendre el castellà. La tornada constitueix una exhortació a la defensa de la llengua, dirigida amb metàfores al Tio Canya, però sobretot dirigida a l'oient.

OVIDI MONTLLOR / PAU ALABAJOS

L'amor i la ferocitat

Ovidi Montllor fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable.

Pau Alabajo en el seu penúltim disc L'amor i la ferocitat inclou una versió de la cançó "M'aclame a tu" d'Ovidi Montllor.

QUATRE MIL SOM PROU

Món fugaç

En 1986, a la comarca de l'Horta Nord, més concretament des de Rafelbunyol, apareixen en escena 4000 Som Prou, una de les formacions de rock en valencià més populars per aquells anys.

A l'agost de 1988 i, després de participar en alguns concursos i festivals de rock com en el primer festival de la Nostra Marxa i quedant-se en tercer lloc aconsegueixen guanyar el primer premi del Concurs De Rock a Bonrepòs. El premi va ser gravar una maqueta. Ja al març de 1989, van gravar una segona maqueta en els Estudis Tabalet d'Alboraia (València), constant de 8 temes i en la qual habitava el que fet i fet es va convertir en tot un himne del grup, ‘Cotxe Roig'.

Els estius de 1989- 1991, el quartet de Rafelbunyol es passeja per tot el territori de València i Alacant Al març de 1992, van gravar una nova maqueta que incluia tres temes, i gràcies a ella es colen per a participar en el primer Tirant De Rock , organitzat per Acció Cultural Del País Valencià, compartint escenari amb grups de la talla d'Els Pets, Sau o Sangtraït. Al desembre de 1992 es tanquen de nou

en els Estudis Euromaster per a donar vida als enregistraments que figurarien en el seu primer i únic treball editat com 4000 Som Prou, un disc que portaria per nom la seua peça insígnia, ‘Cotxe Roig'.

Arran de l'edició del disc el grup va anar ferint infinitat de concerts per tota la Comunitat Valenciana, fins a la seua desaparició en 1996, no sense abans gravar i editar una joia de cançó anomenada ‘Mon Fugaç'. Però 4000 Som Prou van tornar, després de diversos anys parats, l'any 2004 el

quartet va tornar oferint un directe a

la sala Calibre de Rafelbunyol, amb

una impressionant i sorprenent

acolliment del públic. En aquella

actuació i, a costa de disparar els temes

clàssics, el grup va oferir noves peces

que havien gravat uns mesos en una

nova maqueta

SANT GATXO

Samarretes velles

Sant Gatxo és un grup de música creat a la Vila Joiosa, en 1994. Són un els referents en l'escena del rock alternatiu i indie valencià, amb una llarga i reeixida trajectòria musical que els ha portats pels millors escenaris i festivals tant de la Comunitat Valenciana, com de Catalunya i les Illes Balears.

Un grup compromés amb la realitat social que l'envolta i que tracta de plasmar aqueix compromís tant a les lletres de les seues composicions, com als seus potents directes, on la intensitat de la seua música s'acompanya de la videoprojecció d'imatges per a aconseguir crear ambients audiovisuals. Han sigut guanyadors de diversos premis en concursos i ràdios. El tercer disc, Si tanque els ulls va obtindre un reconeixement unànime de crítica i públic que li va valdre el premi Ovidi 2007 al millor disc de pop/rock en valencià. El nom del grup prové de la paraula sangatxo, pròpia de la comarca de la Marina per a denominar la part negra de la carn del peix blau.