John Lennon

Imagine

Give Peace a chance

Les utopies dels anys 60 van ser portades a música per diversos autors però probablement qui millor pot actuar com a eix central del relat és John Lennon que després de canvia la història de la música amb The Beatles va començar una carrera en solitari molt vinculada a l'activisme musical. Les dues cançons incloses al repertori treballen les idees d'utopia i pau que tornen a ser importants 30 anys després del "final de la història" que mencionava Fukuyama.

Bella Ciao

Popular

La música popular ha sigut sempre una eina de cohesió social i creació d'un estat anímic col·lectiu. Bella Ciao és una cançó popular italiana de resistència a l'invasor alemany durant la segona guerra mundial. En canvi, les noves generacions coneixen la cançó per una sèrie de Netflix: La casa de papel. Això ens ha de fer reflexionar sobre com qualsevol contingut de frivolització pot acabar per fer perdre la memòria.

Raimon.

Al vent.

Jo vinc d'un silenci

Durant la dictadura franquista a Espanya la lluita per la defensa dels drets democràtics va anar acompanyada d'un desacomplexament cultural i lingüístic. Probablement la figura que millor exemplifica esta doble via històrica valenciana és Raimon que amb 18 anys va composar Al Vent. També la cançó Jo vinc d'un silenci és molt explicativa del procés de probició lingüística que el nacionalcatolicisme havia proferit respecte a les altres llengües espanyoles.

AspenCat.

Quan Caminàvem

A finals del segle XX i principis del XXI els valencians vam protagonitzar episodis de corrupció terribles on els corruptes dominaven totes les institucions. És un periode de la història caracteritzat per lligar gossos amb llonganisses on la resistència semblava heroíca i fins i tot clandestina. En aquella època la música en valencià no estava prohibida però sí que estava amagada. No rebia cap impuls de les classes dirigents i s'obria camí enmig de les dificultats i les resistències artístiques.

Pink Floid

The Wall

La cançó de Pink Floid és històrica per atacar el model britànic d'educació basat en l'autoritarisme, la disciplina i la memorització. Probablement ara estem encara caminant en el sentit contrari per a intentar fugir d'estos models basats en el control i el càstig. Més enllà del contingut educatiu The Wall també va ser un símbol de la lluita contra l'existència del mur de Berlin que separava alemanys de dos sistemes econòmics diferents. Aquesta doble vessant ens va animar a incloure el tema en el repertori.

Lluis Llach.

L'estaca.

La cançó de l'estaca i la trajectòria artístico ideològica de Lluis Llach ens facilita el context per a explicar tant el període de transició democràtica amb un sorgiment de la simpatia entre esquerra obrera i moviments identitaris de resistència (català, basc..). La cançó es va convertir en un himne per la metàfora construida que permetia saltar la censura ideològica.

Anys després Lluís Llach s'incorpora públicament al moviment independentista i això permet explicar les crisi identitàries que periòdicament ha d'afrontar Espanya.

Angelic Upstars

Solidarity

La caiguda de la Unió Soviètica i els seus paÏsos satèlits va vindre precedida de símptomes de dificultat i decadència. Així, a Polònia la resistència al comunisme va vindre de moviments cristians de base i especialment a través del síndicat Solidaritat de Lech Wallesa. Aquella dificil lluita a l'altra costat del teló d'acer es va alentar amb una certa èpica per la propaganda de l'oest. La música pop-rock també va intervindre en esta lluita pel relat del progrés, la llibertat i el seus equilibris amb la igualtat. La lleta de la cançó dels Angelic Upstars

és molt identificativa.

Grandola Vila Morena

Revolució dels clavels.

Grândola, vila morena és la cinquena peça de l'àlbum Cantigas do maio, editat el desembre de 1971.

José "Zeca" Afonso va compondre aquesta cançó com a homenatge a la "Societat Musical Fraternitat Operària Grandolense" de la vila portuguesa de Grândola.

A les 00:20 de la matinada del dia 25 d'abril de 1974, Grândola, vila morena sonà en el programa Limite de Rádio Renascença. Era el segon senyal que confirmava la bona marxa de l'operació i l'avanç de les forces organitzades pel MFA. El primer senyal, tocat una hora i mitja abans, a les 22:55 del dia 24 d'abril, fou la cançó E depois do adeus, cantada per Paulo Carvalho.

Alphawille

Forever Young

Es tracta d'una power ballad interpretada por la banda de synth pop alemana Alphaville, perteneciente a su primer álbum de estudio del mismo título Forever Young (1984). El sencillo fue un rotundo éxito en Escandinavia y en los Países europeos de habla alemana en el mismo año.

La cançó ha sigut versionada fins a l'infinit i usada en publicitat a pesar de tindre una lletra molt dura associada a la sensació de fragilitat de la joventut durant la guerra freda on cada dia podia esclatar una altra guerra mundial.

Ismael Serrano

Papá, Cuéntame Otra Vez

Ismael Serrano, i que va compondre aquesta cançó, a cavall entre la nostàlgia, l'homenatge i l'ajust de comptes trenta anys després de maig del 68. La generació dels fills es dirigia a la generació dels pares preguntant-los pel que havia succeït tres dècades arrere. Els joves del 68 ja s'havien convertit en adults i havien abandonat les il·lusions juvenils, i ací estaven els seus fills dels noranta tirant-los dels pantalons per a interpel·lar-los històricament

Duo Dinámico

Resistiré

El Duo Dinámico va publicar aquesta cançó en 1988 en el disc ‘En forma’, i encara que mai ha deixat de sonar l'any passat durant el confinament que patim al nostre país entre març i maig, va tornar xafant fort. Totes les terrasses s'emportaven de persones a les 20h per a aplaudir als sanitaris i per a cantar la famosa cançó, com també feien aquests a l'eixida dels hospitals al costat dels cossos de policia. Moments emocionants en els quals s'escoltaven sirenes de policia, aplaudiments, crits i aquesta cançó, “Resistiré”, amb un missatge clar: Tots units podríem amb la COVID-19!

La casa azul

La revolución sexual

El tema va ser presentat a la preselecció espanyola del Festival d'Eurovisió, participant en una votació popular a través de Myspace, quedant en segon lloc, i, posteriorment en un programa per a la selecció definitiva del representant d'RTVE en Eurovisió titulat Salvem Eurovisió, on en la votació a través de SMS va quedar en tercer lloc, sent la guanyadora «Balla el Chiki-chiki» de Rodolfo Chikilicuatre.

A més de la versió original s'ha realitzat una versió d'aquesta cançó en el programa Operación Triunfo 2017. De nou ens trobem amb una cançó rescatada o reinterpretada històricament.

Bob Dylan

Knocking on heavens door

Maná

Desapariciones

Obrint Pas

La Flama

Pulp

Common People