El Ball de Diables és una de les representacions festives més antigues de la cultura popular i tradicional catalana amb referències escrites l'any 1150 al Principat i el 1512 al País Valencià.
Es tracta d'una representació teatral de la lluita del Bé contra el Mal amb el Ball de Sant Miquel com a principal representació.
El seu context escènic també va ser utilitzat, principalment, per les festes del Corpus, a les processons eclesiàstiques com a acompanyament per donar un aspecte més cerimonial.
A la fi, els diables desfilaven capdavanters a la comitiva per obrir pas a les processons, festes de carnaval, etc.
Finalment, a partir de la dècada dels anys vuitanta, amb els correfocs, l'element festiu experimenta una gran popularitat amb la creació de noves colles, fora de la zona tradicional del Ball de Diables estenent-se per tots els racons dels Països Catalans.
Carretilla: principal material pirotècnic que utilitzem als correfocs i carretillades.
Encesa conjunta o de lluïment: encesa simultània de tots els diables i bèsties de foc en un espai ampli, normalment en places. L’encesa pot ser individual del grup o conjuntament amb tots els grups que participen de l'acte.
Maça o Forca: estri per cremar, generalment de fusta, amb un barrilet a l’extrem on porta una barilla metàl·lica per col·locar el material pirotècnic.
Ceptrot:estri per cremar de grans dimensions, format per un llarg màneg de fusta o metall, acabat en diferents braços preparats per carregar un important volum de pirotècnia (entre 20 i 300 carretilles)
Dur protecció amb la roba i calçat adequats
Fer cas a l'organització
No impedir el pas del correfoc
No agafar mai les carretilles amb les mans