A. ACTIVITAT PER A INTERPRETAR

1. ACTIVITAT PER A ESCRIURE UN RELAT LABORAL.

Per a fomentar l'ús de recursos Educatius de Narracions Laborals a l'aula, proposem l'escriptura d'un relat laboral.

Es demana:

a. Identificar la idea argumental i el recurs literari a utilitzar.

b. Contextualitzar el relat al currículum de l'especialitat de Formació i Orientació Laboral .

c. Cercar informació del contingut a relatar.

d. Redactar per escrit el relat tenint cura de que siga original i coherent. Per a tal fi es realitzarà:

1. Un script amb un guió narratiu seqüenciat amb introducció, nus i desenllaç. Mínim mitja pàgina amb Arial 12 i 1,15 d'interlineat.

2. Un storyboard que visualitze, amb distintes vinyetes, tot el fil del relat.

e. Redactar-lo, revisar-lo i presentar-lo convenientment en format analògic o com a narració digital.

2. VINCULACIÓ AMB EL CURRICULUM.

Vincular el relat amb els concrets resultats d'aprenentatge del mòdul professional que treballa.

3. AUTOAVALUACIÓ.

Utilitzar corresponent DIANA VISUAL on es mostri la valoració dels ítems següents:

a. Contextualització del relat a la concreta temàtica de l'especialitat de Formació i Orientació Laboral que treballa.

b. Informació cercada del contingut a relatar.

c. Coherència del relat.

d. Originalitat .

e. Visualització del relat amb el Storyboard.

f. Qualitat del format analògic o digital que recull la narració.

EL PACTE SECRET

(Relat per a l'activitat d'interpretar)

Introducció

La noia va entrar en la vella casa de la seva àvia, i des del primer instant, es va sentir com en la seva. Li va cridar l'atenció una fotografia que estava damunt de la xemeneia, i la va agafar per a veure-la millor. La imatge era d'una elegant jove de càlida mirada. La va voltejar d'un renou, i veient que el seu revers amagava un escrit datat de 1890, i un últim dígit que no es distingia molt bé, en veu alta ho va començar a llegir…

Nus

“A qui m'estigui llegint li diré, que el dia de la fotografia va ser un dilluns molt especial. Al matí havia quedat amb Carmela per a anar al mercat, però em vaig buscar un pretext per a no sortir amb ella i a primera hora em vaig presentar a la seva casa excusant-me. Per a res em venia de gust perdre el temps veient aparadors o parlant d'inconnexes trivialitats.

Fins a aquest mateix dilluns havia tingut el mateix costum de sortir amb Carmela per a estar ben relacionada en societat i explicar-nos xafarderies dels nostres coneguts d'alta nissaga. Però ja no vaig tornar ximplement a cap d'aquestes botigues, i només novament les vaig freqüentar quan realment necessitava comprar.

Per a mi, el temps sempre havia estat un bé molt preuat. Feia mesos que havia iniciat la meva vida amb Tomás i de sobte va ser com si els dies haguessin reduït la seva durada i em faltessin hores per a fer el que realment m'agradava.

Haig d'admetre que em va costar adaptar-me al matrimoni, però vaig tenir el millor company de vida que podia tenir. Tomás m'entenia a la perfecció, i abans de casar-nos, va segellar amb mi ‘El Pacte’ en secret.

Teresa entrava a les deu hores del matí, i en marxar, deixava sempre el menjar fet. Ja el primer dia li vam dir que ‘La Senyora’, és a dir Jo!, no estaria cap matí per la casa. I Teresa no va preguntar més.

M'havia passat mesos observant com es comportaven els cavallers. Em fixava en els seus cortesos posats. Parava esment als seus gestos, maneres de caminar i tons vocals i vaig intentar memoritzar molts trossos de les seves converses, amb l'únic afany de guardar-los acuradament per a en el futur utilitzar-los en situacions compromeses.

I aquest dia va ser el dia esperat! A les nou hores del matí Tomás havia deixat una caixa i diferents peces de roba de noi a la nostra habitació, així que immediatament em vaig posar aquests pantalons, camisa i sabates, em vaig mirar al mirall i vaig gesticular, tal com havia observat als homes i el meu marit m'havia ensenyat.

M'acabava de tallar el pèl per a parer un noi. Segurament el meu aspecte podria horroritzar a la Carmela, o potser espantar a la Teresa pensant que era un lladre proveint malifetes a casa aliena, i en contra del que pogués semblar predictible, em vaig sentir més forta que mai i vaig somriure.

Vaig obrir la caixa per a revisar el que anava a ser el meu postís cabell llarg en el futur. Em va semblar fascinant poder-ho utilitzar al migdia en tornar a casa, per a convertir-me novament en ‘La Senyora’. Així que, vaig ficar la caixa en l'amagatall de l'armari perquè Teresa no el veiés, i després de posar-me la gorra, vaig sortir al carrer recordant anècdotes de la meva infància.

Amb la meva família vaig ser una obstinada rebel. Ells sempre em van negar tot allò que els van consentir als meus dos germans i mai vaig comprendre el perquè d'aquella discriminació. El repetitiu argument que em deien era que havia de comportar-me com Carmela i no tenir tants ocells en el meu boig cap. Ocells al cap Quina ximpleria! En realitat, tot el que rondava al meu cap no era una altra cosa que un munt de somnis al costat de moltes ganes de sortir de l'opressora foscor que m'impedia aconseguir-los, i a ells vaig destinar amb ganes totes les meves forces.

En segons em vaig veure caminant sola pel carrer i tot em va començar a semblar diferent. Al principi estava tan concentrada a actuar correctament, que vaig trigar una mica més de l'habitual a adonar-me que, amb el meu nou jo, era més imperceptible que mai. La gent es creuava amb mi, però estranyament, no coincidien les nostres mirades. Ni ells amb mi, ni evidentment jo amb ells, i com un veritable noi amb marejades papallones estomacals, vaig alleugerir el pas.

Caminant al trot vaig arribar al meu destí. Em vaig parar davant d'aquell majestuós edifici que tantes vegades havia visualitzat en els meus somnis, vaig obrir la seva porta i sense vacil·lar vaig entrar.

Se sentien veus.

Ràpidament vaig pujar les escales, vaig entrar per la primera porta de la dreta i em vaig asseure en silenci. Com un més, vaig treure el meu llapis i la meva doblegada fulla de la butxaca i, des d'aquell dia, tot el temps que vaig continuar anant a la Universitat, em vaig creure ser Esteban.

Desenllaç

A la tarda vaig sortir a passejar amb Tomás. El nostre ‘Pacte Secret’ s'havia forjat amb molt d'amor, i teníem clar, que per a poder acabar els meus estudis havia de seguir totalment camuflada entre els nois.

Tomás i jo ens jurem viure en pla d'igualtat en tot el que poguéssim. Ell coneixia perfectament quina era la meva lluita i en tot moment va estar amb mi ajudant-me en els meus projectes, i autoritzant-me en tot el que calgués. Ell sabia que per a iniciar la meva empresa hauria de formar-me en cos i ànima."

AUTORA: Inma Aparici Sancho - @InmaAparici – Creative Commons attribution - Non Comercial - No Derivatives 4.0 – Imatge pixabay. El Storyboard es pot veure al següent recurs audiovisual https://youtu.be/W8_zqYiKYPc

Més dinàmiques del ML amb 'Contes i Relats':

inmaaparici.blogspot.com/search/label/Din%C3%A1micas%20Lectura-Escritura