Els primers 30 anys del segle XX constitueixen una època daurada per a l'activitat de la nostra banda. El treball de directors com Francisco Codorniu, Rómulo Vallés, Juan Bta. Ferrer i, de manera destacada, de J. Ramon Gisbert Queralt, van engrandir i consolidar l'entitat, amb importants aportacions a la vida cultural d'Alcanar.

Entre les accions més rellevants d'aquest període hi trobarem l'homenatge al compositor Felip Pedrell, l'any 1911 o la fundació de l'Orfeón Alcanarense, per posar un parell d'exemples.

La banda va patir també en aquesta època un període de divisió, fins a l'extrem de trobar-nos amb la coexistència de dos grups de músics, uns amb el mestre Codorniu o els Gisbert i altres sota la batuta dels Vallés; Ramon, primer i el seu fill Rómulo, després.

Ramon Vallés Ballester va dirigir una banda al final del segle XIX, en un moment de controvèrsia amb el director Miguel Gisbert. Era mestre d'escola, company de Francisco Codorniu, i sembla que amb aquest últim també hi hagué algun conflicte.

El seu fill Rómulo Vallés va continuar la tasca musical del seu pare i dirigí la banda durant la primera dècada del segle XX. També donava classes de piano i fou compositor de diverses peces per a banda. Sembla que aquesta situació es va mantenir fins a l'arribada del director Juan Bta. Ferrer i, sobretot, de Ramon Gisbert Queralt que va aconseguir reunificar tots els músics en una única entitat.