La tradició de les bandes de música que s’anava estenent pel País Valencià amb gran èxit durant els segles XVIII i XIX, un cop la societat civil es va apropiar del format existent de les bandes militars, va quallar també molt aviat a Alcanar. La seva posició geogràfica, porta sud de Catalunya i amb una excel·lent relació amb els pobles veïns del Maestrat, va permetre que aquesta manifestació cultural tingués els seus primers aficionats abans de l’any 1845.
Se sap que durant l’assalt del general carlista Cabrera a Alcanar, un 17 d’octubre de 1835, es van perdre els “instruments de la música del poble”, com es conserva en un document històric. És aquest fet el que portarà a l’escultor canareu Miquel Gisbert Ibáñez a demanar a la reina Isabel II “una música per a Alcanar” quan aquesta i el seu seguici van passar el 3 de juny de 1845 de camí cap a Tortosa. L’escultor havia treballat en un monòlit commemoratiu al monestir de Benifassà que homenatjava els morts durant la guerra carlina i la reina, agraïda, li concedí a Miquel aquella curiosa petició i proveí l’ajuntament d’uns nous instruments.
És per aquest episodi, relatat al llibre “Historia de mi pueblo – Alcanar” del canonge Matamoros, que fixem com a data fundacional i simbòlica de la Banda Municipal el 3 de juny de 1845. De fet, encara es conserva un clarinet d’aquella època, com a testimoni material del pas de la història.
A partir d’aquell moment, i sense interrupció, un total de 18 directors coneguts han fet possible que centenars de músics hagin mantingut l’activitat de l’entitat. La nissaga del fundador va adquirir molta importància durant el segle XIX i el començament del XX. Així, doncs, al Miquel Gisbert Ibáñez cal afegir-hi un altre, Miquel Gisbert Escuder, que n’era el nebot. Mestre d’escola, organista de la parròquia, alcalde d’Alcanar i director de la banda entre 1878 i 1893, va ser el primer impulsor del vincle municipal de la banda.
És difícil trobar informació dels primers directors entre 1845 i els inicis del segle XX, però els testimonis transmesos per tradició oral i alguna publicació d’hemeroteca ens parlen de Josep Gisbert Ibáñez, germà del fundador, i Francisco Balaguer com als primers. Després vindran el mateix Miquel Gisbert Escuder que ja s'ha esmentat, així com el seu germà, Ramon Gisbert Escuder. Posteriorment, trobem el mestre d’escola, Francisco Codorniu. Per molt poc temps i de manera accidental va ser director J. Bta. Gisbert Guisó, un fill del fundador, Miquel. També tindran un paper rellevant en aquesta història Ramon Vallés i son fill Rómulo Vallés, durant un període complex i de divisió entre els músics.
CRONOLOGIA DE DIRECTORS - 1845/1900
A la publicació El Tarraconense, del 25 de maig de 1871, trobem la primera menció escrita d’una banda de músics aficionats: “Los días 13, 14 y 15 hubo en ésta corrida de toros del país, según costumbre antes del día de San Isidro en que hubo fiesta en la iglesia, cantándose una misa por la música de aficionados”. A partir d’aquest any anirem trobant cada vegada més testimonis escrits de les actuacions de la banda.
L’any 1876 actua en l’acte d’inauguració de les obres de reforma de l’església del convent de les monges agustines a Ulldecona, i el 1878 en una romeria solemne a l’ermita del Remei. A partir d’aquest any ja trobem al director Miguel J. Gisbert Escuder fent-se càrrec de la banda. Amb aquest director viurem l'esdeveniment més destacat d'aquest període: la participació per primera vegada en un certamen musical, l'any 1890, a Vinaròs.