La S sorda es pot escriure amb aquestes lletres:
—S: al començament (sala) i després de consonant (cansat). Entre vocals, el so de la S sorda tan sols l’escrivim amb una S després d’un prefix (sobresortir).
—SS: entre vocals (passar).
—C: en qualsevol posició excepte a final de paraula (cinema, decebre, València).
—Ç: en qualsevol posició (plaça, cançó, estruç), però quasi mai al començament.
No dubtem si hem d’escriure C o Ç: la Ç tan sols pot anar davant A, O, U; la C, davant E, I
No dubtem si hem d’escriure S o SS: tan sols escrivim SS entre vocals.
Amb el so de S sorda, com podem saber si hem d’escriure C,Ç, S o SS?
No hi ha cap regla per a descobrir-ho, però podem tenir en compte això:
En paraules d’una mateixa família, hi ha correspondència S-SS i Ç-C
És a dir, si escrivim pas, hem d’escriure passar, passos, passera, passejar, traspassar… De la mateixa manera, si escrivim comerciant, hem d’escriure comerç i comerços.
—S: entre vocals (casa).
—Z: al començament (zoològic), després de consonant (colze) i, molt poc sovint, entre vocals (trapezi).
No podem dubtar com hem de representar el so de la S sonora: entre vocals hi anirà generalment S i en les altres posicions, Z
Per raons diverses, hi ha gent que s’equivoca a l’hora de pronunciar o d’escriure aquests mots:
agressió, alcaldessa, Àsia, asil, batllessa, botzina, braç, bronze, Brussel·les, Cadis, calabós, catorze, centèsima, Còrsega, dansa, discussió, dissoldre, dosi, Eivissa, emissora, entusiasme, etcètera, Eusebi, frontissa, Ignasi, impressió, impressora, jutgessa, medusa, metgessa, mil·lèsima, nasal, premissa, presagi, presumpte, quinze, safata, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarsuela, sentinella, serraller, tapís, tassa, tesi, tossut, tros, vernís, zèfir.