La preocupació per la justícia social en clau d’Igualtat de Gènere

Quasevol pla d’igualtat que elabori la UAB, ha de tenir un enfocament basat en els drets humans, gènere i interseccionalitat

La UAB està treballant en la elaboració del Pla d’Igualtat i els CAU volem incorporar la interseccionalitat al mainstreaming de gènere en la diagnosi d’aquest, perquè significaria reconèixer que les polítiques publiques d’igualtat no poden ignorar que les dones no configurem un grup homogeni ( tenen distinta orientació sexual, ètnia, classe, religió, identitat de gènere, diversitat funcional...) ni que històricament, un determinat subgrup de dones (blanques, classe mitja/alta, occidentals...) han universalitzat les seves experiències, interessos i necessitats en detriment de les altres. Per això es fa necessari que perquè la UAB tingui una política coherent i avançar amb la societat, el mainstreaming de gènere inclogui la perspectiva interseccional.

En la època dels 90 Kimberlé Crenshaw ja parlava de la interseccionalitat al parlar del dret antidiscriminatori dominant i construït segons el gènere i la raça. Explicava per exemple, que a l’hora de visualitzar la discriminació racial, aquesta es visualitzava en homes negres, privilegiats pel seu sexe, mentres que la discriminació de gènere es visualitzava en dones blanques, i advertia que les dones negres eren excloses de la teoria feminista i de la política antiracista, afegint la importància de considerar la interseccionalitat per afrontar la particularitat en que estaven subordinades les dones negres(una doble discriminació).

Una curiositat més d’aquella època(la gran majoria de treballadors de la UAB érem majors d’edat), era que les feministes blanques lluitaven pels drets reproductius com l’avortament i la contracepció sota la bandera de l’elecció, ignorant l’esterilització forçada de dones negres i indígenes, així com dones discapacitades o pitjor que això, aquestes feministes blanques de classe filofeixistes, volien la esterilització involuntària de les dones indígenes pobres o discapacitades.

D’aquella época també podem trobar que es critica a les feministes blanques privilegiades per la seva lluita per incrementar l’accés als treballs desenvolupats per homes, ignorant que les dones negres, les dones immigrants i les dones blanques de classe treballadora estiguessin sobreexplotades.

Per tant, la discriminació contra la dona està vinculada a la discriminació per altres motius com la raça, l’origen nacional o social, la posició econòmica, la diversitat funcional, la identitat de gènere, la orientació sexual...i es fa ineficient promoure un pla d’igualtat sense tenir en compte aquestes vinculacions.

Tampoc podem estar d’acord amb la composició de la comissió de treball, on hi ha un membre de part de l’empresa, la cap de l’Àrea de Gestió de les Persones, que en la seva trajectòria professional ha obstaculitzat la formació de treballadores o la seva conciliació, entre altres aspectes, arribant a promoure que aquestes treballadores marxessin del seu lloc de treball, per tant, no entenem que aquest personatge estigui en una comissió de treball del pla d’igualtat on es defensa l’accés amb equitat en la formació, a la conciliació.... de les dones.

Els CAU ens sentim abanderats de la diversitat i l’únic sindicat que treballem per la inclusió de la interseccionalitat en el diagnosi de les dades, i necessitem que aquelles dones diverses ens facin arribar les seves necessitats per poder treballar les accions que les facin accedir a tots àmbits amb equitat

ELS CAU VOLEM UN PLA D’IGUALTAT REAL A LA SOCIETAT ACTUAL I FET DESDE LA DIAGNOSI DE LA INTERSECCIONALITAT.