ortografia

LA SÍL·LABA

Una síl·laba és cada un dels cops de veu que fem en pronunciar una paraula.

Els mots amb una sola síl·laba es diuen monosíl·labs i els mots amb més d'una síl·laba es diuen polisíl·labs.

En general, cada vocal de la paraula constitueix una síl·laba, però també podem trobar dues vocals dins d’una mateixa síl·laba; aleshores parlem de diftongs.

Un diftong és un grup format per dues vocals que es pronuncien amb un sol cop de veu. Una vocal és el nucli i l’altra, que sempre és una i o una u, ocupen el marge de la síl·laba, com si fos una consonant.

Quan les vocals i o u van darrere de consonant i davant de vocal formen un hiat i van en síl·labes separades.

SEPARACIÓ DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA

• No es pot deixar una lletra sola ni al final ni a l'inici de la línia
• Els diftongs no es poden separar
• En el mots compostos o derivats amb prefixos, cal respectar el primer mot o el prefix
• Se separen els dígrafs: rr, ss, tx, ix, tg, tj, sc
• No se separen els dígrafs: gu, qu, ll, ny
• Es parteix la ela geminada (l·l)

MAJÚSCULES I MINÚSCULES

L'ús de la majúscula té dues funcions:

• Funció demarcativa: per indicar la posició del mot en el text (inici de text, darrere de punt...).
• Funció distintiva: per singularitzar el significat del mot davant d'altres amb significat genèric (noms propis).

APÒSTROF I CONTRACCIÓ

APÒSTROF

Els articles el, la i la preposició de s'apostrofe davant de paraules que comencen per vocal o h (l'arbre, l'home, l'escola, l'ànima, l'ungla, d'arròs, d'estiu)

EXCEPCIÓ: l'article la NO s'apostrofa davant paraules que comencen per vocal o h (la infermera, la història, la universitat, la humanitat)

CONTRACCIÓ

Les preposicions a, de i per es contrauen:

• amb l'article el, si la paraula següent comença per consonant (al carrer, del pis, pel camí; PERÒ, a l'estació, de l'armari, per l'autopista).
• amb l'article els, sempre (als carrers, dels pisos, pels camins).

La forma ca es contrau amb es articles el i els (cal Martí, cals avis).

ACCENTUACIÓ

NORMES D'ACCENTUACIÓ

• Mots aguts: la síl·laba tònica és l'última i s'accentuen si acaben en vocal, vocal + s, en o in.
• Mots plans: la síl·laba tònica és la penúltima i s'accentuen si NO acaben en vocal, vocal + s, en o in.
• Mots esdrúixols: la síl·laba tònica és l'antepenúltima i s'accentuen sempre.

ACCENT DIACRÍTIC

Els mots monosíl·labs no s'accentuen, excepte en quinze casos en els quals posem accent per distingir dos mots que s'escriuen igual però tenen significats diferents. Aquest es la llista dels quinze mots amb accent diacrític: