L'època d'or

Fruit del gran èxit ascendent que va tenir la societat de la Casa del Poble dins de Blanes, aquesta societat adquireix el 16 de Novembre de 1915 el seu primer immoble en propietat. Es tractava d’una casa situada al carrer Muralla, 22. Aquesta nova seu estava formada per un petit magatzem, uns baixos  i un pis. Aquest edifici va ser comprat per la quantitat de 3000 ptes, diners que els representants de la Casa del Poble, el Sr. Anselm Roura i Josep Andreu, lliuren a la venedora, la Sra. Francisca Ribas i Prats.  Mesos més tard la Societat comprarà l’edifici del costat, situat al carrer Muralla, 24. Aquest edifici s’annexionarà al del número 22, constituint així una única seu.

Mesos abans que la Casa del Poble comprés el seu nou immoble, es dissol l’Orfeó de Blanes el 20 de Juliol de 1915. Com hem dit anteriorment, l’Orfeó havia passat a formar part de la Casa del Poble degut als seus problemes econòmics. Seguint els estatuts d’aquesta entitat, Tots els béns passaren a pertànyer a la secció cultural de la  Casa del Poble de Blanes.

A partir d’aquí, fins el 1920, no tornem a trobar cap afer important on aparegui la  Casa del Poble. Tan sols en els llibres en que basem la nostra consulta, hi apareix,  de forma espontània, referint-se a actes per la festa Major, obres de teatre i activitats culturals.

Però tot i això, ens podem basar en aspectes mig amagats. Pàgines endarrera hem parlat de Bru Centrich i Nualart. El Sr. Centrich va néixer el 1889 a Blanes. Va estudiar batxillerat al col·legi dels Pares de la Sagrada Família, més tard va pertànyer a l’orfeó Català.  En les actes de la Casa del Poble,  el trobem com a soci numerari a partir del 1926. Cap al juny de 1931-1932 va passar a formar part d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest partit va ser fundat el 1931 per la Unió del Partit Republicà Català, el grup de “L’Opinió” i Estat Català. Inicialment fou encapçalat per Francesc Macià, i ms tard per Lluís Companys. Bru Centrich va ser un home important dins la política local. Trobem la seva primera aparició a l’ajuntament de Blanes l´’ 1 de gener de 1916, en que va formar part de l’ajuntament com a primer tinent d’alcalde, i dins la comissió d’Escoles. En les eleccions de l’1 d’abril de 1920 ens trobem a diversos representants de la Casa del Poble, com el que serà més endavant el President de la Casa del Poble, el Sr. Albert Rondón i Sala , que en aquesta legislatura serà regidor de l’ajuntament.  Tota aquesta representació política està molt vinculada amb la Casa del Poble. Posteriorment ens confirmaran les nostres consultes i entrevistes, que la Casa del Poble tenia una secció política vinculada amb Esquerra Republicana de Catalunya, i que molts llibres s’han perdut per culpa de la guerra i les seves conseqüències.

El 8 de maig de 1920 es presenten al governador Civil de la província, els estatuts per la creació de la Cooperativa la Blandense. Aquests estatuts, estan formats per 23 articles. En el títol preliminar, consideren que el país està immers en una greu situació a causa de la gran guerra, o sigui la primera guerra mundial, i això impedia el desenvolupament d’aquest.  I per aquest motiu, iniciatives com les de la cooperativa havien de servir per suplir les necessitats del poble, que el govern no podia fer. En el primer article diu que la societat està sota la denominació de “Sociedad Cooperativa “la Blandense”” i que està domiciliada al carrer de la Muralla, 22 24. Aquesta Cooperativa tindrà dues funcions principals, la primera d’elles serà proporcionar a tots els seus components tota classe d’articles de primera necessitat, i la segona, és agrupar tot el nombre possible de persones procedents del partit Republicà i socis de la Casa del Poble, disposades a treballar per millorar el benestar de les persones de les classes més sofertes de la població. També diu que els beneficis recollits estaran destinats a atendre casos de malaltia i desgracies familiars, i proporcionar serveis mèdics i medicaments de forma gratuïta, pensions als aturats... En resum, que volia fer la funció de l’actual seguretat social de forma més reduïda. Els estatuts diuen que s’hauria de fer un balanç a final d’any, en el que la diferència entre actiu i passiu es distribuiria de la següent manera: El 10% es destinaria a un fons de reserva, el 25% s’ingressaria a una caixa destinada a cobrir les despeses d’assistència mèdica, farmacèutica i de beneficència, el 20%  es destinaria a atendre els casos de gent sense treball, anticipant una quantitat amb un interès del 2% i el 45% restant, serviria com estímul als treballs i consum que realitzin els associats, repartint-se així, de forma proporcional al treball i el consum realitzat. Però pel que trobem en els estatuts, no era cosa fàcil ingressar a la Cooperativa,  ja que abans havies de ser proposat per dos socis d’aquesta, i havies de ser soci del partit Republicà i de la Casa del Poble.

 Aquest ha estat un breu resum dels estatuts d’aquesta cooperativa.

La Cooperativa La Blandense va significar molt pel poble de Blanes, i sobretot per la Casa del Poble, degut a la seva funció d’una actual Seguretat Social. Aquesta entitat feu que molts dels socis de la Casa del Poble poguessin ensortir-se’n de situacions difícils, com en cas de malalties, defuncions...En definitiva, la Cooperativa La Blandense, sempre ha format part de la Casa del Poble i ha complementat totes les funcions d’aquesta. Dins de la societat de la Casa del Poble formava part de la secció de Socors Mutus.

A continuació podeu observar una petita mostra de la gran acollida d’aquest servei a la població de Blanes, veient els estats de comptes en un període que va des del 1921 fins el 1928[6].

- Vendes efectuades des del 1921 fins el 1928=  1.389.197’05 ptes

- Quantitats corresponents a ajuts benèfics = 30.816’15 ptes

- Quantitats repartides als socis = 47.218,70

L’ 11 d’abril de 1922 , tornen a haver-hi eleccions a Blanes,  on hi trobem quatre consellers Republicans, i per tant, vinculats a la Casa del Poble, aquests són els següents: Josep Costas i Alemany, Domingo Ruiz i Busquets, Salvador Carles i Ferrer i Albert Rondón i Sala. 

El 22 de juny de 1925, la Casa del Poble de Blanes va adquirir una vella casa amb un pati, al Passeig de Mar, on actualment està situat l’edifici. La Casa del Poble hi va construir allí l’actual edifici, tot i que recentment ha estat remodelat. La construcció del nou edifici es porta a terme per etapes: Primer l’enderroc, després l’estructura, i finalment la distribució i decoració de l’immoble.  Degut a l’important cost de la construcció,  la  Casa del Poble,  es va veure obligada a fer una hipoteca amb el Banc Hipotecari.  S’ha de dir que els pagaments d’aquesta varen ésser complerts fins el moment de la incautació de l’edifici, al 1939. Amb tot això, tal i com ho demostren les actes[8], es decideix que el dia 19 de juny de 1926 es fes el trasllat al nou edifici. Aquesta nova construcció provoca un orgull pels socis de la Casa del Poble, que admiraven la construcció com un gran espai per oferir i fer actes culturals, d’esbargiment, i de tot el que pogués ésser propi de l’ associacionisme públic.

Al mateix temps, feu que l’antiga seu de la Casa del Poble al carrer Muralla, 22 i 24 passés a ser propietat de la Cooperativa la Blandense. Però tot i això,  en el fons, l’antiga seu seguiria en mans de la Casa del Poble, ja que la Cooperativa la Blandense era un braç d’aquesta Societat com ja hem dit anteriorment. Una altra mostra d’aquesta relació, es que ens els estatuts de la Cooperativa i torbem que  ens diu que en cas de dissolució tots els bens d’aquesta passen en mans de la Casa del Poble

Retornant al nou edifici, la nova seu sobresortia en el paisatge de la badia de Blanes, en aquella època no hi havia cap edificació amb unes façanes tan sòbries però significatives. Tant les balconades que sobresortien, en especial al Passeig de Mar i al Passeig de Dintre, donaven un aire majestuós al nou edifici. Això es demostra amb el fet, que abans de la seva remodelació, aquest edifici ha estat considerat  edifici d’interès artístic per a l’Administració Local, tot i en el greu estat en el que es trobava després del franquisme. A l’interior de l’immoble s’hi distribuïen les següents dependències:

En el soterrani, els lavabos i el magatzem. A la planta baixa , la cuina pels serveis de cafeteria i el saló cafè públic amb billars, taules i butaques, on els socis hi feien tertúlies. El mateix servei el trobem a l’entresol, o el que és el mateix, al primer pis, que cobria aproximadament una quarta part del saló - cafè i en el que hi havia un piano que es feia servir per algunes actuacions.  En aquesta planta de l’edifici hi trobem la secretaria de la Societat Casa del Poble, i al costat hi trobaríem una extensa biblioteca amb més de dos milers de llibres a l’abast de tots els socis de la Casa del Poble, i que en aquella època era l’únic servei d’aquestes característiques en tota la població. Tots aquests llibres varen ésser cremats després de l’ocupació de la Casa del Poble, encara que alguns es varen salvar, com varen ser els tres llibres d’actes[9] , entre altres. El segon pis, estava distribuït de la següent forma; una amplia sala d’espectacles, amb un escenari que també s’utilitzava com a saló - ball que disponia d’un altre piano per ús de l’orquestra que animava el ball. Tant aquest piano com el que hi havia a l’entresol varen desaparèixer amb l’ocupació militar de la casa. Hi havia una galeria que envoltava el saló d’espectacles , que s’utilitzava per cobrir les necessitats distributives del públic assistent. En el pis superior hi havia unes dependències en les que s’hi havia distribuït la vivenda del conserge que atenia la cantina.

Aquesta nova seu de la Casa del Poble de Blanes representà una considerable millora, tant per la seva situació, a primera línia de mar en el Passeig de Mar per una banda, i per l’altra en el Passeig de Dintre, i també per les condicions que reunien les seves instal·lacions.  Això va fer que la Casa del Poble passés a ocupar un lloc dels més prominents de Blanes. Aquesta nova seu va ser un motiu d’alegria i satisfacció per tots els socis, tant per el que va significar convertir aquest projecte en realitat, que també perquè es posà a prova la capacitat organitzativa de la Societat.  Gràcies al nou edifici la Casa del Poble va ampliar les seves activitats de caràcter cultural, cívic i progressista amb un fort contingut social. Això farà que a la vegada que s’amplien els beneficis, s’ampliï també el nombre d’afiliats a la Secció de Socors Mutus, o el que era el mateix, els socis de la Cooperativa la Blandense. En el teatre s’hi varen fer representacions de diferents obres d’ escriptors de les lletres catalanes com d’Àngel Guimerà, Iglesias, Artís... Els dies festius s’hi organitzaven balls amb orquestres en directe, audicions de sardanes a la terrassa del Passeig de Mar. També s’organitzaren campionats de billar, d’escacs, vetllades literàries, entre altres.

Com ja ho diuen els estatuts, la casa del poble sempre ha estat una entitat de tendència republicana, per aquest motiu, el 14 d’abril de 1931, quan Alcalà Zamora proclama la República, i a Catalunya Francesc Macià proclama l’Estat Català, a Blanes va sortir una manifestació des de la Casa del Poble cap a l’ajuntament. En aquesta comitiva s’hi trobava Bru Centrich acompanyat de Salvador Carles, Josep Andreu, Joaquim Burcet, Manuel Moliner, Salvador Gibert, Narcís Carles entre d’altres. Aquest acte acabà al balcó de l’ajuntament alçant la bandera republicana  juntament amb la catalana per primera vegada. El retrat de l’exrei el tiren pel balcó i el trossegen.  Seguidament, Bru Centrich fa un discurs des del balcó de l’ajuntament, on a ell, com a delegat del govern a Blanes, se’l proclama alcalde i fa una crida a la tranquil·litat del poble per tots aquests esdeveniments.

Seguint amb la política municipal, el 14 de gener de 1934 es celebraren unes noves eleccions, però aquest cop els republicans d’esquerres perden les eleccions per 30 vots.

En el 1935, ens trobem un escrit a les actes de la Casa del Poble, en el que es redacta una nova versió dels estatuts d’aquesta, amb poques modificacions

Ja en plena guerra civil, la Casa del Poble va tenir un paper important a l’hora d’amagar a gent de dretes, que tot i ser del bàndol “contrari” era gent del poble i coneguts, que per tal de no ser perseguits els deixaven fer-se socis de la Casa del Poble. En el 1937, el que havia estat alcalde, Bru Centrich, repeteix alcaldia fins l’any 1938.

A l’ entrar les tropes franquistes a Blanes, l’edifici de la Casa del Poble fou saquejat.  La  biblioteca va ser destrossada i la majoria de llibres varen ser cremats davant la façana del Passeig de Dintre.  Totes les instal·lacions  foren destrossades i retirats tots els seus elements, un dels elements més destacats va ser la destrucció de la Marianne símbol republicà que presidia les dos façanes de l’edifici. S’ha de dir, que molts dels que varen destrossar la Casa, era gent de Blanes, que mesos abans havien rebut ajuda de la Casa del Poble.