Fundació

Els primers indicis de la fundació de la Casa del Poble els trobem el 4 de març de 1905, en que Lluís Busquets en representació d’un grup de persones va presentar al governador de la província de Girona els estatuts de la “Casa del Pueblo” amb la finalitat de crear una institució cultural, política i recreativa oberta als ciutadans del poble, sempre que complissin el que deien els estatuts. Aquests estaven compostos per 23 articles, agrupats en sis capítols.

Aquest és un resum dels punts més destacats dels estatuts de la Casa del Poble:

Art. 1r- Amb la denominació de “Casa del Pueblo de Blanes”, es crea una societat de duració Il·limitada, domiciliada al Passeig Prat de la Riba, 26 i tindrà per finalitat:

A) Reunir tots aquells que s’inspirin en els ideals d’Amor, Progrés i Justícia...

B) Estimular els seus associats i al poble en general a la creació d’institucions de caràcter Polític - Republicà;...

D)       Tots els mitjans d’instrucció i educació [...]separats absolutament  de tota tendència religiosa perquè així puguin viure confraternament tots els alumnes...

           Art. 2n- Els socis es dividiran en numeraris i supernumeraris...

           Art 3r- Per ser soci numerari es requereix: tenir més de vint anys, ser proposat per dos socis numeraris i ser admès per la Junta general...

           Art 4r- Els socis numeraris formaran part de la Junta general i administrativa sempre que siguin elegits.

           Art 6è- Els socis supernumeraris no podran formar part, ni tindran veu a la Junta directiva en primera instància...

En els estatuts  també ens diu  que la Junta Directiva i Administrativa estarà formada per 11 socis numeraris, elegits per la Junta General que es reunirà anualment. La Junta Directiva i Administrativa estarà formada per un President, un vice-president, un tresorer, dos secretaris, un comptable i cinc vocals. Finalment en el capítol de Disposicions Generals ens diu que la societat no es podrà dissoldre mentre hi hagi quinze socis i dos d’ells s’oposin , davant de notari, la voluntat de dissoldre aquesta societat.

El 18 de febrer de 1906  ens trobem davant l’aprovació del Reglament Interior de la Casa del Poble de Blanes, compost per divuit articles que parlen sobre el funcionament dels organismes que composen la casa del poble , el funcionament de les instal·lacions, i els drets i els deures que tenen els socis a l’hora d’utilitzar i gaudir de les diversions que la Casa del Poble de Blanes organitzi.

 ho han oblidat.

Durant el període que va des del 1906-1915, ens trobem en un moment de confusió i un buit important en la historia. En la nostra consulta al llibres del Senyor Crous, hem trobat algunes curiositats com la citació del llibre Blanes Historia Local 1, en que ens parla de la celebració de mítings polítics al saló - teatre de la Casa del Poble durant la campanya electoral de 1905, o en el 1907 on el mateix llibre ens parla de festes profanes que provocaren l’obertura de la sala de ball de la Casa del Poble. I així trobem vàries anotacions com aquestes. Quan, segons la nostra informació, fins el 1915 la Casa del Poble no adquireix l’immoble que més tard passaria a formar part de la Cooperativa la Blandense. Per aquest motiu deduïm que tot i la nostra recerca, molta informació s’ha perdut, o que per circumstàncies de la vida, a molta gent encara li faci certa por mostrar al poble la realitat de la nostra història.

Tot i aquests interrogants, deguts a la falta d’informació durant aquesta època i al fet de que les principals fonts de consulta, les persones que van viure aquells temps, estan pràcticament totes mortes, trobem com la Casa del Poble participa activament en molts esdeveniments, tant polítics, com socioculturals, com eren els mítings polítics, obres de teatre, actuacions de música...

També cal remarcar l’aparició al  març de 1906 de El Centre Catòlic de Blanes, com a una institució de dretes i catòlica. El Centre Catòlic es va formar a la parròquia Santa Maria de Blanes . Aquesta associació pretenia encaminar tot el jovent de la població a seguir els ideals que pregonava l’església. Aquest centre s’encamina a fer actes culturals i recreatius per la gent  del poble, però sempre seguint els ideals catòlics i de dretes. Per aquests motius sorgeix la rivalitat entre la Casa del Poble i el Centre Catòlic, com veurem més endavant.

Durant els següents anys, la Casa del Poble es va dedicar a fer-se un lloc entre la gent de la vila, seguint l’esperit republicà.

El 22 de setembre de 1912, trobem com l’Orfeó de Blanes demana acolliment a la Casa del Poble, ja que es veu immers en una situació econòmica insostenible. El fet de que l’Orfeó vulgui formar part de la Casa del Poble, també està marcat pel fet de que el Sr. Bru Centrich i Nualart, era el President de l’Orfeó Blanenc. El Sr. Centrich va ser durant molts anys regidor de l’ajuntament de Blanes i més tard va ser l’alcalde de la vila per Esquerra Republicana de Catalunya. El fet de que el president pertanyés a una tendència clarament republicana va fer que l’Orfeó rebés un munt de crítiques pel seu canvi d’allotjament a la Casa del Poble. La majoria d’aquestes critiques les trobem en el setmanari “ La Costa del Llevant”, un setmanari de dretes en que sovint es criticava la Casa del Poble i els seus simpatitzants.

Com hem dit anteriorment, no hem pogut descobrir on s’ubicaven les activitats de la Casa del Poble, però pensem que es duien a terme en cases particulars o en espais municipals. Això ho deduïm al preguntar-ho a la gent gran que moltes tardes dels dissabtes, la podem trobar a la Casa del Poble. Però, tot hi això, cal dir que només són deduccions, ja que moltes d’aquestes persones actualment estan difuntes, i les poques que queden o eren molt joves i no s’enrecorden, o simplement per causa de l’edat