Incautació

Els locals de la Societat varen ser expropiats per la “Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas”, aquesta comissió va ser creada pel govern de Franco. Aquesta expropiació es va basar en que la Casa del Poble no va voler reconèixer el govern franquista, i per aquest motiu va rebre una declaració d’il·legalitat.  El 18 de juny de 1943 la finca va passar a mans   de la “ Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista  y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista”. Aquest fets els trobem descrits en el Registre de la Propietat, la inscripció onzena que diu així:

“(...) Y la Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas, en su sesión celebrada el primero de mayo del corriente año, vistos y examinados los documentos pertinentes, acordo declarar la finca de este número, propiedad de la Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista  y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, con arreglo a lo dispuesto en la ley de veintitrés de septiembre de mil novecientos treinte y nueve (...) Santa Coloma de Farners a dieciocho de junio de mil novecientos cuerenta y tres.”

Des del Nadal de 1931 fins el 1943, l’edifici de la Casa del Poble es va fer servir com a menjador públic, per totes aquelles persones necessitades del poble. El 1943, un cop l’edifici de la Casa del Poble passa a mans de la “Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista  y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista”, s’hi fan un seguit de “reformes” per allotjar-hi sindicals durant el seu període de vacances. Així doncs l’edifici de la Casa del Poble, passarà a anomenar-se “Residencia” o com popularment l’hi deien, “ l’Hotel del Duro”. La raó d’aquest nom és ben simple, ja que la “Delegación Nacional” feia pagar  el miserable preu de cinc pessetes  per l’ estança d’una nit a la “Residencia”. Totes les reformes fetes en aquella època, el que varen fer és destruir gran part de les estances de la Casa del Poble, excepte el saló – cafè, que l’habilitaren com a menjador. Durant aquesta època també es té constància de la celebració d’actes de la Falange dins la Casa del Poble.

Tot i no saber el temps exacte que va durar la “Residencia” a l’edifici de la Casa del Poble,  calculem que la funció de Residencia” va durar fins a l’any 1955. Durant la dècada dels 60, l’edifici de la Casa del Poble va acollir assajos de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes. Tot i que aquesta documentació  no la trobem escrita enlloc, ho hem sabut gràcies a les trobades amb la gent que concorre la Casa del Poble.  La resta d’anys, fins el 1979, l’edifici de la Casa del Poble va romandre tancat. Això va suposar que a mesura que passaven els anys, l’edifici s’anés deteriorant i quedés molt malmès.

Durant els últims anys de la dictadura es varen començar a fer reunions clandestines de la societat Casa del Poble en cases particulars, per tal de poder refer la Societat i encaminar-la cap la nova etapa que viuria tot l’Estat.

Amb el retorn de les llibertats democràtiques el 1978, s’inicia un període legislatiu encaminat a tancar una etapa de la nostra història, i a la vegada retorna les esperances a la que havia estat la gent de la Casa del Poble a que se’ls retornés els edificis incautats a l’inici de la dictadura.