Articles d'opinió

Set cursos treballant per àmbits a l'IES Font de Sant Lluís

Ahir ens desdejunàrem amb una proposta que a l’equip directiu i a una bona part del professorat de l’IES Font de Sant Lluís, de València, ens ha sorprés: la Conselleria d’Educació valenciana proposa que, en el marc de les mesures per encarar la crisi sanitària, en 1r d’ESO, les assignatures de llengües i Geografia i Història s’agrupen en l’àmbit sociolingüístic i les assignatures de Matemàtiques i Biologia s’agrupen en un àmbit científic.

Hem de dir que aquesta possibilitat existeix legalment des de l’ORDE 46/2011, de 8 de juny, per la qual es regula la transició des de l’etapa d’Educació Primària a l’Educació Secundària Obligatòria [2011/7216]. Aquesta Ordre es concreta en la RESOLUCIÓ de 5 d’agost de 2012.

Com veiem, amb aquestes lleis, es donava la possibilitat als centres que pugueren facilitar la transició de primària a secundària. Es tractava que l’alumnat d’onze anys no es trobara, de sobte, amb 11 professors que ensenyaven 11 matèries diferents amb lògiques diferents i demandes diferents en sessions de 55 minuts, distribuïdes irregularment durant la setmana. Era evident que aquesta organització, al costat d’altres factors, conduïa a un fracàs escolar molt elevat: en el curs 16/17 no obtenien la titulació en ESO un de cada quatre estudiants en Espanya.

Anteriorment, el Ministeri d’Educació havia creat cursos especials en 3r i 4t d’ESO que també agrupaven les assignatures per àmbits, però estaven reservats a alumnes amb bona conducta, però baixes qualificacions, i amb un màxim de 15 alumnes per aula. Sembla que aquests cursos els va dissenyar l’actual secretari autonòmic, Miquel Soler, quan treballava al Ministeri durant els anys 90. Per tant, no hem de confondre una organització adreçada a la totalitat de l’alumnat en 1r i 2n d’ESO i una altra, reservada a alumnat de baix rendiment.

Doncs bé, el nostre centre va aprofitar l’oportunitat del decret i la resolució autonòmiques dels anys 2011 i 2012 i, a partir del curs 2013/2014, vam trencar l’organització educativa més rígida d’Europa, que prové del segle XIX, i ens organitzàrem pels àmbits de coneixement que hem esmentat abans. Altres centres de Secundària també adoptaren aquesta organització, però seguint la lògica de la segregació, és a dir, creant un grup especial per encabir-hi l’alumnat més retardat acadèmicament per tal que no destorbaren el suposat progrés de la resta.

Nosaltres ens organitzàrem per àmbits en tots els grups de 1r i 2n d’ESO, procurant que cada grup fóra heterogeni. Fins al curs passat, segons les nostres informacions, érem l’únic centre del País Valencià que seguia aquest model. Els resultats, quant a canvis positius en les actituds i competències del nostre alumnat, es manifestaren ja en el primer trimestre del curs 13/14, i han seguit fins avui. La Conselleria ens ha concedit en diverses ocasions el reconeixement a les nostres pràctiques a través de subvencions econòmiques, i la Fundació Carulla ens va atorgar un dels premis Baldiri Reixac, al costat de La Nostra Escola Comarcal. Per altra banda, els CEFIRES ens convoquen, des de fa tres anys, a cursos diversos per transmetre la nostra experiència per tot el territori, alhora que rebem professors de múltiples centres que observen les nostres classes. En resum, el nostre model es concreta en:

1. Ampliar els temps de treball a dues hores seguides en cada àmbit com a mínim.

2. Fusionar les assignatures previstes en la normativa i coordinar els àmbits amb la resta de matèries de cada curs.

3. Permetre que els àmbits foren impartits per dos o tres professors alhora.

4. Incorporar voluntaris a les sessions de treball i en accions extraescolars.

5. Treballar per projectes, cooperativament, i usar regularment les TIC com instrument de treball.

6. Establir mecanismes de formació i comunicació del professorat que treballa en els àmbits..

7. Portar endavant els principis de la recerca en l’acció per tal de millorar les pràctiques.

Per tant, benvinguda siga l’oportunitat d’implantar el model en tots els centres de Secundària, encara que la motivació no siga estrictament pedagògica, sinó impulsada per un element, en principi, alié a l’educació.

Hem passat l’experiència de la implantació del model en solitari, i estem en condicions d’assessorar humilment la Conselleria, els sindicats i equips de professors que hagen de dur-la endavant.

Per tal que, si s’arriba a implantar de manera generalitzada, es faça amb el coneixement degut.

IES FONT DE SANT LLUÍS 29/04/2020

Ámbitos

Explicar el movimiento tectónico de placas a un grupo de chavales de 12 años puede parecer una misión imposible.

Bueno, no, explicarlo tira que va... pero que lo comprendan, lo interioricen, y sean capaces de explicárselo a otros… eso es otra historia.

Yo lo conseguí, disfrutaron ellos y disfruté yo, y solo había que usar natillas calientes y galletas flotando… una imagen fácil de recordar. Igual nos pasó con la vida de un virus (nos convertimos en uno por unos días), la mitología egipcia (hicimos un concurso de dioses, cualidades y beneficios de cada deidad), la evolución del ser humano (ahí inventamos una especie de Monopoly de la prehistoria)... y tantos otros contenidos que refleja el currículo de primero de ESO.

Y eso que en mi nómina dice que soy profesora de Lengua Castellana y Literatura, pero cuando empecé a trabajar por ámbitos en La Font de Sant Lluís, me pareció un proyecto fascinante.

Por eso me ha dolido en el corazoncito leer “El modelo se aplica con éxito en toda España desde 1994 a alumnos que van mal” en el artículo de hoy de El País. ¿A alumnos que van mal? Ahí va… Quizá en un principio fue así, pero su éxito lo ha hecho evolucionar a muchos otros proyectos aplicados en cientos de aulas ordinarias, en España y más allá de nuestras fronteras. Qué manera tan equivocada de vender una filosofía tan buena…

Señores y señoras pensantes, trabajar por ámbitos es trabajar como en la vida real. A nadie le plantean un problema en su vida cotidiana que requiera la puesta en práctica de habilidades relativas a una materia, más bien es al revés, quien es capaz de combinar elementos inesperados de diferentes ámbitos suele ser quien da con la solución más innovadora y eficiente, entre otras cosas porque si estuviera recogida en el manual de una asignatura… no sería un problema de la vida real, ¿no?

¿Y cuando estudian lengua si los proyectos se articulan en torno a los contenidos de geografía e historia?, arguyen encendidos los detractores del trabajo por proyectos y por ámbitos de conocimiento… Y la respuesta es tan simple que cae por su propio peso… ¿Qué vehículo creen ustedes que utilizan esos niños para recibir y transmitir la información? Casualmente… la lengua.

“¿Y esto para qué sirve, profe?” es una pregunta recurrente cuando explico morfología y gramática a los mayores. Nunca me preguntan esto cuando trabajo por ámbitos; aprender es divertido, se empieza sin saber gran cosa sobre algo y se acaba con un producto final del que presumir ante sus familias, ya sea un museo virtual de la evolución de las ciudades o un recital de cuentos de creación propia. Amén del hecho de verse obligados a trabajar empleando las nuevas tecnologías, trabajando colaborativamente y tantas otras inteligencias imprescindibles para la buena marcha de una sociedad equilibrada.

Nuestros alumnos se enfrentan a pequeñas parcelitas diarias, con normas, contenidos aislados descontextualizados, exámenes excesivamente teóricos… y nos creemos que con añadir el EMPRENDIMIENTO en el diseño curricular ya está todo hecho. Pues sí que vamos bien…

Así que me parece estupendo, señores que mandan, haber implementado esta normativa, quizá por razones equivocadas, pero que puede resultar ese cambio que nuestro sistema educativo necesita desesperadamente para adaptarse a una nueva realidad que las altas esferas decisorias no saben o no quieren ver. Ahora, sería un detalle que lo hagan bien, y que pregunten y escuchen a los profesionales convencidos del sistema educativo que llevan años luchando contra todo para poder formar a los chavales de un modo diferente.

Necesitamos un cambio de rumbo para formar a los futuros ciudadanos digitales, que viven, se relacionan, consumen y trabajarán de forma diferente. Y esa formación, señores, no va en paquetitos independientes y forrados, esa formación es un manantial fluido en el que va mezclada y disuelta la vida misma.

28/04/2020 Sandra Maset Calpe