Pobreta, la castanya s’avorreix,

al fons de la meua butxaca.

És dura mes pas calenta 

i no la puc menjar...

Sembla un moble, dur i rodó.

Diuen que a dins hi ha un tresor.

- Toc, toc, toc, obre’t que te vull veure!

- Vols beure el meu suc tan dolç?

Ets blava com la terra, o roja

com la poma de la bruixa mala?

- No! Som taronja com el meu nom,

un sol petit, amagat dins la tardor.

Uf! Ets lleig, molt lleig! Ets una taronja,

una aranja o una llimona ? - Totes tres

i som deliciós, quan m’inviten a donar

gust a una bona melmelada...

- Som fina, molt fina i te recordi

la primavera passada, tan verda. 

Me vols olorar ? Inclina’t, tanca

els ulls. Ja viatges en la meua catifa.

Sem les més boniques d’aquí, no creus?

Hem caigut a terra, mes seguim dansant

amb els nostres vestits de color de tardor

Vols dansar amb nosaltres?

Pecetes de color, 

petxines voladores, 

m'agrada la cançó 

de les algues somiadores. 

Orelles ben boniques 

o pàgines en blanc, 

seu totes molt més riques 

que el meu amic el cranc. 

On aneu amics meus

que porteu una casa

i no teniu pas peus?

Si voleu vindrà l’ase

i se vos endurà

a l’herba ben verda

on Liliana vos rebrà

amb la panxeta plena.

Quin és aquest barret 

tan bonic i blanquet? 

Una petxina dura 

que busca l’aventura. 

Pobra petxina blanca!

No ets pas una cranca,

que té el cap molt dur

el Mixi ben madur.