La memòria col·lectiva
L’aigua és font de vida, però també és font d’inspiració literària. Hi ha molts exemples literaris, com El vell i el mar d’Ernest Hemingway o Les aigües encantades de Joan Puig i Ferrater, que han estat publicats i han obtingut molt d’èxit, però n’hi ha que pertanyen al poble; les narracions populars.
Les narracions populars venen de molt antic però entre els segles XVI i XVIII van acabar de quallar en la memòria col·lectiva dels pobles a través de la transmissió oral.
Exploració dels coneixements previs
- Quines narracions populars coneixeu que expliquin esdeveniments de Sant Quintí?
Aquest llegat ens arriba a nosaltres de moltes formes, però sobretot en forma de rondalla i llegenda, dos subgèneres de la narrativa popular.
Objectius d’aprenentatge i l’avaluació
Objectius
- Descobrir la màgia de l’entorn vinculat al riu Mediona
- Endinsar-se en el patrimoni literari del nostre voltant.
- Gaudir amb relats i històries.
- Treballar l’expressió oral i escrita.
Avaluació
• Presentació dels productes elaborats avaluats a partir d’una rúbrica o pauta.
• Es considerarà l’ús correcte dels signes de puntuació (punt, coma, dos punts, tres punts i punt i coma) i les terminacions de gènere i nombre del nom i de l’adjectiu.
• Observacions del professorat sobre el treball individual.
Producte final
Un recull oral i escrit de rondalles i llegendes sobre el riu Mediona.
Tot i que caldrà entregar diverses tasques prèvies (comparativa entre rondalla i llegenda, llista d’adjectius, regles de formació de les terminacions de gènere i nombre de l’adjectiu i un mapa conceptual)
Pas a pas
Abans d’elaborar el producte final, però, cal cercar, investigar, descobrir... què és una llegenda i què és una rondalla.
- Què és una rondalla? Quins elements la formen? Per a què serveix?
- Què és una llegenda? Quins elements la formen? Per a què serveix?
Un cop aclarit, cal descobrir què saben els avis del poble de tot plegat.
Alguns diuen que les aigües d’algunes fonts catalanes acaben sortint a Mallorca, altres que hi viuen dones encantades, altres que només hi jugaven. Què ha passat a Sant Quintí des de temps immemorials?
Segur que de l’aigua del Mediona se n’han explicat moltes llegendes i rondalles que s’han transmès durant anys, que es creuen o que no es creuen, però que val la pena recollir-les.
- Cal buscar avis i àvies disposats a explicar-vos aquesta relació del poble amb l’aigua del Mediona. Caldrà registrar-los la veu i caldrà traslladar aquestes narracions en paper per a poder guardar-les com un tresor, com el millor tresor per a viure, l’aigua (hi ha una pauta de com mantenir i gravar una bona conversa).
Un cop es tingui tota la informació caldrà passar aquesta informació a un DIN-3, buscant la forma que es vegi la comparació entre les dues formes narratives (el visual thinking, pot ajudar)
Els fets de la narració que s’explicaran tenen un lloc físic, el riu, que acostuma a ser descrit de manera acurada. La descripció d’aquest lloc acostuma a explicar com és, on està situat, i ens informa dels seus elements més propers. Aquesta descripció que ens diu com són aquests elements es caracteritza per l’ús d’adjectius.
Els adjectius serveixen per descriure les persones, els animals i les coses i n’indiquen les qualitats i les característiques.
Així, una persona pot tenir els cabells arrissats, bruts, castanys, cuidats, recollits, ondulats...; els ulls alegres, ametllats, apagats, blaus, desperts, lleganyosos...; la boca allargada, fina, petonera, torta...
- Però, i un riu, i el seu entorn? Quins adjectius podem associar-hi? Fes una llista d’un mínim de 20.
- Abans, però, cal buscar les regles de formació de les terminacions de gènere i nombre de l’adjectiu i fer-ne després un mapa conceptual.
Com ajut...
Què és un mapa mental?
- Un suport per estructurar idees
- Una representació gràfica de les idees
Com es fa?
Usant tot el cervell, per tant, fent servir colors, lletres, símbols...
Què cal fer?
1. Cal respondre a: “Què vull reflectir en el mapa?”
2. Cal recollir tota la informació necessària
3. Cal sintetitzar i prioritzar la informació al màxim (ordenar-la per importància).
Cal destacar allò essencial.
4. Cal crear una llista de conceptes.
Després cal ordenar-los i col·locar-los per nivells. Tot mapa mental té, a dalt de tot un títol, una concepte principal al centre del qual en surten branques.
5. Cal connectar les idees
Des del concepte principal, a sota, cal col·locar els conceptes (acostumen a ser dos, com a màxim tres) que estan en un nivell inferior. I així jeràrquicament cal anar baixant (és una estructura nodal que va del mig cap als costats). L'ús de colors ajuda a organitzar les idees i a diferenciar nivells.
6. Cal revisar-lo! A la primera mai surt
Per seguir... Després de les gravacions, s'ha de fer una transcripció escrita fidel a les narracions orals, després caldrà millorar-ne la redacció i enriquir-ne el llenguatge, i caldrà maquetar-les per fer-ne un document que pugui publicar-se, a la web del centre.
Les narracions escrites han de tenir un disseny ben definit i únic: en lletra Arial 11 i amb l’espai interlineat d’1,5. Les pàgines han d’estar numerades a peu de pàgina – al marge dret inferior amb la mateixa tipologia i mida que la lletra -. Com els fulls han de respirar es recomanable que els marges superior, inferior i laterals siguin entre 2,5 i 3 cm (els marges han d’estar justificats a la dreta i a l’esquerra) i cal fer un salt de línia quan canviem de paràgraf.