L'Intel·lecte de la intuïció: un pont entre el tarot clàssic i el progrés personal

Hi ha qui defensa que el tarot només ha de reflectir un futur immutable, com un mirall que captura una fotografia que encara no s'ha revelat. D'altres el buiden de qualsevol capacitat d'endevinar i el redueixen a una eina de psicologia superficial. Però hi ha una tercera via, un enfocament que no es conforma amb falses dicotomies. Aquest enfocament parteix d'una premissa clara: el tarot conté un llenguatge simbòlic ric, capaç de dibuixar escenaris (alguns més probables que d'altres), però és la intuïció l'única facultat capaç de traduir aquests símbols en una lectura viva, personal i, sobretot, alliberadora.

Aquesta manera de treballar no rebutja el tarot anomenat "predictiu". Al contrari, n'aprèn el vocabulari, el ritme de les combinacions, l'arquetip de cada arcà. Però utilitza aquesta sapiència com un punt de partida, no com una sentència. D'altra banda, supera el tarot merament reflexiu que sovint es queda en un diagnòstic estèril de les emocions ("ara et sents així perquè..."). Aquí no es tracta només de comprendre l'estat present; es tracta de reconèixer on apunten les corrents del destí per decidir, conscientment, si remar-hi a favor, si travessar-les o si ancorar-se.

I com es fa aquesta síntesi? Gràcies a la intuïció, entesa no com una veu misteriosa o capritxosa, sinó com la intel·ligència ràpida que connecta el símbol exterior amb la veritat interior. La intuïció llegeix la carta, en copsa l'advertència o l'encoratjament, i immediatament pregunta: "I jo, aquí i ara, amb la meva voluntat i les meves circumstàncies, què trio fer amb aquesta informació?"

Aquí apareix el veritable protagonista: el lliure albir.

Massa sovint, el debat sobre el tarot es polaritza entre el determinisme ("les cartes ja ho han dit") i la negació de qualsevol possibilitat de conèixer el futur. Aquest enfocament que et proposo els transcendeix tots dos. Les cartes mostren tendències, inèrcies i possibilitats que s'han anat teixint amb decisions passades. Però la intuïció, en diàleg amb aquest símbol, obre sempre un espai per a l'elecció.

Una tirada pot insinuar una pèrdua, però tu decideixes si és un esfondrament o un alliberament. Pot suggerir una oportunitat, però tu decideixes si la mires, la ignores o la persegueixes. Pot dibuixar una dificultat lligada a un patró repetitiu, però la teva capacitat de triar –aquí, en aquesta consciència acabada de despertar per la intuïció i el símbol– és la clau que pot desactivar la profecia.

Així, el lliure albir no nega la precognició; la contextualitza. Li dona un propòsit. Saber cap a on es mou el vent no és inútil: et permet orientar les veles. I orientar-les, al final, és un acte de voluntat.

Aquesta és la força de la teva manera de llegir: no es tracta de fugir del futur ni d'entregar-s'hi cegament. Es tracta de veure'l amb prou claredat (aquí entren els arcans predictius), interpretar-lo amb prou profunditat (aquí brilla la ment oberta), i finalment, respondre-hi amb prou llibertat (aquí regna la teva elecció). El tarot deixa de ser una màquina d'encertar esdeveniments o un divan de queixes íntimes. Es converteix en un mapa que no amaga els perills ni els camins més trillats, però que sempre, sempre, deixa la decisió final al viatger.

I aquest viatger, en el fons, ets tu.

Marc de la Osa   693 79 86 86