Teixits orgànics i biodegradables

Algunes empreses del sector tèxtil ja estan apostant pels teixits orgànics i biodegradables en la realització dels seus productes, minimitzant l’impacte ambiental i atorgant un valor afegit a les seves peces.

La indústria tèxtil és un dels sectors que més milions mou en el món. Hi ha estudis que xifren aquest moviment en 2,5 bilions d’euros l’any. Ara bé, aquesta indústria també suposa uns costos per al nostre planeta. La cadena de producció i distribució de roba necessita de molta energia, recursos naturals i productes químics que malmeten ecosistemes amb gasos d’efecte hivernacle i contaminants ambientals.

Hi ha alguna alternativa que ofereix millors condicions amb productes de qualitat?

La resposta és sí i es troba darrere el moviment de la moda sostenible o la moda eco. Existeix una gran diferència entre els teixits convencionals i els teixits ecològics. La indústria, cada dia més, va enfocant la seva producció utilitzant aquests últims, donant un valor afegit a les seves peces i col·leccions.

Els teixits convencionals, aquells que trobem a la gran majoria de roba tant de vestir com de la llar passen una sèrie de fases abans no arriben a les nostres mans. Des de les matèries primeres fins a la posada a la venda i posterior utilització i rebuig, són teixits que deixen petjada en el nostre planeta blau i, més tard o d’hora, afecta a la nostra salut. Com a matèria primera, els teixits que habitualment consumim són les fibres sintètiques (60% del mercat), les fibres naturals (25% del total) i les fibres semi-sintètiques (6% del mercat). Aquest tipus de teixits, juntament amb el tractament químic i el seu processament provoquen un impacte mediambiental poc inofensiu. No en va, per a la fabricació d’una samarreta es consumeixen aproximadament uns 2700 litres d’aigua, la petjada de carboni de la indústria tèxtil es calcula que és el 10% de les emissions de CO2 a nivell mundial i el 85% de la roba venuda acaba en abocadors (molts d’ells no legals) i incineradores d’escombraries. Tot això sense endinsar-nos en els temes de drets laborals en països productors o els productes químics abocats en aigües que esdevenen tòxiques i altament perjudicials.

I quina és l’alternativa?

L’alternativa a la voràgine del consum de roba i les seves repercussions sobre la nostra salut i la del planeta es poden materialitzar en diferents aportacions, que van des d’accions individuals fins a moviments i conscienciació per part del sector tèxtil. Com accions individuals citarem, a títol d’exemple, la reutilització dels teixits amb tints naturals, la compra de segona mà o l’aposta per fer-se amb un armari càpsula. Hi ha moltes més accions que podem fer i que contribueixen positivament a la conservació i sostenibilitat, respaldades per nombroses associacions i organitzacions que lluiten contra el canvi climàtic i moviments socials a favor d’un consum més responsable.

D’altra banda, la indústria de la moda comença a fer petites passes en aquest sentit. I és aquí on apareixen els teixits ecològics i biodegradables. Algunes empreses del sector ja s’estan iniciant en l’aposta per aquesta matèria primera per a la realització dels seus productes minimitzant l’impacte ambiental. Actualment, la ciència i la investigació treballen la confecció de roba sostenible amb els següents tipus de teixits orgànics que, a més, aporten beneficis per a la nostra salut:

Teixit de cotó orgànic
  • Teixit de cotó orgànic: Cal diferenciar-lo del cotó “normal”. Es tracta d’una fibra orgànica on en el seu cultiu es respecten el cicles de la terra amb la rotació de cultius i no es fan servir pesticides ni productes sintètics. A més, per a la seva producció no s’utilitzen tints tòxics ni blanquejants. El teixit resultant es caracteritza per ser resistent, transpirable i elàstic, amb un aspecte sedós i una gran suavitat. Es beneficiós en el contacte amb per a la nostra pell.

Teixit de bambú
  • Teixit de bambú: És un dels teixits més sostenibles ja que s’obté d’aquesta planta natural, biodegradable i antibacteriana. El teixit de bambú és absorbent i transpirable, amb un tacte suau i una brillantor que es manté rentat rere rentat. Aquest teixit també es caracteritza per les seves propietats reguladores en quant a temperatura, és a dir, a l’hivern és càlid i a l’estiu pot confeccionar-se per a peces de roba fresques.

Teixit de lli
  • Teixit de lli: És una de les matèries primeres més antigues de la història del món de la indumentària ja que és un material molt resistent i versàtil. Quant a la seva aportació al medi ambient cal resaltar que es tracta d’un teixit reciclable i sostenible obtenint, a nivell de producció, unes peces úniques i sanes. El seu cultiu consumeix poca aigua i llum i la roba confeccionada amb aquest material no reté olors, característica que li atorga l’adjectiu “higiènic”.

Teixit de tencel
  • Teixit de tencel: És una celulosa natural i biodegradable que s’extreu de la fusta. Aquest material orgànic és molt abundant i la seva producció és ambientalment sostenible. Les peces confeccionades amb aquest gènere són molt suaus i duradores ja que es tracta d’un material molt resistent que no necessita moltes atencions i que no s’arruga gaire. També està molt recomanat per a pells sensibles.

Teixit de llet
  • Teixit de llet: És un teixit que alimenta i nodreix la nostra pell quan el portem posat. Els seus més quinze tipus d’aminoàcids fan del teixit de llet un referent saludable, preservant la pell i, segons alguns estudis, reduint l’aparició d’èczemes. És molt versàtil ja que es pot combinar amb d’altres tipus de teixits tals com el cotó, la llana o la seda. Entre les seves característiques destaquen que és un teixit suau i la seva capacitat d'absorbir la humitat.

D’altra banda, si estem interessats en adquirir alguna peça de roba confeccionada amb teixits orgànics i biodegradables cal tenir present el seu segell de certificació. La roba feta amb aquests materials sempre incorpora una etiqueta on ho indica. Així, quan anem a comprar caldrà fixar-se en les certificacions tèxtils: GOTS, referida al grau orgànic mínim d’un 95% de fibres orgàniques i l’etiqueta de fet amb material orgànic que indica un mínim del 70% de fibres orgàniques certificades a la peça de roba.