Dones i costura. Com va començar?
Hi ha oficis que tradicionalment els han desenvolupat les dones però que el reconeixement professional en les respectives arts se'ls ha atorgat majoritàriament als homes. I l'alta costura és un bon exemple.
Mares, àvies, tietes... totes elles sabien cosir. Fins i tot, algunes d'elles vivien de la costura ja que és un dels oficis que culturalment s'ha associat a les dones. Una tasca que, en moltes ocasions, havien d'aprendre si volien ser una mica independents. Ara bé, no va ser fins el segle XVIII quan es va permetre a les dones poder dirigir el seu propi taller.
A Barcelona, van haver-hi moltes cosidores de famílies humils. Era una de les sortides professionals acceptades de l'època. Així va ser com van anar sorgint especialitzacions en aquest àmbit: cosidores, modistes, costureres, planxadores... Moltes d'elles treballaven a casa seva en unes condicions laborals no gaire favorables.
La industrialització del sector tèxtil a partir de la segona meitat del segle XIX va canviar el panorama de la moda i la seva producció. Nous teixits, noves màquines i noves formes de cosir fan aparèixer les escoles de costura i patronatge així com el concepte de moda d'alta novetat. La incursió de les màquines a la producció tèxtil va permetre reduir els costos i abaratir els preus, permetent l'arribada aquesta moda d'alta novetat també a les classes mitges.
Aquesta producció augmenta considerablement durant els últims anys del segle XIX i ja es poden veure les primeres col·leccions anuals, és a dir, el concepte de roba de temporada.
Els grans magatzems proveien vestits nous cada any i les classes no burgeses podien comprar-los. L'aparença sempre ha estat un ítem respecte la classe social i, en aquests moments de la història, les classes adinerades opten per vestits de nova creació i diferenciats per tal de distingir-se de la resta de la societat. És així com sorgeix, amb influències directes de la moda de París, el concepte d'alta costura, unes peces molt específiques amb un estil característic d'un dissenyador. I diem dissenyador i no dissenyadora perquè és en aquest moment quan els homes veuen que es poden fer diners amb el disseny de moda i repunten en el sector tèxtil amb les seves innovadores creacions a nivell mundial. A Barcelona, fins als anys 20 no apareix el nom d'un home com a dissenyador d'alta costura.
A partir d'aquesta època, els homes comencen a interessar-se per aquest negoci que fins al moment ho manegaven les dones. Durant el segle XX, homes i dones ens han delectat amb els seus dissenys i han vestit gran part de la nostra història oblidant-se, en moltes ocasions, de l'origen del sector.
Actualment les passarel·les van plenes de projectes tant de dones com d'homes, tot normalitzant la professió independentment del gènere i condició. Però va haver-hi una vegada on es qualificava com una tasca estrictament femenina.