Embedded Files
La presència de petites partícules de plàstic, microplàstics (diputats), en el medi marí està documentada des de la dècada de 1970 (Buchanan, 1971; Carpenter i Smith, 1972; Morris, 1980; Ryan i Moloney, 1990; Shiber, 1979). No obstant això, la preocupació científica i pública ha augmentat en els últims 20 anys una vegada que l'acumulació i els efectes ambientals dels plàstics en el medi ambient van ser evidents (Barnes et al., 2009; Derraik, 2002; Thompson et al., 2004). Des de llavors, s'estan dedicant esforços creixents a caracteritzar la presència i el risc que aquests contaminants puguin suposar per al medi natural i la salut humana (Vethaak i Legler, 2021; SAPEA, 2019). En conseqüència, el camp de recerca MP està en constant evolució i s'estan aplicant diferents definicions i metodologies. Els microplàstics es defineixen generalment com partícules de plàstic de menys de 5 mm (Hidalgo-Ruz et al., 2012; Moore, 2008).
Malgrat la manca d'estandardització, la comunitat investigadora MP és conscient de la necessitat urgent de treballar cap a l'harmonització de les dades, informant dels resultats utilitzant una terminologia comuna (Hartmann et al., 2019; Provencher et al., 2020; Rochman et al., 2019) que permetria la interpretació i comparació a gran escala del coneixement actual.
La contaminació per microplàstics és un dels problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, els qual a començat a despertar un interès creixent a la societat. La majoria dels plàstics suren al mar. Tot i això, el fons marí és considerat l'abocador final on s'espera que els microplàstics s'acumulin.
La baixa biodegradabilitat del plàstic el fa susceptible de ser percebut com a menjar pels animals de la zona, que ja estan acostumats a nedar un mar ple d'aquests polímers. Això provoca la proliferació dels anomenats microplàstics, que són diminutes peces de plàstic que contaminen el medi aquàtic.
La contaminació de plàstics al mar ens ha portat a veure formacions de veritables illes de plàstic.
La Mediterrània és el mar amb més acumulació de plàstics del món.
Amb aquesta infografia volem recalcar que la contaminació de plàstics al mar és una problemàtica més greu del que pugui semblar. Tan sols un 18% dels residus que es troben al mar no són plàstics o derivats d'aquests. I gran part dels residus que hi ha al mar (gairebé un 50%), correspon a plàstic d'un sol ús. Tot això s’acaba traduint en milera de microplàstics a les nostres aigües i estómacs, tant animals com humans.
Enllaços d'interès
Com afecten als éssers humans?
Com que no es biodegratgen, sinó que només es desintegren en parts més petites, els microplàstics acaben sent absorbits o ingerits per molts organismes, allotjant-se en els seus cossos i teixits. És el cas de l'ésser humà.
L'ONU va declarar el 2017 que hi ha fins a 51.000 milions de partícules microplàstiques al mar. Aquestes poden ser ingerides per animals marins i acabar en els humans a través de la cadena alimentària. També són presents en aliments i begudes, fins i tot en l'aigua de l'aixeta. A més, s'han descobert partícules de plàstic en femtes humanes. L' efecte en la salut humana és encara desconegut, però sovint contenen additius i altres substàncies químiques, possiblement tòxiques, que poden ser perjudicials per als animals i les persones.
La meitat del plàstic que utilitzem quotidianament són articles d'un sol ús, com envasos o paelles. El plàstic d'un sol ús té una vida útil mitjana de 12 a 15 minuts; tot i això, pot tardar entre 400 i 1.000 anys a desintegrar-se.
Page updated
Google Sites
Report abuse