Davant la preocupació pel medi ambient i la salut de la gent, diversos estats membres de la UE ja han promulgat o proposat prohibicions nacionals sobre l'ús intencionat de microplàstics en productes de consum.
Estudi fet pels investigadors del CSIC i publicat a la revista “Scientific Reports” (9 de febrer de 2022).
Aquest estudi és el primer que avalua l'impacte de la ingesta de microplàstics en el tracte digestiu i la microbiota intestinal humana.
“Segons les estimacions, cada persona de mitjana podria ingerir entre 0,1 a 5 grams de microplàstics cada setmana a través d'aliments i begudes.”
A més, l'estudi ha mostrat, per primera vegada, que aquests microplàstics poden sofrir biotransformacions al llarg del tracte gastrointestinal i que poden arribar al còlon amb una forma estructuralment diferent a l'original.
“Tots aquests factors observats, que a penes s'estan començant a estudiar, contribuiran a esbrinar si els microplàstics poden romandre en el cos humà i acumular-se en alguns òrgans i teixits.”
Equip de recerca de l’ICTA-UAB publicat a Environmental Pollution.
L’equip conclou que la diversitat de tècniques i mètodes per estudiar la contaminació del mar Mediterrani, mars i els oceans per microplàstics limita el coneixement actual d'aquest greu problema ambiental.
“3.000 mostres recollides a l'última dècada, el 82,8% es van prendre a les zones costaneres, de manera que la comunitat científica compta amb menys evidències per entendre la distribució dels microplàstics al mar obert. Així mateix, per mostrejar les aigües superficials, fins ara s’han utilitzat xarxes amb una mida de malla de 200 micres o més, de manera que les partícules més petites no poden ser capturades. Els estudis realitzats fins ara estimen que el mar Mediterrani conté a les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per km2, uns 300 microplàstics per quilogram de sediment marí i 59 microplàstics per quilogram de sorra de platja.”
En relació amb el consum de bosses de plàstic, el Pla Nacional Integrat de Residus per al període 2008-2015 (PNIR) va contemplar diverses mesures per aconseguir la progressiva substitució de les bosses d'un sol ús. Entre aquestes mesures, destacava la disminució del 50% de bosses d'un sol ús per a 2010, així com l'establiment d'un calendari de substitució de plàstics no biodegradables o el foment d'acords amb els sectors de la distribució per reduir la generació de residus de bosses d'un sol ús i promoure l'ús de bosses reutilitzables en comerços i grans superfícies i substitució de les bosses de plàstic d'un sol ús no biodegradables per bosses de material biodegradable.
“Les xifres dels últims estudis (ONU), calculen que cada any s'acosten al mar 13 milions de tones de plàstic, de les quals el 90% són microplàstics: una "catàstrofe ambiental mundial" que suposa una amenaça per a la biodiversitat.”
Aquests resultats posen en relleu els efectes ecològics de la contaminació en els ecosistemes aquàtics, i fa èmfasi en la necessitat de desenvolupar noves estratègies de gestió dels residus o crear materials biodegradables alternatius que disminueixin l'alliberament de productes artificials a la natura.