MICROPLÀSTICS AL MAR
El verí del segle XXI
L'èxit del plàstic com a material és indiscutible. Des de la seva aparició, les infinites variables d'aquest derivat del petroli han anat substituint progressivament tota classe de materials. I així, en l'actualitat utilitzem l'omnipresent plàstic per a gairebé tot: des d'acariciar amb la compra des del supermercat a casa, fins a les pròtesis que molts de nosaltres portem dins del cos. Fins i tot, resulta interessant pensar en, si aquest material desaparegués demà mateix, les grans dificultats que tindríem per substituir-lo. És, per tant, un fet; el plàstic ho inunda tot. Però es tracta a més d'un material per al qual no existeixen en la natura mecanismes de degradació eficaços i capaços d'assimilar el plàstic al ritme de l'ús que en fem. En conseqüència, només cal esperar un resultat: el plàstic s'acumula, i ho fa cada vegada als llocs més insospitats.
La degradació d'aquest plàstic és una de les creixents preocupacions sobre aquesta acumulació i la manera en què pot afectar el funcionament dels ecosistemes marins. Tot i això, hi ha encara poques evidències científiques sobre els danys que pot arribar a provocar els microplàstics.
Els microplàstics són petites peces de plàstic de menys de 5 mil·limetres de diàmetre que perjudiquen la salut dels nostres mars i oceans.
El seu origen és divers i provenen d'una gran varietat de fonts: cosmètics, roba, equips de pesca, deixalles plàstiques d'ús quotidià i processos industrials, arrossegat pel vent... De tot el plàstic que generem es calcula aproximadament que el 32% acaba al mar; però amb la COVID-19, es calcula que els residus de plàstic han augmentat.
Actualment existeixen dues classificacions de microplàstics
Microplàstics primaris
Són els que han sigut fabricats específicament per ser utilitzats en productes. S'afegeixen en els cosmètics i en un gran ventall de productes higiènics
Microplàstics secundaris
Aquests deriven del procés de deteriorament de deixalles plàstiques més grans. El seu origen és divers, ja que poden provenir de bosses i ampolles de plàstic, roba, restes industrials, mascaretes, etc.
Diversos estudis finançats per la Unió Europea, han demostrat que els dos tipus de microplàstics romanen en el medi ambient en altes concentracions, particularment en ecosistemes marins i lacustres (aigües estancades).
Com que no és un material biodegradable i només es desintegra en parts més petites, aquests microplàstics acaben sent absorbits o ingerits per molts organismes, allotjant-se en els seus cossos i teixits derivant a la mort per intoxicació i asfíxia.
És molt comú que les aus marines, peixos i mamífers aquàtics ingereixin els microplàstics, ja que no saben diferenciar-ho de l'aliment.
Els animals marins de consum humà (peixos i mariscos), el plàstic s'acumula dins dels seus cossos i, a través de la cadena alimentària, en conseqüència, també són consumits pels éssers humans.