Aquesta obra teatral, escrita per Àngel Guimerà i publicada el 1897, és una de les més populars de la llengua catalana. Podem adonar-nos ràpidament de que es tracta d'una obra teatral degut a tots els seus aspectes tant característics . La forma de comunicació que hi ha entre els personatges és el diàleg, que a més no ve introduït per cap narrador extern, com podria passar a una narrativa (com el seu nom indica). Però, encara que no hi hagi cap narrador, podem observar que hi ha entre parèntesis oracions que ens descriuen des de la forma en què un personatge parla, a qui es dirigeix o i tot les accions que realitza mentre ho fa. Aquestes són les acotacions, i les podem trobar al llarg de tota l'obra. Un exemple podria ser (amb pena) , indicant l'estat d'ànim amb què es parla.

Més enllà del diàleg, els personatges també poden fer un discurs, però de manera pensativa. És a dir, aquest discurs només passa al seu cap, i cap altre personatge pot escoltar-lo. Això es coneix com apart.

Un cop que ja hem identificat de manera clara que es tracta d'un text teatral, cal mencionar que pertany al gènere dramàtic. Aquest es caracteritza per estar situat entre ella tragèdia i la comèdia, degut tant al to seriòs com a la proximitat dels personatges amb l'espectador, o en aquest cas el lector.

Aquest drama segueix la següent estructura: tres actes, que representen la introducció i plantejament dels conflictes, el nus i el desenllaç. Tota la trama ve marcada per una sèrie de fets premonitoris que ens avisen del que succeirà més endavant. Així, per exemple, el primer acte ens ofereix de cop tota la informació necessària per entendre la trama de l’obra i ens apunta ja un possible desenllaç. Durant el segon es poden apreciar canvis en l'actitud de diversos personatges. Dintre del tercer, a banda del final , trobem el penediment dels personatges secundaris. El primer acte presenta un ritme que contrasta amb la calma dels altres dos actes. En aquesta obra, el canvi d'escena sempre presenta l’entrada o la sortida d’algun personatge.

L'obra té una sèrie de conflictes dramàtics, que representen problemes purament humans. Dstaca la importància de la confrontació de l’innocent amb el món real, però alhora es desenvolupa el conflicte de la terra alta-terra baixa. La innocència característica d’en Manelic i d’altres personatges, com la Nuri i en Tomàs, es basa en la ignorància de les misèries de la terra baixa. La innocència d’en Manelic té a veure, a més, amb la manca de tracte humà. El pastor ha viscut a les altes muntanyes, segur de tenir un enemic (el llop) i un amo agraït pels seus serveis.

Podem separar-los en principals i secundaris. Els principals són la Marta, el Manelic i el Sebastià, mentre que en Mossen, en Tomàs,la Nuri, la Xeixa i els pagesos i pageses són els secundaris

PRINCIPALS

La Marta: És una noia jove i una mica inestable, com explicaré a continuació. Primerament es presenta com una dona freda i reservada. També es pot apreciar com la Marta és una dona força innocent, ja que és obligada a casar-se un home a qui no estima(Manelic), i ella no fa res per a impedir-ho. Entre el primer i a meitat del segon acte, la Marta té una autoestima molt baixa. Però en el moment en que comença a estimar una altre persona, en Manelic, comença a respectar-se i a valorar-se cada cop més. Aquí és on podem veure un canvi en la seva personalitat. En fer-se gran, la Marta es deixa endur per en Sebastià, que la va acollir i la va encegar, amb maltractaments psicològics. La Marta es mostra feble davant d'ell, però és capaç de ser diferent posant-se ferma d'avant, per exemple, d'en Manelic.

En Manelic: És un pastor de la Terra Alta, tranquil i simple. Però al passar en temps en la Terra baixa aquest societat urbana i hipócrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat. Finalment per la seva inocència comentada bans, acaba matant el seu llop o enemic, en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les seves ovelles. Per tant presenta una manca de rel·lacions humanes que el fan ser com és. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de la terra alta a la terra baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui sempre havia somiat. El seu casament, però, passa a ser una tortura que el fa tornar a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra. Pel fet de no ser d'allà, en Manelic és discriminat a la Terra Baixa. Després d'haver matat el seu enemic, en Manelic se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, sent aquest un final feliç.

En Sebastià: És un personatge arrogant, amb usn aires de superioritat que no canvien en cap moment de l'obra.Ell és l'amo de tot i creu que tot ho té sota control. Això és el que el mata. És una persona egoista i només pensa en ell mateix, i a més es fa respetar pel caràcter que imposa. És evident el seu sentiment per la Marta, i no soporta la seva bona relació el Manelic. En Sebastià és un home que creu tenir superioritat sobre les dones, només pel fet de ser dones. Això és veu clarament per la manera amb què tracta a la Marta.

SECUNDARIS

Nuri: Germana petita de les Perdigones, els seus origens són humils. La seva amistat amb la Marta té a verure a que totes dues tenen un caràcter similar. És una persona bona i innocent, el caràcter de la qual apreciem que va canviant amb el pas de l'obra, quan s'adona de la realitat de la Terra Baixa, fet que la fa deixar de ser tan innocent. És l'objecte de burles, que aguanta sense dir res, i al mateix temps representa l'única persona decent del poble.

Tomàs: És l'ermità que casarà la Marta i en Manelic, però no sap res de l'engany que es porta a terme. És per això que se sentirà en part culpable per no haver-se'n adonat abans. Té molta estima al Manelic i per això sent molta ràbia quan s'adona.

Xeixa: Té una aparició breu a l'obra, però important perquè ens deixa veure que les coses al poble no van bé, que hi ha algun misteri.

Pagesos i pageses: El caràcter dels pagesos és molt similar entre ells. Tenen bon cor, però els seus prejudicis fan mal a la Marta, fet del qual no s'adonen fins el final de l'obra. Fins que s'adonen, només saben criticar i fer cas a l'amo. Dins d'aquest grup estan en Nando, en Josep, la Pepa, l'Antònia i el Perruca.

En Mossèn: És l'aliat fidel d'en Sebastià, però no podem saber massa del seu caràcter perquè gairabé no intervé.

El temps extern de la història és l'època contemporània i, més concretament, a finals del segle XIX. És a dir, l'època en què va ser publicada l'obra. El temps intern de l'obra és lineal: entre el primer i el segon acte passen deu dies. Això es pot saber perquè a l'escena I de l'acte II la Nuri diu al Manelic: “Ja fa deu dies que ets casat”, i entre el segon i el tercer acte transcorren unes hores. Això es pot apreciar l'acotació: "És cap al tard" de l'acte III.

Hi ha una divisió en dos espais:

-La Terra Baixa, que és on es desenvolupen totes les accions. Representa la corrupció, la misèria moral i material humana, les complicacions, els mals esperits, la tafaneria, la malícia i els prejudicis. En aquest àmbit, Guimerà utilitza la ciutat, la vila, com a mitjà de representació.

-La Terra Alta, on tenen lloc tots els records. És el lloc de procedència d'en Manelic. Simbolitza la puresa, la llibertat, la veritat, la simplicitat i la vida digna i honrada. La representació que fa Guimerà d'aquest món és el camp, ja que és l'oposició perfecta a la Terra baixa.

Cal dir que gairabé tota la trama passa al molí, casa d'e Sebastià.

En l'obra trobem un llenguatge col·loquial, que aporta un gran realisme a la trama. Dintre d'aquest podem observar castellanismes, elements de parla de l'època, exclamacions, interrogacions, interjeccions i locucions i dites populars. També vull destacar la parla d'en Manelic, que varia degut segurament a que és una variació dialectal més de muntanya.

Per altra banda, com he dit abans les acotacions mostren l'actitud, emocions, accions i forma de parlar que els personatges adopten. A més, els aparts mostren al lector el que passa al cap dels personatges; el seu món interior, com ara els seus pensaments a travès de discursos amb ells mateixos.

Terra Baixa va ser escrita l'any 1896, és a dir, en meitat de la Restauració Borbònica. Aquest període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, que va impulsar un model liberal de l'Estat. Amb la revolució industrial va sorgir la classe obrera, que va crear un seguit de moviments polítics i socials coneguts amb el nom de moviment obrer.

L'anarquisme s'havia apoderat dels moviments de revolta social de l'època, i a Catalunya va néixer, a més, el catalanisme polític. Aquest era fruit del rebuig a les polítiques centralistes uniformadores, la qual cosa va comportar a l'augment de l'ús del català en les obres literàries.

Centrant-nos en aquesta obra en concret, pertany a la segona etapa de l'obra d'Àngel Guimerà. La seva obra es pot dividir en tres etapes, i en aquesta segona s'inclouen obres com La Boja (1890), L'Ánima morta (1892), Jesús de Nazaret (1894), María-Rosa (1894), La festa del blat (1896), Terra baixa (1897), Mosén Joanot (1898) i La filla del mar (1900).