Resum de la novel·la
Novel·la dividida en tres parts, que narra el principi i el final d'una família, els Valldaura- Farriols, que representen un temps i un país concret.
La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari, per tant la narració de fets i esdeveniments hi són predominants. Es presenten els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura, personatges que pertanyen a un món burgès. Comença amb un embolic per part de la Teresa per l'assumpte de la venta d'una agulla seva per ajudar la seva antiga família, de la qual el seu marit, Nicolau, no en sap res.
Mor aquest i la Teresa es casa amb en Salvador Valldaura, que havia tingut una relació amb una violinista que es va suïcidar. En Salvador compra una torre a sant Gervasi amb un jardí enorme i tenen una filla, la Sofia.
Els Valldaura tenen una finca a Vilafranca i la Teresa no vol que en Salvador la vengui a un amic de la família, en Joaquim Berguedà.
El temps passa. En Salvador mor i la Sofia creix i es casa amb l'Eladi Farriols, que resulta que té una filla d'una altra relació, però la parella adopta la nena com si fos seva. Aquests creixen junts amb els fills de la parella, el Ramon i en Jaume en torn de la seva institutriu, la Rosa.
La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, no explica tant els fets externs i es centra més en la intimitat dels personatges.
En aquesta part la relació de l'Eladi i la Sofia és desastrosa: ell té relacions amb les minyones i ha envellit força.
L’Eladi és enganyat per la Rosa, la qual està ressentida per la mala relació amb el matrimoni d'en Ramon i la Maria. Llavors els va a buscar a la platja on estiuegen però fa una revisió de la seva vida i torna enrera. Decideix que quan tornin els dirà la veritat: que són germans. Tots dos veuen la seva vida enfonsada.
La Maria es suïcida tirant-se damunt del llorer, farta de tantes pressions.
L’última part, de tretze capítols, continuarà amb la descripció de la història familiar. La Teresa és la protagonista i mor acompanyada dels records més estimats. Esclata la guerra i la família ha de viatjar a París. L'evolució de la història queda reflectida, també, en la torre on viuen, que es comporta com si fos un ésser viu que va envellint i al final és enderrocada per construir-hi uns blocs de pisos.
Identificació de l'estructura de la trama i dels altres elements de la narració
Aquesta novel·la presenta una estructura lineal, és a dir, segueix un ordre cronològic clar que podem seguir perfectament amb les tres generacions de la família que apareixen. A més, és tancada ja que té un plantejament, nus i desenllaç, no queda un final obert. La tècnica narrativa més utilitzada per Rodoreda en aquesta novel·la és la tercera persona amb un narrador omniscient, encara que trobem flsh-backs dels personatges. Fins i tot, un capítol ("El fantasma de Maria"), està escrit com un monòleg interior.
En quant als personatges, els analitzaré d'un en un:
PRIMERA GENERACIÓ
Teresa Goday: Era una noia d’origen molt baix, filla d'una peixetera, que semblava innocent i era molt bella. Era maca i la simpatia en persona. En Miquel Masdéu, un home casat, va ser el seu primer amor. Va casar-se amb el Nicolau Rovira, un home gran però amb molts calers, fet que la va fer "pujar" socialment. En quedar-se vídua , es va casar amb un altre home de diners, el Salvador Valldura, amb qui va tenir una filla, Sofia.
Miquel Masdéu: Encara que estava casat amb una altra dona, va ser amant de la Teresa Goday. Va tenir un fill amb ella, que va afillar.
Amadeu Riera: Va ser un altre amant de la Teresa, que estava casat amb la Marina Riera. Era el notari de moda. Tothom va adonar-se de dela seva relació amb la Teresa a la boda de la Sofia.
Constància Riera: Era la dona del notari Riera. A la boda de la Sofia mirava sovint el seu marit, intranquil·la, i rient amb la Teresa.
Nicolau Rovira: Un home amb molts diners, va ser el primer marit de la Teresa. L'havia coneguda veient-la passar de bracet d'una amiga, des de la terrassa del Liceu. Era financer.
Salvador Valldaura: Va ser el segon i últim marit de la Teresa. Coneix la Teresa per Sant Esteve a Barcelona. Els seus ulls vellutats i aquell riure encomanadis de la Teresa van enamorar en Valldaura. Vivia del seu record, precissament de l'amor pasat per la Bàrbara. Posteriorment, quan s’adona que la Teresa no és feliç vivint a París, compra una torre a Sant Gervasi. Va prometre la seva herència a la seva filla.
Bàrbara: La Bàrbara és una violinista que coneix Salvador Valldaura quan aquest és a Viena. És prima, rossa i d’ulls clars. En Valldaura s'enamora d'ella i li fa enviar violetes. Després de trobar-se dues vegades, ella se suïcida, sense que hi hagi cap justificació aparent. La seva memòria perdura durant tota la vida d’en Valldaura, qui com he dit abans, viurà "tancat" en aquell record.
Joaquim Bergadà: Va presentar la Bàrbara i en Salvador Valldaura.
Rafael Bergadà: Germà d’en Joaquim Bergadà, que va morir assasinat. Ell i la seva dona van convidar la Teresa i el Valldura perquè es coneguessin millor.
Eulàlia: Com he dit abans, és la dona d’en Rafael Bergad. Era bona amiga de la Teresa i padrina de la Sofia.
SEGONA GENERACIÓ
Sofia Valldaura: Filla de la Teresa i en Salvador. Li agradava que l’Armanda veiés la seva relació amb l’Eladi, ja que l’havia atrapada alguna vegada mirant el seu marit. Estimava molt el seu pare i es va sentir traïda quan no li va deixar tota l’herència, com l’havia promès, sinó que li va deixar la torre a la seva mare Teresa.
Eladi Farriols: Fill de Teodor Farriols i marit de la Sofia Valldaura.
Pilar Segura (Lady Godiva): Primera amant de l’Eladi Farriols. Era bonica i ben feta, cantava bé i afinava, però no acabava de cridar l’atenció. Sebastià Sánchez va proposar-li el número del cavall i Lady Godiva amb en Felip Armengol, fill de la dona de fer feines de l’empresari, on hauria de cantar nua. Ella va acceptar. Es va convertir en el somni de molts senyors casats, i en el de gairebé tots els estudiants de Barcelona.
Armanda: Segona amant de l’Eladi Farriols.
TERCERA GENERACIÓ
Ramon Farriols: Fill de la Sofia i l’Eladi Farriols.
Jaume Farriols: Fill de la Sofia i l’Eladi Farriols. Víctima de la crueltat de la Maria i en Ramon, es troba ben acollit a l’habitació de l’àvia, que el fa partícip del seus records i dels objectes que els representen.
Maria Farriols: Era filla de Pilar Segarra (Lady Godiva) i Eladi Farriols. La Sofia va acollir-la a casa seva. Tenia alhora els vessants d'àngel i de diable. Inadaptada a l’entorn, era cruel, especialment amb en Jaume. S’enamora d'en Ramon i en saber que són germans, se suïcida.
QUARTA GENERACIÓ
Ramon Farriols: Fill d’en Ramon Farriols.
Maria Farriols: Filla d’en Ramon Farriols.
Un cop ben explicats els personatges, ara pasaré a analitzar tant el temps com l'espai de l'obra.
Començant per l'espai, el principal es pot dibidir en dos: la casa, l'espai dels adults, i el jardí, l'espai dels infants. Mirall Trencat té lloc a Barcelona, encara que hi ha escapades a les ciutats París i Viena.
En quant al temps, situem la novel·la entre el principi de segle i el final de la postguerra, on s'ens planteja un món que la guerra destruirà.
Anàlisi d'altres elements de la narració
La simbologia:
Mirall: Simbolitza el pas del temps, i és testimoni dels canvis, tant físics compsicològics.
La torres(casa): La vida dels adults
El jardí: El món de la infantesa
Llorer: És el centre del jardí, i simbolitza la inmortalitat
Joies: Bellesa i riquesa
Rata: Simbolitza la mort
Teranyina: Supervivència de la Marta
Quan parlem del "mirall trencat", podriem dir que representa la destrucció del nucli familiar. Com ja se sap, un mirall trencat pot simbolitzar la mala sort, i és a partir de quan el mirall es trenca que les coses comenncen a anar pitjor.
Anàlisi del tema i la interpretació de l'obra
Mirall trencat és una novel·la de vellesa i mort, que explica la història de tres generacions d’una família. Aquesta recolza en un personatge femení que puja d’escala social gràcies a dos matrimonis. També destaca el nucli tràgic de la història i l’inici de la davallada. L'autora s'endinsa en les emocions i sobretot en la tristesa però sense deixar de banda els temes del fracàs de l’amor a través de relacions extramatrimonials amb el conseqüent destructor del pas del temps. D’altra banda, l’autora incorpora elements fantàstics com és l’exemple del fantasma de la Maria morta i incorpora el misteri.
Situació de l'obra en l'època i en l'obra de l'autor
Aquesta obra va ser escrita l'any 1974, és a dir, durant els últims anys de la dictadura de Franco. Mercè Rodoreda va escriure la novel·la durant la seva etapa de maduresa, i va cambiar l'estil al que acostumava a escriure: va passar d'escriure històries amb una única protagonista que la narrava a una obra amb diferents protagonistes.