Entendre la mort i el dol per la pèrdua ha de formar part de les nostres competències personals i socials, perquè formen part de la vida en comunitat, de la convivència i de l’empatia. Parlar-ne, encara que costi, és imprescindible.

A casa hem de parlar de la mort, com hem de fer-ho del sexe, de les relacions humanes, de les emocions en general. 

Si eduquem per la vida, hem de fer-ho també per la mort, que en forma part indefugible. 

10 Idees per parlar de la mort (Arnaiz 2003):

1. Parlar de la mort és acceptar que no tindrem respostes per tot.

2. N’hem de parlar quan no sigui massa propera i la proximitat i l’emoció no permeti veure-hi clar.

3. Parlar-ne amb claredat, sense amagar les paraules.

4. No utilitzar mai els morts com a xantatge (“et vigila”), ni mostrar por de les persones difuntes.

5. Parlar de la mort com a part del cicle vital de les persones.

6. Facilitar el coneixement sobre el diferent simbolisme que les cultures i religions donen a la mort.

7. No amagar els sentiments que envolten la mort (dolor, tristesa profunda…).

8. La mort sempre està vinculada a unes causes i és bo que els nens les coneguin (malalties, accidents,…).

9. La conversa sempre ajuda a veure les dificultats i els problemes des d’altres perspectives, ajuda a créixer.

10. Tenir en compte que tots vivim un temps limitat, cal aprendre a donar valor a tots els moments que podem viure.

En aquest enllaç podem consultar un document amb orientacions sobre com viuen el procés de dol els infants segons l'edat que tenen.