Segons dades del Consell d'Europa, 1 de cada 5 menors és abusat sexualment abans de fer els 17 anys.
L'abús sexual infantil (ASI) és una de les formes de violència més comunes. Tot i això, encara existeix la creença col·lectiva que aquest tipus de maltractament gairebé no es dona i que si un infant fos abusat al nostre entorn ens n'adonaríem, però les dades evidencien que no és així.
En el 80% dels casos la persona agressora és del nucli familiar o social del menor i només el 15% dels casos arriben a denunciar-se.
L’edat mitjana en què les persones que han estat abusades són capaces d'explicar-ho és de 30 anys. La raó per la qual acostuma a donar-se la revelació al voltant d’aquesta edat té a veure amb la maternitat i amb el fet que comencen a haver-hi infants en l’entorn més proper.
Quan pensem en l'abús sexual infantil visualitzem a la persona agressora com adulta, però no sempre és així. També es dona aquest tipus de violència entre els i les menors.
En la majoria dels casos, l’abús sexual infantil suposa una experiència traumàtica per a la persona que la pateix, interferint en el seu adequat desenvolupament i repercutint negativament, tant en el seu estat físic com psicològic; així com en les persones del seu entorn.
El tabú entorn amb tot el que té a veure amb el sexe fa que es perpetuï aquesta violència. Per aquest motiu és d'enorme importància parlar obertament de les relacions afectives i sexuals així com concretament dels abusos sexuals infantils, per descomptat, d'una manera ajustada a l'edat.
Tota activitat sexual imposada per una persona adulta a un menor d’edat. També es considerarà abús les activitats sexuals imposades per un menor d’edat a un altre si el primer és considerablement major que la víctima o utilitza la força, les amenaces o altres mitjans de pressió. Les activitats sexuals entre infants no es consideraran abús sexual quan els infants superin el límit d’edat establert per l’estat part per a les relacions sexuals consentides.
(Comitè dels Drets dels Infants de la ONU)
En general, els abusos sexuals no es donen d'una manera ràpida en el temps sinó que es donen a partir d’una dinàmica que es repeteix i en la que intervé: la manipulació, l'aïllament, l'ambigüitat, la interacció sexual i el secret.
Manipulació: a través de privilegis, atencions, elogis, regals, etc.
Aïllament. La persona agressora intenta generar dependència cap a ella i pèrdua de suport de la víctima.
Ambigüitat. Es genera un vincle entre agressor/a i la víctima confús, sense límits clars.
Interacció sexual. L'apropament a les conductes sexuals s'acostuma a donar de forma gradual: jocs sense contacte físic, amb contacte (pessigolles, massatges...) fins a conductes amb connotació més sexual.
Secret. L'agressor/a fa servir estratègies variades per instaurar el secret i cronificar l'abús les quals varien en funció de la resistència de la víctima (co-responsabilitat, amenaces, violència...).
La reacció primera per part de la persona que rep la revelació de l'abús condicionarà el que l'infant expliqui, com.. Si aquesta no és adequada pot fer que l'infant es desdigui, per exemple, donant més força encara a l'agressor/a.
El suport i credibilitat incondicional farà més fàcil que les repercussions de l'abús siguin menors.
Aquí tens uns CONSELL BÀSICS per ajudar a sentir-se segur l'infant o adolescent en el moment que ens explica que ha rebut violència sexual per part d'algú:
1- Creure'l. És habitual la pregunta: estàs segur/a? O afirmacions del tipus: el que m'estàs explicant és molt greu. Cal eliminar-les completament!
2- Fer-li sentir orgullós/a d'haver-ho explicat. Revelar un abús no és fàcil. La persona sent vergonya, por al que passarà...
3- Controlar la nostra reacció emocional
4- Dir-li que el responsable és d'adult o la persona de més edat.
5- Dir-li que intentarem ajudar-la i que per fer-ho, el que ens ha explicat hem de dir-ho a qui correspongui en cada cas (família, professionals...).
La revelació no és un acte aïllat sinó un procés, durant el qual poden haver-hi diverses temptatives de relatar la situació abusiva.
Existeixen 2 tipus de revelacions:
Espontànies: més pròpies d'infants més petits. Expliquen les situacions abusives com a jocs.
Premeditades: més pròpies d'infants més grans. Hi ha intenció de relatar la situació, hi ha por i vergonya per les conseqüències que hi hauran després d'explicar-ho.
Concepte d’amnèsia dissociativa
Quan vivim un esdeveniment de caràcter traumàtic o estressant es pot donar el cas que el nostre cervell bloquegi el record. Amb el temps, de forma sobtada, pot aparèixer en forma de flaixos, dificultats per respirar...
No podem esperar que les víctimes puguin fer un relat dels fets abusius ben organitzat i amb detalls perquè no poden recordar amb exactitud els esdeveniments.
RECURSOS BIBLIOGRÀFICS
Dir que no als contactes desagradables no és fàcil. Als infants segurs de sí mateixos els costa menys dir el què volen i el que no. Per això és important prendre consciència de les emocions i del propi cos. Només així els infants poden establir límits.
Recomanat: infants de 5 a 8 anys
Editorial Joventut
Conte per a la prevenció de les situacions abusives. Ve acompanyat d'una guia per familiars i mestres.
Recomanat: infants de 7 a 9 anys
Publicació: Barcelona : Fundació Vicki Bernadet
RECURSOS ON DIRIGIR-SE
BARNAHUS GIRONA: servei públic d'atenció integral des del qual s'ofereix atenció, tractament, assistència jurídica... a infants i adolescents víctimes de violència sexual.
Tel. 116111
FUNDACIÓ VICKI BERNADET: servei d'atenció terapèutica, jurídica i psicosocial per a persones (infants i adultes) afectades directa o indirectament per una situació d'abús sexual infantil.
Tel. 93.318.97.69