3 VEUS AL CUB

De Tres Esthers a 3 Veus al Cub

La llavor de l'actual univers artístic de Tres Veus, es va concebre durant el procés d'un dol.  El de la Veu lectora Esther Artero Pastor per la mort de la seva mare, la Veu cantant Esther Pastor Gorchs.  Però en ple viatge emocional i de recerca personal, inesperadament, en va acabar sorgint un doble homenatge.  A la Veu de la cantant Esther Pastor Gorchs, es va afegir la Veu de l'escriptora Esther Martínez Pastor. Una companyia que podria pensar-se sorprenent, per inesperada, però que va resultar crucial per articular i donar forma al desitjat homenatge incial.  I poc a poc,  un inicial projecte anomenat Tres Esthers, es va acabar demostrant un univers artístic, reconvertint-se en Tres Veus. Un paisatge molt més ampli, que era capaç de traspassar territoris i límits. I que, alhora, va esdevenir un contenidor amb diferents compartiments, on poder continuar experimentant, avançar i descobrir.

3 Veus al Cub és producte d'aquest perpetuum mobile.  En concret, de  l’alquímia que comporta una nova presència en aquest univers artístic de Tres Veus.  L'actriu, ballarina i coreògrafa Lucía Guiral. És a través, i gràcies a ella, que les Veus prenen forma física en un nou format. El resultat és una nova tipologia de diàlegs. Una tipologia multidisciplinària, on les 3 Veus es comuniquen al públic a través d’un llenguatge totalment nou per a elles. La dansa.  Tot, a més, a través d'un únic i mateix cos físic. Com les tres Esthers, que, en la seva intimitat i a nivell personal, dialoguen a través d'un únic i mateix intangible canal.  

Les Veus en un Cub

Un cub que representa un cos físic, la matèria tangible i finita. Acompanyat d'unes corbes intangibles que representen dobles vessants. D'una banda, les arts creatives de l'escriptura, la música, i la interpretació, que pertanyen a una energia atemporal. I d'altra a la també energia atemporal que omple els nostres cossos. Allò que els antics anomenaven psique i nous. Que en altres contextos podem anomenar, d'entre altres maneres, ment i ànima. I que cadascú li dona, al cap i la fi, el seu particular significat i nom. 

3 Veus al Cub, és un diàleg entre generacions familiars que es troben en diferents plànols dimensionals. És alhora diàleg entre diferents disciplines artístiques. És també el viatge emocional d'un dol, i el d'un canvi de pell. És un omplir-se i un buidar-se. És un qüestionar-se sobre l'anonimat i la presència. I sobre l'existència i la transcendència. 

I ho fa a través  de l'alquímia entre dansa, escriptura, cant i lectura. Una alquímia que ha estat un viatge ple de corbes. El contrari d'una línia recta, potser més veloç i segura, però sempre encarcarada i restringida. Ha estat ple de corbes de canvis de ritmes, de mirades i de perspectives. De corbes on  prestar atenció a descobriments propis i aliens. Un viatge creatiu on han anat apareixent continues X del tresor, amagades entre el paisatge artístic i personal. No pas indicades en un mapa. Perquè com és ben sabut, el mapa no és el territori. I el territori no és ni de lluny el paisatge. Per territori s'entén una parcel.la, sovint considerada possessió. El paisatge, en canvi, és lliure i llibertat. El paisatge el construïm des de nosaltres i a través nostre. I des d'aquesta llibertat i aquesta alquímia,  els paisatges creatius han sobresortit les pàgines dels llibres, les notes de les cançons, les figures de la dansa i les taules de l'escenari. I s'han entrellaçat i  compartit. I han sobresortit les corbes creatives als paisatges originals, ajudant a crear-ne de nous. I també han jugat les corbes a construir arquitectures, de les que sobresortir. I tal vegada, han jugat a ser rectes, per sobresortir-se a elles mateixes. I en aquest perpetuum mobile, ha resultat que s'han trobat corbes dins d'un cub. 

Però per damunt de tot l'anteriorment expressat, 3 Veus al Cub és en essència, i sobre tota la resta, una excusa per donar ressò i llum a les Veus homenatjades. Sense elles, res de tot això hauria existit mai. Infinites gràcies a les dues.

Un fragment dels origens del projecte

"Sempre m'han dit, que em dic com em dic, per l'escriptora. Això m'ho deia la meva mare, la cantant, que també es deia com es deia per l'escriptora. Jo sóc senzillament, la lectora.

Quan vaig descobrir les poesies de la primera Esther, molt més tard que aviat, vaig quedar-ne captivada. I sí, les vaig descobrir ja de gran, no fa gaire en realitat. Probablement hauria d'avergonyir-me. De fet, ho faig. Però estic convençuda de què em van arribar en el moment que calia. Moltes coses de les expressades en aquestes poesies, no haurien pogut prendre el sentit necessari per arribar fins aquí, si les hagués descobert abans. 

Un exemple. Una de les poesies que formen part d'aquesta trobada entre Esthers, es diu "Aquell dia d'abril" i la primera Esther, l'escriptora, la dedica a la seva mare. Concretament, al dia de la mort de la seva mare. L'Esther cantant, la segona Esther, també ens va deixar en un dia d'abril. La història es repetia després de tants anys. I la tercera Esther comparteix amb la primera la pèrdua de la mare en un mateix moment concret de l'any. Les paraules escrites en un llunyà passat, tornen a prendre especial i familiar vida en la veu parlada del present. 

Com aquest, tants altres detalls m'han anat parlant directe i personalment a mesura que he anat llegint les poesies. Ha estat com tenir un diàleg íntim i ple de confidències a cau d'orella i a cau de cor. Un diàleg entre l'Esther escriptora i l'Esther lectora, gestat fa molt de temps. Que ha hagut d'esperar pacientment el moment adequat per poder-se generar. I gràcies a això, he pogut també anar descobrint quins eren els possibles diàlegs entre les altres dues Esthers. Més enllà de les estrictes temàtiques, i molt més a prop de les vivències, les emocions i la familiaritat. 

Aquests diàlegs han estat creats amb una única finalitat, despertar la curiositat per descobrir les autèntiques protagonistes, l’Esther Martínez Pastor, l'escriptora i l’Esther Pastor Gorchs, la cantant. La tercera Esther,  la lectora, agraeix al destí ser partícep circunstancial com a senzill altaveu. Disculpeu".

3 Veus al Cub