Un entorn tant proper com el que vivim. Aparentment pensem que ho coneixem tot. Hem recorregut i jugat mil vegades a les mateixes places i centenars de converses amb gent que hi viu: amics, coneguts i familiars. Tot i tenir 7 anys, alguns fins i tot 8, hem sentit desenes de vegades les mateixes històries sobre el nostre poble: el Monestir de Santa Maria de Ripoll, la seva portalada, el seu patró, el nom dels carrers, les festes i tradicions... Bla, bla, bla. No volem tornar a aprendre el mateix. Ens agradaria conèixer els secrets que se’n desprenen sobre el que ara treballem, sorprendre’ns i il·lusionar-nos de “coses” que mai s’expliquen a l’escola.
Adéu, vila de Ripoll, entremig de dues aigües, la mitat són traginers, l'altra mitat, clavetaires.
Com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar.
De Ripoll, ni lloca ni poll.
Mare de Déu del Catllar, gireu's-e de cara al sol, que al capdavall de la costa hi ha la vila de Ripoll.
Ripollesos, mal entesos.