27.1.2025

La conferència analitza els reptes i les possibilitats associades a la implementació dels drets lingüístics de segona generació per a les llengües indígenes en l’actualitat. L’estudi aprofundeix en els fonaments teòrics dels drets lingüístics, posant èmfasi en la distinció entre els drets de primera generació (negatius) i els de segona generació (positius). Poggeschi subratlla les barreres sociopolítiques i culturals úniques que afronten les llengües indígenes, sovint marginades dins dels paradigmes lingüístics dominants. Mitjançant l’anàlisi de casos pràctics i de marcs internacionals, l’autor identifica estratègies per promoure l’equitat lingüística i apoderar les comunitats indígenes, alhora que reconeix les dificultats inherents a l’operativització d’aquests drets en contextos polítics i legals diversos. L’estudi destaca la importància del pluralisme jurídic, la participació comunitària i l’elaboració de polítiques específiques per mantenir la diversitat lingüística com a pilar del patrimoni cultural i dels drets humans en l’era globalitzada.

El colonialisme lingüístic extern (fora del país colonial, a l'espai colonitzat) i intern (dins del país colonial, als espais subalterns de l'agent colonitzador) és un fenomen econòmic i polític que va unit a la creació de l'Economia Món al segle XVI i la configuració d'estats imperialistes colonials a Europa Occidental. Els processos d'independència de les antigues colònies als segles XIX i XX, malgrat incrementar la complexitat del sistema dels estats nació, no van posar fi al colonialisme lingüístic. De fet, molts dels països postcolonials han mantingut dinàmiques de colonialisme lingüístic intern amb les minories que parlen llengües originàries. El continent americà és, de molt, l'espai on l'impacte de la colonització va ser històricament més gran en termes demogràfics i lingüístics. A més, el colonialisme lingüístic intern s'ha mantingut fins als nostres dies a la majoria dels seus països. Els moviments indigenistes d'Amèrica Llatina de les darreres dècades han modificat els sistemes legals i constitucionals per reconèixer els drets de les llengües indígenes. Tanmateix, no sempre han frenat les dinàmiques d'expansió de les llengües colonials ni han evitat les estratègies lingüístiques neocolonials de les antigues metròpolis.

Aquesta contribució explora el paper de la justícia en el llenguatge com a moviment sociopolític que busca transformar les jerarquies lingüístiques i empoderar comunitats marginades. Aquest enfocament va més enllà de les pràctiques tradicionals de traducció i accés a la llengua, i posiciona la traducció com a pràctica cultural i política fonamental per a l'equitat social. La justícia en el llenguatge reconeix la intersecció entre llengua, identitat, origen ètnic, gènere i classe, i promou espais multilingües on totes les veus troben una representació equitativa. Inspirat en moviments indigenistes, aquest enfocament redefineix la traducció com un acte de resistència davant de l'opressió i destaca el rol de traductores, traductors i intèrprets com a agents de canvi social que contribueixen a la democratització i la creació de polítiques inclusives en contextos jurídics i institucionals. Aquesta presentació explora les implicacions d'aquest enfocament per a la formació de traductores, traductors i intèrprets des de perspectives de justícia social, amb èmfasi en la diversitat lingüística, els drets humans i l'equitat de gènere, amb l'objectiu de repensar què significa traduir en un món multicultural en què l'opressió actua interseccionalment.

El reconeixement jurídic de les llengües de signes s'ha erigit en les darreres dècades en una eina essencial per a les diferents comunitats sordes del món, enteses també com a comunitats indígenes, en la lluita pels seus drets socials. Aquest reconeixement és una arma poderosa amb què combatre les barreres i injustícies que acaren diàriament les persones sordes i aconseguir així el gaudi d'alguns drets fonamentals. Les pràctiques lingüístiques a Cuba evidencien l'estatus que es confereix en la quotidianitat a la llengua de signes cubana (LSCu), però el reconeixement jurídic recent pot permetre més avanços en la lluita contra la discriminació i l'exclusió social de les persones sordes cubanes. En aquesta contribució examinem els desafiaments que durant dècades han entrebancat el reconeixement oficial de la LSCu i la seua importància per a la promoció i la salvaguarda dels drets lingüístics de la comunitat sorda a Cuba. Es presta atenció especial al paper que ha tingut la política i la planificació lingüística d'aquesta llengua i la política de la seua interpretació per, entre d'altres, promoure l'ensenyament i la difusió de la LSCu a la societat.

La formació d'intèrprets de llengües indígenes, originàries o nacionals ha estat part d'una reivindicació de la construcció col·lectiva integrada en un moviment de cerca de millores en les condicions d'accés als serveis públics per als Pobles Indígenes de Mèxic. En aquesta conferència, farem un recorregut històric que en mostra els programes amb els canvis i propostes que s'han succeït al llarg de gairebé dues dècades en forma de cursos, tallers, diplomatures i, recentment, postgraus i llicenciatura per formar intèrprets, traductores i traductors de llengües originàries mexicanes. Es fa també una anàlisi de les i els agents que hi participen des de les polítiques públiques, la societat civil i l'acadèmia per reflexionar sobre avanços, reptes i oportunitats que es presenten en aquest Decenni Internacional de les Llengües Indígenes (2022-2032). El treball es planteja des d'una mirada diacrònica que permet localitzar moments d'inflexió on les apostes polítiques afecten el camp de la formació i provoquen que la societat civil es faça càrrec de la responsabilitat que correspon a l'estat. Ens centrarem en els dos programes universitaris que es troben, l'un, en la segona generació, el Màster en Interpretació i Traducció en Llengües Indígenes (MITLI) i, l'altre, en la primera, la Llicenciatura en Interpretació i Traducció en Llengües Indígenes (LITLI). Tots dos programes són pioners i han acarat reptes interessants tant en el disseny com en la implementació. La LITLI forma part de l'oferta educativa d'una universitat única en la seua espècie, la Universitat de les Llengües Indígenes (ULIM), que va iniciar les seues tasques el 2023 amb una Llicenciatura en Ensenyament de Llengües Indígenes. La conferència se sustenta en dades construïdes de manera etnogràfica mitjançant l'observació participativa amb un component autoetnogràfic des del 2009.

Des que es va constituir, el CEPIADET ha tingut com un dels objectius principals la prestació dels serveis d'interpretació i traducció de llengües indígenes en els àmbits públic i privat. Les primeres peticions de traducció en llengües indígenes rebuts van ser l'any 2012. Des de llavors, l'experiència acumulada ha permés superar les concepcions inicials de la traducció. Si, d'una banda, les institucions que sol·licitaven el servei tenien com a prioritat assegurar que la traducció guardara fidelitat amb el missatge sol·licitat, de l'altra, aquesta prioritat s'adoptava com a ideal regulador en les traduccions. No obstant això, aquestes concepcions no permetien acarar les necessitats i les dificultats de la traducció. Per permetre un treball sistemàtic alhora que acord al context de les persones a qui va adreçat el missatge, CEPIADET va desenvolupar altres principis amb un treball basat en entrevistes, tallers i taules de treball amb la participació de les persones que proactivament integren el padró d'intèrprets, traductores i traductors de l'organització. Aquesta contribució explora la metodologia de traducció que el CEPIADET ha generat, en la qual es combinen traduccions intralingüístiques i interlingüístiques perquè el material traduït siga útil per a les persones traductores de llengües indígenes.

Aquesta presentació tracta les polítiques de traducció i interpretació (T&I) relatives a les llengües indígenes en els dos processos de deliberació i creació constitucional que s'han viscut a Xile recentment. L'anàlisi mostra polítiques de T&I oposades en els dos processos: des d'un primer procés les polítiques de T&I dels quals projecten una comunitat imaginada multilingüe que incorpora les i els parlants de llengües Indígenes, fins a un segon procés on s'esborra la diversitat lingüística al país. En la presentació, examine la manera com aquests dos processos ocorren en contextos politicohistòrics particulars que els atorguen un horitzó de possibilitat i de significació a les polítiques de T&I particular. També observe que les polítiques de T&I de cada procés prefiguren els règims lingüístics que finalment es fan pal·lesos en les propostes de constitució. Per bé que es pot argumentar que, atesa la situació sociolingüística i jurídica de les llengües indígenes a Xile, la deliberació multilingüe i la T&I no són realment necessàries, no es pot minimitzar l'aportació que les polítiques de T&I del primer procés poden fer per començar a debatre i imaginar un context de justícia lingüística per a parlants de llengües indígenes que interrompa la colonialitat del llenguatge que encara persisteix a Xile.