La proposta escènica

Sinopsi

Els Ocells (Temporada Alta, 2018) és una reescriptura lliure de l’obra d’Aristòfanes enfocada en l’auge del populisme neo-liberal, els mecanismes emocionals que el fan funcionar i els motius del seu auge en l’esfera internacional.

El jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa. Tampoc se'ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure la vida còmoda, relaxada i lliure d’impostos que ells anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d’estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d’Individu, Propietat i Competència?

La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l’ésser humà. Amb excepció de tota la resta. Winston Churchill

La diferència entre una democràcia i una dictadura és que a la democràcia pots votar abans d’obeir les ordres. Charles Bukowski

Aquell que no coneix la seva història – ja ho sabem tots – està condemnat a repetir-la. Últimament sembla que aquells que sí que coneixem la història també ho estem. Però és cert que, en la majoria d’ocasions, girar la vista enrere per intentar entendre les coses que passen al nostre món, pot resultar útil, si més no entretingut. En el nostre cas, “la cosa que està passant al nostre voltant” és una crisi democràtica sense precedents que ens porta a posar en dubte la idea mateixa de democràcia. És per això que hem cregut que el nostre intent per entendre què passa al nostre món, havia de començar per la Grècia clàssica.

En el seu famós discurs del 440 aC Pèricles defineix, per primera vegada, el nou sistema polític que tant enorgulleix els Atenencs. La democràcia atenenca va tenir una durada insòlitament llarga (gairebé 200 anys). Tot i que el sufragi no era ni molt menys universal, la posada en marxa d’un sistema de democràcia directa – on els ciutadans no triaven representants sinó que participaven personalment en l’activitat parlamentària – resulta moderníssim des del punt de vista actual. Els impulsors del sistema democràtic estaven moguts - així ho sembla – per un desig real de trencar amb la injustícia de totes les societats que els havien precedit. Aquest sembla un ideal noble, és clar. Però tenim motius per pensar que no tot va funcionar bé:

L’any 414 aC, l’obra Els Ocells d’Aristòfanes va guanyar el segon premi a les Grans Dionisíaques. Els Ocells ens explica la història de dos atenencs que – farts de la corrupció i la lentitud administrativa de la seva ciutat – decideixen convertir-se en aus i crear una nova societat enmig dels núvols. Una ciutat ideal, plena de possibilitats i sense problemes, un paradís entre el cel i la terra, on tothom hi voldrà arribar. Una ciutat que poc temps després de néixer, però, serà un fracàs pels defectes i interessos d’uns fundadors que són hereus de l’egoisme i dels deutes del passat.

Només vint-i-cinc anys després del cèlebre discurs de Pèricles, Aristòfanes escriu la primera comèdia que ataca, amb la mateixa força, al règim democràtic atenenc i aquells que, de forma interessada, intenten plantejar-ne una alternativa. En els orígens de la democràcia hi ha també els orígens de la comèdia i no té sentit parlar d’una sense parlar de l’altra.

Això és precisament el que La Calòrica es proposa en aquest projecte: endinsar-se en els orígens de la Comèdia i reflexionar sobre el concepte de Democràcia.

Igual que Aristòfanes escrivia les seves comèdies com a resposta immediata als esdeveniments de la seva època – la guerra del Peloponès, la campanya Siciliana, etc. – nosaltres volem projectar una mirada satírica sobre la nostra història més recent: des de la transició espanyola fins a la crisi democràtica que assola l’Europa contemporània. Ambdos cassos exemples de projectes de futur segrestats per la dinàmica dels seus predecessors. Volem aprofitar el 200è aniversari del naixement de Karl Marx i el 50è aniversari de la revolució del maig del 68 per fer una valoració de quines eren les intencions i quins han acabat sent els resultats. Si cal fent com a Les Granotes d’Aristòfanes i anar a buscar a Karl Marx als Inferns per parlar directament amb ell.

Volem que l’acció dels nostres Ocells tingui lloc als carrers de l’Atenes clàssica. Creiem que el món referencial de la Grècia antiga (o una versió deformada d’aquest) ens pot donar la distancia mítica que ens cal per reflexionar sobre la nostra realitat política sense incórrer en localismes i acudits privats. Pensem, a més, que l’estètica clàssica – consubstancialment unida els ideals de bellesa – pot esdevenir una bomba de rellotgeria en mans de la Calòrica. Doncs si se’ns coneix per alguna cosa, és pel nostre gust per la sordidesa i l’humor més negre.

En els Ocells en tornem a reunir tota la companyia per fer un procés d’investigació i creació que tregui el màxim rendiment del potencial còmic de La Calòrica. Volem crear una comèdia màxima, excessiva, insuportable. Un espectacle polític pel qual desfilin temes com la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi social i convertir una revolució en tan sols una reforma.