Demagogs

A l’antiga Atenes la democràcia es va degradar per culpa de la preeminència dels demagogs. La paraula està formada per les arrels gregues demos (“poble”) i ago (“conduir”). Un demagog, per tant, és un “arrossegador de multituds”, un individu que se serveix de la seva facilitat de paraula i del seu carisma per imposar la seva opinió. Ho fa mitjançant discursos simplistes i que falten a la veritat.

La demagògia és l’estratègia que utilitzen els populistes, el polítics que s’erigeixen en salvapàtries. Tenen molt d’èxit en moments de crisi econòmica, en què la ciutadania se sent més vulnerable i amenaçada. Manipulen els sentiments de la gent per atiar l’odi contra l’altre. Fan enceses proclames per dividir el món entre bons i dolents.

Els populistes ofereixen solucions simples per a problemes complexos. Apel·len a la nostàlgia, als símbols de la pàtria, a un retorn al passat sense “perills” com, per exemple, són suposadament els immigrants. Els populistes se senten molt còmodes en l’actual democràcia sentimental, on sempre dona més vots dir el que la gent vol sentir, encara que sigui mentida.

Els populistes s’aprofiten de la ignorància de la gent. I això és greu. Ho recordava a principis del segle XX el poeta alemany Bertolt Brecht: “El que desconeix la veritat és un ignorant, però el que la sap i la desmenteix és un criminal”.

Al segle V aC, en una altra obra seva, Els cavallers, Aristòfanes ja va saber fer el retrat del polític populista:

“Posseixes tots els atributs d’un demagog: una veu horrible i cridanera, una naturalesa intractable i perversa, i un llenguatge de mercat. En tu conflueix tot allò necessari per a governar”.

Aristòfanes tenia més munició contra els demagogs:

“Vostès són com els pescadors d’anguiles; en aigües quietes no agafen res, però si remouen el fang la seva pesca és bona; de la mateixa manera, és només en temps turbulents que vostès s’omplen les butxaques”.