Els ocells de la Calòrica s’inspira en la comèdia homònima d’Aristòfanes (414 aC), concebuda com una crítica a la democràcia atenenca, que aleshores encara ho havia complert cinquanta anys. El comediògraf grec ja denunciava els demagogs, els individus que, mitjançant la mentida i els discursos simplistes, utilitzen el poble per aconseguir els seus objectius individuals.

Els protagonistes de l’obra d’Aristòfanes són dos atenesos, Pisteter (“el que persuadeix”, en grec) i Evèlpides (“l’optimista”, en grec), que abandonen la seva polis democràtica, cansats de la seva deriva populista. Aleshores convencen els ocells per crear una nova civilització perfecta, una espècie d’utopia, que anomenen Nefelocoquigia (“el lloc dels núvols i els cucuts”).

Els protagonistes, en canvi, de la reescriptura contemporània dirigida per Joan Yago i Israel Solà són una parella heterosexual. En aquesta ocasió, Pisteter és un jove empresari, addicte al pòquer en línia, cocaïnòman i campió de debat universitari. De sobte, s’arruïna a causa de les seves agressives pràctiques empresarials. Davant el seu canvi de fortuna, Pisteter cerca una ciutat on viure al costat de la seva companya Evèlpides de manera relaxada i lliure d’impostos. Accidentalment es topa amb un puput molt sociable que li suggereix un seguit de paradisos fiscals, oasis de pau per a empresaris fugitius i mancats d’escrúpols. Pisteter, però, canvia de parer i comença a albirar la possibilitat de colonitzar la volta del cel i donar als ocells una ciutat. Així, no dubta a explotar la seva faceta de xarlatà i de venedor de fum, tal com reflecteix el seu nom. Reuneix els ocells en una assemblea i els exhorta a recuperar la dignitat perduda. El seu lema està format per tres paraules: individu, mercat i competència.

La nova sàtira política, cabaretera i gamberra de La Calòrica dispara sense pietat contra les actuals flaqueses de la democràcia, que, en l’era de la postveritat, està segrestada pel populisme neoliberal, al servei del capitalisme. Tracta temes de dolorosa actualitat, com la precarietat laboral, la corrupció de la justícia, la creixent censura o la banalització de la paraula “terrorisme”.

Quan nasqué la democràcia a l'Antiga Grècia? Quina diferència hi havia entre un polités i un idiotés? Quina va ser la primera democràcia de la història moderna?

Descobreix-ho aquí.