En aquest apartat anirem recollint el procés d'elaboració seguit:
Primera part:
Fase 1: el repte
Fase 2: inspiració
Segona part:
Fase 3: càlculs matemàtics
Fase 4: disseny 3D
Tercera part:
Fase 5: Impressió 3D
Fase 6: Micro:bit
Quarta part:
Fase 7: Debat ètic
Conclusió final
FASE 1: EL REPTE
Tot comença amb un missatge...
La Laia, responsable de la nostra biblioteca, ens va plantejar un repte: transformar l'espai de lectura en un lloc més acollidor i eficient. Com a alumnes de 6è, vam decidir que no només volíem fer "llums", sinó que, inspirats amb Neri Oxman, volíem dissenyar una solució més amable amb el medi ambient.
Analitzem les necessitats de la nostra comunitat
FASE 2: INSPIRACIÓ
Ens vam inspirar en el treball de la Dra. Neri Oxman i el seu Silk Pavilion. Vam aprendre que la seda podia tornar-se un material de construcció increïblement resistent i sostenible.
Vam decidir que el nostre "soci" en aquest projecte seria el cuc de seda (Bombyx mori). Vam començar a estudiar el seu cicle vital i com podia ajudar-nos a omplir les estructures que nosaltres dissenyaríem amb Tinkercad i impressió 3D.
Observant el naixement dels cucs a l'aula
FASE 3: CÀLCULS MATEMÀTICS
Perquè la nostra làmpada fos funcional i s'adaptés a la biblioteca, vam aprendre i aplicar conceptes de geometria:
Càlcul d'àrees i relació figures planes i cossos 3D: Primer vam entendre la relació entre les figures i els cossos geomètrics. Seguidament, vam dissenyar les figures, tenint en compte que havien de respectar les mides del terrari dels cucs. Per acabar, vam calcular la superfície que haurien de filar els cucs per a cada figura.
Càlcul de metres de seda, unitats de cucs i cost: Sabent la superfície a cobrir, vam determinar la quanitat de seda necessària i seguidament, el nombre de cucs encarregats de filar la làmpada.
Relació d'unitats de longitud i de superfície: Vam esbrinar quanta seda necessitavem (longitud) segons les mesures de la superfície.
El rigor del càlcul és la base de qualsevol projecte d'enginyeria.
FASE 4: DISSENY 3D
Amb els càlculs a la mà, calia afrontar el repte de dissenyar la pròpia proposta a Tinkercad. No es tractava de fer una figura sòlida, sinó de crear una estructura que servís de guia per al cuc de seda. El disseny havia de complir quatre regles d'enginyeria estrictes:
Cada alumne/a va crear el seu disseny digital seguint uns criteris tècnics obligatoris. Després d'haver buscat les solucions individualment, cada grup es va posar d'acord en quina era la millor o qui ho havia aconseguit. Vam passar als mestres el disseny en format stl.
Estructura: La figura havia d'estar buida per dins.
Geometria: Els costats havien d'eliminar les cares per deixar només les arestes, amb un gruix fixat en 1 cm.
Circuit: Vam afegir "passarel·les" d'0,5 cm connectades a les arestes per permetre el desplaçament del cuc de seda.
Modelatge: Ús de les eines de Tinkercad per ajustar el model final a les mides calculades prèviament.
Dissenyant amb Tinkercad
FASE 5: IMPRESSIÓ 3D
Una vegada validat el disseny 3D (cada grup ho ha aconseguit de difertent manera) vam enviar els nostres fitxers en format .stl per imprimir.
En aquesta fase hem après que imprimir objectes és complex.
Durant la impressió, vam observar com la màquina diposita capa sobre capa de material.
FASE 6: MICRO:BIT
L'aprenentatge del control electrònic es va fer de manera progressiva:
Activitat introductòria: Coneixement dels sensors integrats a la placa (acceleròmetre, temperatura, llum).
Experimentació: Realització de programes bàsics (missatges, comptadors) mitjançant l'entorn MakeCode.
Circuit extern: Connexió de components externs (LEDs i sensor de llum) als pins de la placa.
Programa final: Creació d'un sistema que ajusta la llum dels LEDs segons la llum ambiental detectada, optimitzant així el consum i el confort visual.
FASE 7: DEBAT ÈTIC
L'última etapa del projecte s'ha centrat en la reflexió sobre l'ús d'éssers vius en el disseny tecnològic. Hem analitzat la nostra relació amb el cuc de seda a través de tres eixos:
L'EGO davant de l'ECO: Mitjançant l'estudi d'animals modificats pels humans (com el ratolí blanc de laboratori o el pollastre domèstic), hem debatut si el nostre disseny 3D és un hàbitat imposat o un espai de col·laboració. Ens hem preguntat si som els "amos" del cuc o si som part del seu món.
Simpoesi (Fer-amb): Inspirats en el concepte de Donna Haraway, hem entès la làmpada com una obra conjunta. Nosaltres aportem l'estructura de PLA i el cuc aporta la seda. Per visualitzar aquesta "protesta" de la natura, hem creat cartells imaginaris basats en l'obra de l'artista Ernesto Casero.
El Ritual del Silenci: Com a tancament, hem seguit la tradició dels laboratoris del Japó per honorar els animals. Hem realitzat un minut de silenci davant la làmpada per reconèixer la dignitat del cuc de seda i la nostra responsabilitat cap a ell.
CONCLUSIÓ FINAL
Aquest repte ens ha permès unir les matemàtiques, el disseny 3D i la programació amb una visió crítica i ètica. El resultat final no és només una làmpada per a la biblioteca, sinó un aprenentatge sobre com la tecnologia pot conviure i col·laborar amb la natura de manera sostenible.
I ARA, EN QUIN PUNT ENS TROBEM?
Per fer front a aquest repte ens hem trobat amb algunes dificultats:
Malgrat haver pensat "podem fer servir fil d'impressora 3D biodegradable" i haver-lo comprat... La impressora es va espatllar!
Ja havíem imprès les figures 3D amb un filament NO sostenible... I després d'escollir les 4 estructures que més agradaven, volíem imprimir-les amb material biodegradable...
Aconseguiran els cucs filar l'estructura?
Ha estat difícil compaginar el cicle vital dels cucs amb el repte i la jornada escolar. Esperem que d'aquí a mitjans de juny hagin filat força... Les estacions determinen el cicle de producció de seda.
A dia d'avui, estem alimentant els cucs i estan a punt de començar a generar seda. Ho tenim tot a punt... Serem capaços de que filin la làmpada?