Abans d'acabar amb el nostre projecte ens agradaria introduir algunes reflexions per organitzar un debat i poder respondre la següent pregunta:
PREGUNTEM-NOS!
Estem construint una obra conjunta on el cuc i nosaltres som companys d'equip, o som nosaltres els qui decidim tot el que ell ha de fer?
Mireu la imatge següent i llegiu-ne l'explicació que teniu a sota.
La Piràmide de l'EGO (Antropocentrisme)
Aquesta banda de la imatge representa la visió tradicional de l'ésser humà com a centre i amo del món.
L'Home al capdamunt: La piràmide situa l'home (sovint representat com un home blanc) per sobre de les dones, els animals, les plantes i els microorganismes. Això s'anomena excepcionalisme humà, la idea que som especials i tenim dret a utilitzar la resta de la vida com a recursos.
El control i la captivitat: Segons el Center for PostNatural History, l'EGO es manifesta a través del control de l'hàbitat i la reproducció dels altres éssers. Quan decidim per on ha de caminar un cuc de seda per al nostre disseny, estem operant des d'aquest vèrtex de la piràmide.
L'animal com a artefacte: Des d'aquesta mirada, els éssers vius es converteixen en "especímens" o "eines" al servei de la nostra tecnologia (com el disseny 3D elaborat amb PLA).
El Cercle de l'ECO (Posthumanisme i Simbiosi)
Aquesta banda representa una xarxa on ningú és més que ningú i tothom depèn de tothom.
Som "Holobionts": En lloc de veure'ns com a individus aïllats al capdamunt, Lynn Margulis ens ensenya que tots som holobionts. Això vol dir que som conjunts de milions de bacteris i simbiosis que col·laboren per viure. L'ésser humà no pot sobreviure sense la resta del cercle.
Generar Parentesc (Making Kin): Donna Haraway proposa que hem de deixar de veure els animals com a eines i començar a veure'ls com a "espècies companyes". En lloc de dominar el cuc, hem de "fer-amb" ell: aprendre a crear junts en un procés de simpoesi (fer-amb).
Respons-habilitat: El cercle de l'ECO ens obliga a tenir la capacitat de respondre (respons-ability) davant les necessitats de l'altre. No som amos, som "companys de taula".
PREGUNTEM-NOS!
On posem el cuc de seda en el nostre projecte? És a sota nostre per servir-nos (EGO) o és un company de creació (ECO)?
Coneguem alguns casos i persones referents
Segons el Center for PostNatural History, un artefacte no és només un objecte fabricat (com un telèfon), sinó que també pot ser un ésser viu que els humans hem transformat tant que ja no s'assembla al seu avantpassat salvatge.
🐁 El Ratolí Blanc: Creat per ser vist
En la natura, els ratolins són de color bru o gris per camuflar-se. Un ratolí blanc (albí) és una anomalia genètica que sobreviuria molt poc temps perquè els depredadors el detectarien de seguida.
Per què n'hi ha tants, doncs? Perquè els humans els hem criat selectivament durant segles. Primer per curiositat (com a mascotes "rares") i després per a la ciència, perquè el seu color blanc permet veure millor qualsevol reacció a la pell o als ulls.
Conclusió: El ratolí blanc de laboratori és un "disseny" humà fet per viure en una gàbia i servir-nos.
🍗 El Pollastre Domèstic: Un cos que ja no és seu
El pollastre que coneixem avui és l'animal més nombrós del planeta, però no és com el seu avantpassat, el gall vermell de la selva.
La transformació: Al llarg dels anys, els humans hem seleccionat els exemplars que creixien més ràpid i tenien més pit (carn). Avui dia, un pollastre de granja creix tan ràpid que els seus ossos sovint no poden aguantar el seu propi pes.
Conclusió: Hem convertit un ocell que volava i vivia en llibertat en una "màquina biològica" de produir aliment.
PREGUNTEM-NOS!
Si el ratolí blanc està dissenyat per a la ciència i el pollastre per al menjar... per a què estem dissenyant nosaltres el camí del cuc de seda? Per a la bellesa? Per a la sostenibilitat? Som els seus amos o som els seus companys de joc en aquest nou món tecnològic?
DONNA HARAWAY
Donna Haraway (Denver, 1944) és una destacada filòsofa, biòloga i teòrica feminista estatunidenca, reconeguda per la seva crítica a l'humanisme tradicional i l'anàlisi de la intersecció entre ciència, tecnologia i gènere.
És famosa pel seu concepte de "cyborg" com a metàfora de la hibridació i la superació de binarismes (nature/cultura, humà/màquina).
En l’àmbit de la relació entre humans i altres espècies, ha publicat el llibre Manifiesto de las especies de compañía (Sans Soleil, 2016), centrat a defensar la noció «espècies de companyia» (oposada a «animals de companyia») arran de la reflexió sobre la interacció que s’estableix entre els humans i molts tipus d’animals.
Al 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir con el problema en el que proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que l'habiten.
ACTIVITAT:
"CAT'S CRADLE"
Per entendre la col·laboració entre espècies (Fer-amb) que proposa Donna Haraway farem el joc de cordes Cat's Cradle.
Haraway diu que aquest joc és com la vida: algú proposa un patró i l'altre l'ha de recollir i transformar.
PREGUNTEM-NOS!
En la làmpada, nosaltres posem el disseny amb PLA (el nostre patró) i el cuc hi posa la seda (la seva resposta). És una simpoesi real on tots dos "guanyen" o estem forçant el cuc a jugar a un joc que no entén?
ERNESTO CASERO
Ernesto Casero (1977) és llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. És un artista valencià que no només fa dibuixos bonics, sinó que utilitza l'art per fer-nos preguntes difícils sobre com els humans tractem el planeta.
En el seu treball, l'Ernesto investiga la Biologia i l'Evolució. Ell dibuixa éssers vius que han estat transformats per la tecnologia o per l'ambició humana. A la seva obra, sovint veiem com la natura intenta "defensar-se" o "protestar".
Les "Protestes Posthumanes"
Un dels conceptes que hem après d'ell és que la natura té veu pròpia. Imagineu que els animals o les plantes poguessin anar a una manifestació: Què ens dirien? Quines pancartes portarien?
PREGUNTEM-NOS!
Si el cuc de seda que camina sobre el nostre disseny 3D pogués parlar, què ens diria? Estaria content de col·laborar o ens demanaria que el deixéssim anar?
ACTIVITAT CREATIVA
Si el cuc de seda pogués fer una vaga o portar una pancarta mentre camina sobre el disseny 3D, què hi posaria? Els alumnes han de dibuixar un petit cartell de protesta des de la pell del cuc.
Dōbutsu Kuyō (動物供養)
Ritual budista japonès de commemoració i agraïment dedicat als animals difunts. Aquesta pràctica reflecteix la creença animista que tots els éssers vius tenen un esperit que mereix respecte i una transició digna cap a l'altre món.
Un cop l'any, universitats, centres de recerca i empreses farmacèutiques s'aturen. Científics, veterinaris i cuidadors es reuneixen davant d'un monument de pedra (anomenat Cenotafi) dedicat als animals.
Propòsit: Es fa per expressar gratitud per la companyia de les mascotes o per demanar perdó i descans pels animals que han mort en altres circumstàncies (com en laboratoris, granges o per la caça).
Celebració: Tot i que es fan serveis individuals per a mascotes, molts temples organitzen cerimònies massives anuals. En algunes regions, l'11 de març se celebra el Dōbutsu Ireisai (servei commemoratiu dels animals).
ACTIVITAT DE TANCAMENT
Posarem les làmpades al centre de la classe i farem un minut de silenci absolut pensant en els cucs.
Aquest acte ens ajudarà a tenir respons-habilitat (capacitat de respondre) davant d'altres formes de vida, reconeixent que els cucs són éssers amb dignitat i no només una eina de producció per al nostre projecte.