Elogi de la Poesia

Poesia és l'art de la paraula, entenent per Art la Bellesa passada a través de l'home, i per Bellesa la revelació de l'essència per la forma. Forma vull dir l'empremta que en la matèria de les coses ha deixat el ritme creador. Perquè, consistint la creació en l'esforç diví a través del caos, en l'essència de l'esforç està el ritme, o sia alternació d'acció i repòs. Així el trobem en el moure's les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposició de les branques en el tronc, i en l'obrir-se de les fulles; en els cristalls de les pedres precioses, i els membres de tot cos animal; en l'udol del vent i el de les bèsties, i en el plor de l'home." (Maragall, Elogi..., p. 43).

"Aquí m'estic tot sol a vora el mar. Sóc la Natura sentint-se a si mateix [...] Tinc un benestar molt gran, però pacífic: no penso res, és un èxtasi. [...] començo a pensar en la meravella de que tot això hagi sigut creat [...] És el moment religiós. [...] em poso a pensar el perquè de tot això [...] És el moment filosòfic. Mes aquest esforç mateix em porta a considerar el com tot això s'ha fet [...] és la ciència pura [...]La indústria de l'home, les aplicacions a ella de la ciència, m'ocupen llavors l'enteniment. [...] Aquells homes em són germans: els tinc pietat, amor; els vull bé. És el moment moral. [...]"

Heu's aquí l'emoció estètica que ha transcendit, no a oració, ni a reflexió, ni a curiositat, ni a indústria, ni a pietat; sinó tan solament a un afany d'expressió sense altre interès que l'expressió en si. Heu's aquí l'emoció artística. I naixent d'ella, l'art, la bellesa passada a través de l'home, humanada: l'expressió humanada de la forma natural.