Comprensió

1) El protagonista del relat vol comprar una canya al seu avi, perquè de petit li va trencar sense voler la seva canya favorita. Ara han passat els anys, i el nen s’ha fet un home. Ha passat el temps i, com és llei de vida, els avis són morts. Quin sentit té, llavors, comprar-li una canya? Tu creus que li acaba comprant? Per què?

2) El protagonista parla d’un passat no gaire llunyà: l’avi que es construeix les canyes de pescar i que es fa ell mateix els cigarrets (malgrat que fumar l’està matant), l’àvia que espera el reparador d’estores (que no vindrà perquè aquest ofici ja no existeix)... Fins i tot la mare fa mitja. Qui fa mitja, avui dia? Algunes àvies? De vegades, en alguns carrers de Terrassa encara se sent xiular l’esmolet. Apunta tots els oficis -o activitats- que hi havia fins fa poc i que la vida moderna ha anat eliminant. Treu-ne una conclusió.

3) Segons Gao Xingjian El més important no és la ficció, sinó la narració; de la mateixa manera que evita la descripció i busca l’evocació. En literatura, els detalls acaben ocultant-te el que vols mostrar. L’excés de paraules et porta a no veure res. Per això, si t’hi has fixat, l’autor no descriu ni persones ni ambients: tu te’ls has d’imaginar, perquè a ell, el que li interessa, és explicar-te els records que té dels seus avis. Segur que, en llegir el fragment, ja te’ls has imaginat (vellets, baixets, petitets, arrugats...). Escriu cinc línies descrivint com t’imagines, doncs, els avis del protagonista, i descriu també la casa on vivien.

4) Quan van entregar el Nobel a Gao Xingjian, van dir que li donaven per la validesa universal de la seva obra. Ara bé, la majoria de la seva obra transcorre a la Xina. Com s’entén, això? Per què parlem de “validesa universal”?

5) Les portades dels llibres de Gao Xingjian acostumen a ser reproduccions de pintures seves. Aquí us reproduïm un dels seus quadres, titulat Pregunta. Què creus que representa?