03.3 Observacions Comitè de Competició

1.- JOC LENT

-El ritme de joc el marca la partida que tenim davant, no la de darrera. Hem de procurar “no perdre forat”  amb els de  davant.  Si es perd forat, s’ha de deixar pas a la partida que ve darrera.

-Als tornejos Stableford, el jugadors (pràcticament tots), tenen un màxim de 7 cops als pars 4 i 8 cops als pars 5 abans d’esgotar les seves opcions de puntuar. Tots els cops que es facin més enllà només serveixen per a retardar la bona marxa de la seva partida i, com a conseqüència, de les partides restants. Per tant, és important aixecar bola quan s’esgotin les possibilitats de puntuar.

-Quan una bola té possibilitats de ser “Fora de límits” o perduda, és important jugar una “bola provisional”,anunciar-la i identificar-la degudament abans de fer-ho.  

-Es prega de minimitzar les rutines prèvies al swing, fer quatre swings d’assaig no garanteix que el swing definitiu  sigui bo, però sí que significa un retard important en el ritme de joc de la partida.

 -Els punts de cada forat s’han d’apuntar a la targeta en arribar al tee del següent forat, deixant ràpidament lliure el  green que s’acaba de jugar.

 -Quan es juga amb buggy, s’ha d’anar a la bola amb tots els pals susceptibles de ser jugats. Anar i tornar a buscar pals  significa un retard important.

 -El jugador ha d’estar preparat amb el guant posat i la bola a la mà quan sigui el seu torn per sortir a cada forat. 

Els segons que es perden buscant bola, tees i guants acaben sumant uns quants minuts de retard (15 segons x jugador i forat final són 18 minuts de retard).

 -Els carrets i buggies s’han de deixar al costat del green que es surt cap al proper forat, mai davant del green.

 -Als pars 3, hauríem d’aplicar la Regla de Cortesia que diu que, si la partida que ens segueix ja és al tee de sortida,  una vegada totes les nostres boles siguin al green, s’ha de marcar, reposar bandera i deixar que l’altre grup surti. 

Una vegada ells han fet el cop de sortida, podrem reposar les nostres boles i podem acabar el forat.

 Les sortides dels nostres tornejos majoritàriament es fan “a la carta” i ens agradaria continuar fent-les atenent, sempre que es pugui, a les demandes que ens aneu fent. Malgrat això, si fos necessari, farem les sortides posant especial  atenció en deixar en els darrers partits a les persones que habitualment creen situacions de retard.

És voluntat del Comitè de Competició que tots els jugadors de l’Associació puguin gaudir dels tornejos jugant al ritme  previst per l'organització sense aturar el camp.

Pel bé de tots els companys i per la pròpia imatge del nostre col·lectiu, a les nostres competicions s’han de respectar les  Regles de Cortesia i mantenir el ritme de joc.

Programa Ready Golf de la RFEG

Veure video de la FCG

2.- LA FIGURA DEL MARCADOR 

Sovint en un partit de golf sentim que algun jugador apel·la al seu marcador per demanar la seva opinió sobre alguna  eventualitat del joc, com si l’opinió del marcador fos definitiva.

Anem per parts:

 En primer lloc veiem com el Llibre de Regles defineix aquesta figura.

“Un marcador es la persona designada pel Comitè per anotar el resultat d’un competidor en el joc per cops. Pot ser un  company-competidor. No es un àrbitre.”

A la Regla 6, després de definir al marcador de la manera anterior diu:

“El jugador es responsable de conèixer les Regles i les condicions en que jugarà la competició”.

Més endavant quan parla de l’anotació de resultats diu:

“Després de cada forat el marcador hauria de comprovar el resultat amb el competidor i anotar-lo. Al acabar la volta el marcador  signarà la targeta i la lliurarà al competidor”. 

De tot l’anterior es pot deduir que el marcador es qui anota el resultat d’un competidor, que ho hauria de fer després de  cada forat  i que, finalment, es qui signarà la targeta. 

Al Llibre de Regles, hi ha altres llocs on parla del marcador:

Regla 3-3: Procediment per posar en joc una segona bola.

Regla 5-3: Bola inservible pel joc.

Regla 12-2: Identificació de la bola.

Regla 27-2: Procediment per posar en joc una bola provisional.

En tots aquests casos la Regla parla del marcador o del company-competidor com a persones a les que s’ha de recórrer o s’ha de avisar abans de realitzar alguna acció, sense destacar la figura del marcador per sobre de qualsevol company o competidor. 

En definitiva el marcador no es el nostre àrbitre particular, pot donar el seu parer, al igual que els demés companys o competidors, però la responsabilitat final de l’aplicació de les Regles la té el jugador, que no pot al·legar desconeixement. 

Frases com: “Ho he fet perquè m’ho ha dit el meu marcador”, “El meu marcador m’ha dit que havia de dropar en aquest lloc” “Si el meu marcador diu que he fet 5 cops, això es el que val”, “Jo he de fer el que em diu el meu marcador”, etc, haurien de desaparèixer dels camps de golf.  

El nostre marcador no es ni un amic, ni un enemic, es un més dels companys-competidors que juga aquella competició amb nosaltres.

Moltes vegades el marcador veu una infracció i en lloc de dir-ho, pensa... jo si que li comentaré,  encara s'emprenyarà i tindrem mal rotllo, ja s'espavilarà.... total, aquí venim a passar una estona..., al final si li dic, em respondrà... apunta el que et sembli....
Ni el marcador ha de tenir por de dir-ho, ni el jugador es pot enfadar, només faltaria.
Si hi posem tots una mica de la nostra part, hi sortirem guanyant. 

3.- Donar el darrer putt.
Darrerament, juguem diferents modalitats de golf i pitch & putt.
Alguna de les competicions que s'han fet i que agraden força, son les competicions matx play, on el jugador pot donar el darrer  putt, si veu que la bola està lo suficientment a prop del forat .
Aquesta costum l'hem agafat , alguns, amb totes les modalitats de joc.  S'ha observat que alguns jugadors, en la modalitat per cops donen el putt. Això penalitza i comporta no puntuar en el forat, ja que no l'ha acabat.
Cal  complir aquesta regla i que no ens tinguin que penalitzar.

4.- Moure la bola en el rough
La bola no es pot moure, ni col-locar  sota cap concepte, en el rough.
En tot cas, només per identificar-la en el supòsit que no es vegi be, i sigui impossible determinar si  és o no nostre.
El que no pot ser, es que aixequem una bola per identificar-la, que està pràcticament en un forat o enfonsada i quan la reposem sigui ben visible per tothom i ben col·locada. La tenim que reposar amb les mateixes condicions que es trobava.
La bola es jugarà tal com reposa, excepte quan les regles indiquin el contrari.