Fecha de publicación: 11-nov-2017 17:25:01
Benvolguts,
A cavall de Tots Sants i Crist Rei, el novembre és un mes que popularment es coneix com el mes dels difunts. Ara ho tenim complicat. Costa de trobar realitats que ens parlin de la mort, del sofriment que comporta la pèrdua d’una persona estimada... Tot ho anem relativitzant: llei de vida, era la seva hora... Marcadament faltats d’esperança cristiana, en que malgrat el sofriment i el dol tenim al cor l’esperança de la Vida del Senyor donada, lliurada amb l’esperança de participar-ne tots un dia plenament.
La mort segrestada del dia a dia per la nostra societat, ens impedeix viure amb confiança un aconteixement tant natural i quotidià com es la mort del nostres. Potser la guerra, la fam, les catàstrofes naturals ens desvetllen encara interrogants, però que ràpidament com tantes noticies desapareixen ràpidament. Preguem i encomanem els difunts amb esperança i amb fe. Del final de les persones, ens anem al final del temps amb la solemnitat de Crist Rei. Com a coronament del any cristià ens trobem amb Aquell qui ho recopilarà tot en tots: Jesucrist! No en dubtem, serà tot en tots. No es un pensament, ha de ser una realitat que desborda totes les nostres conviccions... Jesús el Senyor que des de la Creu, des de l’entrega de la pròpia vida o recapitularà tot i del tot... Començant per la pròpia vida on Ell ha de regnar. Poc a poc anem reprenen les activitats pastorals, amb els qui som, amb els qui heu volgut i voleu ser-hi...
Un mes també, seguit del mes d’octubre, complicat. Cadascú te el seu pensament i així ha de ser, però cadascú també mereix ser respectat i ha de poder expressar la seva veritat amb respecte i sense presses... Un prec difícil a Déu: saber conviure amb respecte, tot integrant les diferencies i conviccions. Això l’evangeli ens ho pot ensenyar. Pregar perquè les coses que es poden fer ben fetes de moltes maneres, es facin respectant els contraris i procurant la pau. La Pau no es una estratègia, ni una convicció, es una necessitat per poder expressar i viure allò que es porta al cor. Es igual d’on vingui el vent, procurar l’entesa, es allò que la gent d’Església hem de procurar, que sigui mes profund allò que ens uneix que allò que ens separa.
Crec que novembre, serà noticia per moltes coses, algunes que surten i es veuen, d’altres silenciades, que sembla que no passa res.
Siguem astuts, no entrem al frec a frec, procurem trobar la manera de dirnos les coses i salvar pel damunt de tot les persones, sigui quin sigui el seu pensament, donat que tots tenim la mateixa dignitat. El pecat que deu ser allò que veritablement ens aparta de Déu i dels homes, Jesús el Senyor amb la seva passió, mort i resurrecció ens l’ha retornat, si volem, podem viure aquesta alta dignitat de Fills en el Fill.
Preguem també per aquells que decideixen o poden decidir camins de pau i de trobament,
Cordialment.
Mn. Josep Masdéu