Carta del mes de Març

Fecha de publicación: 07-mar-2017 10:30:28

Benvolgudes i benvolguts,

Quaresma es la clau per aquest mes, no en tenim d’altre, ni en volem d’altre. Pregar, dejunar i compartir. Cosa molt sabuda, però no sempre practicada. La vida nova del cristià no s’escriu de memòria, els actes d’amor i de servei no son puntuals. La conversió no és un seguit d’improvisacions que podem anar fent.

Trobar del nostre temps, aquell que és del tot gratuït per ser per Déu i pels altres, és un exercici a voltes feixuc.

Quaranta dies, per entrar en el nostre propi desert, en aquells espais on no hi creix res o gaire cosa. La sorra i la solitud, aquella nefasta quotidianitat que ens convida al tedi, i poc podem fer.

La conversió de cor no afecta només l’àmbit èticopersonal. La metanoia és un procés que trenca amb el món. Ser cristià avui vol dir estar disposat a ser alternatiu. És difícil imaginar que un cristià del nostre segle es pugui mantenir sense una relació mística amb el Senyor. La temptació dels espiritualismes gnòstics. La religiositat que no s’encarna en la vida real i no es tradueix en l’amor pels més pobres, difícilment és cristiana. Crist va morir a la creu. Per a la mística cristiana dels segles XX i XXI, el sant no és un virtuós heroic, sinó aquell que viu el dia a dia en presència de Déu i acull en el seu cor la misericòrdia que s’expressa en la caritat fraterna.

L’abstinència quaresmal en si mateixa ens recorda qui som. Des dels inicis, els cristians han servat l’abstinència de menjar carn els divendres. Aquell dia, a l’hora Nona va morir el Senyor.

La tendresa és l’expressió més genuïna de la misericòrdia. Qui no ha estat amorosit en la primera infantesa pot tenir carències afectives. Per entendre l’amor de Déu, cal identificar l’amor que estima sense esperar res a canvi. La rigidesa i l’èmfasi ideològic d’alguns cristians podria allunyar els qui ja ens miren amb desconfiança. Els cristians necessitem la gràcia de Déu, que ens és donada per la inhabitació de l’Esperit Sant.

La Quaresma ens torna a confrontar amb l’Evangeli. Amb Jesús. No podríem ser cristians sense una relació sincera, real i concreta amb Jesús. Els contratemps no ens poden apartar de Jesús. Ho diu l’apòstol. Això no treu que els trasbalsos ens deixin atònits. Fins a oblidar el confort i el consol d’estar amb Jesús. De passar-hi una estona tête a tête. La creu és la icona de la fe, que és confiança real, viscuda amb convicció. Sense escarafalls. La senzillesa franciscana i l’austeritat ignasiana es conjuguen. Tot passa pel calvari, pel misteri de la creu. Però a tot arreu s’obren portes.

Demanem la gràcia del coneixement intern de Jesús.

Mn. Josep Masdéu