L'Ermita de Sant Simó

Situada al peu de l’antic camí ral i llindant amb la riera de Sant Simó, que baixa del veïnat de Valldeix, aquesta antiga capella marinera és encara avui dia una de les de més renom en tot el litoral català pel que fa a llocs de devoció entre la gent de mar.

Mn. Josep Colomer, en el seu minuciós estudi sobre la història de l’ermita, comenta que és l’any 1429 quan per primera vegada es cita aquest topònim referit a un lloc de culte. En tot cas no serà fins 1553 quan una primitiva ermita hi serà bastida. Més tard, a partir de 1611, es realitzen obres més importants, les quals conformen el temple que avui dia podem contemplar.

Abans de 1936 l’ermita de Sant Simó havia conservat tota la seva imatgeria original, així com objectes i documents que donaven fe de tot tipus d’activitat marinera al llarg dels segles. Una col·lecció d’exvots aportaven informació sobre la intervenció del sant en empreses marineres, naufragis o, fins i tot, en activitats corsàries, com la que protagonitzà l’any 1691 Pere Silvestre, patró de l’embarcació “Sant Cristòfor” contra unes galeres de pirates berberescs a les ordres de Suliman Anaut, just davant Mataró. Aquest fet d’armes quedà recollit en un exvot esculpit a la llinda de la sagristia de l’ermita de Sant Simó, el que resta un document excepcional de l’època.

Exvot existent a l’ermita de Sant Simó

No podem deixar de consignar que de Sant Simó procedeix també l’exvot que es conserva en el Maritiem Museum Prins Hendrik, de Rotterdam (Holanda), conegut com la “Coca de Mataró”, un prototip inèdit d’una embarcació de tres cobertes que es pot datar a l’entorn de l’any 1450. La “coca” desaparegué de l’ermita possiblement a principis del segle XX i aquest és un episodi històric que segueix encara essent un misteri.

N. B. La Coca es trobava a l'ermita de Sant Simó de Mataró, on es va guardar fins al 1920, quan aparegué al mercat d'antiguitats de Munic. El 1929, va ser subhastada als Estats Units i la va adquirir un antiquari alemany que la va fer arribar a les mans d'un conegut milionari neerlandès que, finalment, la va deixar en dipòsit al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam, on es conserva actualment. En la darrera anàlisi del 2004, amb Carbono 14, es varen datar les fustes el 1419 amb 30 anys de marge d'error (1380-1450). El model de vaixell és una representació d'un vaixell de càrrega, com els que varen navegar amb freqüència a Europa entre els entre el 1350 i el 1500. Aquest és el tipus de vaixell en què Cristòfor Colom va descobrir Amèrica el 1492, així com el tipus de vaixell amb el qual Fernão de Magalhães va realitzar el primer viatge que va fer al món entre 1519 i 1521. El tipus de vaixell que representa La Coca de Mataró tenia aproximadament 18 metres d'allargada per 9 d'amplada i tenia un calat d'uns 4 metres. Un vaixell com aquest podria portar al voltant de 100 tones de càrrega.

Ubicació de l'ermita a Mataró