Els concerts barrocs a l'ermita

UNA TRADICIÓ AMB PROP DE 40 ANYS

La data de Sant Simó, 28 d’octubre, immersa al bellmig de la tardor amb el seu inherent convit al recolliment i a la malenconia, ens convida a mirar enrere i recordar. La tradició d'aquest Concert de música barroca a l’ermita de Sant Simó ens remunta a l’octubre del 1980, concretament va ser el dia 25. L'aleshores Trio Iluro, format per Jordi Feliu (violoncel), Pere Mariano (1960-1996, guitarra) i Joan Vives (flauta de bec) van encetar aquesta tradició que, de manera pionera, s'inseria en el corrent europeu aleshores incipient de la recuperació de la interpretació de la música barroca feta amb criteris històrics.

Després d'una breu interrupció entre els anys 1982-84, l’octubre del 1985 una nova formació cambrística de sorgida a Mataró, el Trio "Unda Maris", iniciava la seva singladura musical a l’ermita, mantenint de forma regular aquest concert tots els octubres fins l’any 1999. En els 2000 i 2001 hi van haver les actuacions respectives i puntuals de "Els Ministrils, quartet de flautes de bec" i el duet format la flautista Rut Costa amb la clavecinista Ma. Teresa Julià. El 2002, novament la Ma. Teresa al costat, aquest cop, dels flautistes de bec Víctor Vives i Joan Vives formen el Conjunt Barroc de Sant Simó. Finalment el 2003, en que el violoncel·lista Jordi Feliu retorna a Sant Simó després de 22 anys d'absència. És en aquesta edició que es consolida el projecte que es va anomenar “Quartet barroc de Sant Simó” i que, arran de l’acceptació, ha ampliat des d’aleshores les seves actuacions a diferents indrets de Catalunya.

Tot plegat ens referma la impressió de ser al davant d’una tradició que sembla irrenunciable. Un concert d’amics pels amics. Una vetllada que any rera any ha esdevingut una històrica excusa per al retrobament sota l’esguard particular de l’ermita de Sant Simó, barroca i marinera, espai de bona acústica i encant privilegiat, aglutinador de tradicions... entre elles la de reviure-hi cada any aquest concert, on la música del temps en que va ser construïda n'esdevé l’essència.